Poble
Santa Comba és una vila d'uns 9.400 habitants, capital de la comarca del Xallas, a la província de A Coruña, a 62 quilòmetres d'A Coruña i 38 de Santiago de Compostel·la. El seu nucli urbà, format entorn d'un mercat i un encreuament de camins, es va desenvolupar a partir dels anys quaranta del segle XX, després que el municipi assolís la seva independència d'un antic senyoriu eclesiàstic a mitjan segle XIX. El riu Xallas neix al seu terme, i gairebé la meitat de la seva conca es troba dins el municipi. Després de la guerra civil, la seva mina de Varilongo va atreure milers de treballadors quan el wolframi es va tornar estratègic i va ser enviat a Alemanya per a material bèl·lic durant la Segona Guerra Mundial. La seva economia continua recolzant-se en l'agricultura i la ramaderia.
Monument
Temple aixecat entre els segles XII i XIII, l'únic d'arrel romànica plenament reconeixible del concello juntament amb el de Mallón; va ser molt reconstruït al segle XVIII, quan el pazo veí dels Bermúdez va deixar el seu escut a la parròquia.
Monument
Església amb fàbriques dels segles XIII i XIX que conserva elements romànics i presenta una façana de composició atípica dins el repertori de temples parroquials de la comarca del Xallas.
Monument
Temple barroc construït entre 1773 i 1782 pel mestre Manuel Varela, un dels pocs edificis religiosos del concello del qual es coneixen amb precisió tant les dates d'obra com el nom del seu tracista.
Monument
Església barroca del segle XVIII que va ser traslladada d'emplaçament i que conserva un rellotge de sol i una figura de cavall tallada amb la data del 1767, un detall iconogràfic insòlit en un temple parroquial.
Monument
Temple barroc del 1767 aixecat per Gregorio González Lebozán i ampliat el 1950; és un dels pocs casos de la comarca en què es conserva el nom del picapedrer que va dirigir l'obra original.
Monument
Parroquial barroca del segle XVIII reconeixible per la seva façana de perfil pentagonal, una solució poc freqüent que la distingeix de la resta d'esglésies d'un concello repartit en disset parròquies.
Monument
Casa senyorial dels segles XVI i XVII que forma un sol bloc amb el pazo de Abaixo; llueix tres escuts d'armes i una inscripció amb la data del 1577, i ha estat restaurada els darrers anys.
Monument
Segon cos del conjunt senyorial de Cícere, amb dos grans escuts en què es llegeixen les armes dels llinatges Bermúdez, Moscoso i Castelo, les cases que van dominar aquesta parròquia de Santa Comba.
Monument
Pazo del segle XIX fundat per Josefa Bermúdez de Leis i Manuel María Cancela Turnes; els seus propietaris el van donar al concello el 2004 i des d'aleshores se n'escomet per fases la restauració com a equipament públic.
Monument
Casa senyorial del segle XVII a la parròquia de Xallas de Castriz, amb un gran escut de granit a la façana; el seu estat de conservació és delicat i les fusteries modernes van alterar la fàbrica original.
Natura
El Xallas, que dona nom a tota la comarca, brolla a 460 metres d'altitud als montes do Castelo, dins el concello de Santa Comba, travessa les seves terres planes i ondulades i s'encaixa aigües avall entre embassaments i congostos en un recorregut de 64,5 quilòmetres que acaba precipitant-se al mar a la fervenza do Ézaro; la seva conca vertebra la vida agrària d'aquests concellos.
Natura
Els alts del concello estan coberts per landa atlàntica d'argelagues, carpazas i ginestes, que ocupa més del quaranta per cent del terme; és el paisatge que va sostenir durant segles el bestiar extensiu i la recollida d'esquilmo.
Natura
El mal drenatge d'àmplies zones del concello ha generat brañas i prats entollats que van quedar fixats en topònims com Braña Rica o Braña Rubia; són hàbitats de gran valor dins un paisatge molt transformat.
Natura
El riu Barcala, afluent del Tambre per la marge dreta, neix a la muntanya de Fontemago, a les immediacions de Fontecada, dins el municipi de Santa Comba, que dona nom a la comarca veïna del Xallas. Abandona aviat aquest terme per banyar els municipis d'A Baña i Negreira, on desemboca a l'embassament de Barrié de la Maza, ja camí de la conca del Tambre. En el seu curs recull les aigües de nombrosos regatos i rierols menors que baixen de les terres que travessa.
Curiositat
Les mines de Varilongo es van obrir el 1914 a la parròquia de Santa Sabiña, a Santa Comba, per extreure primer ferro i quars; des de 1941 es va explotar wolframi, i durant la Segona Guerra Mundial la mina va arribar a estar gestionada per les autoritats alemanyes. Després de diversos canvis de propietat -de José Parga Moure al Grupo Fierros de Madrid i, el 1981, a capital francès de Coparex Minera-, l'explotació es va mecanitzar i en els anys vuitanta va arribar a ser la mina de wolframi més gran d'Europa, amb 250.000 tones de concentrat i gairebé 20.000 d'estany el 1984. Va tancar el 1985 per la caiguda del preu del wolframi, després de reduir la seva plantilla de 1.700 a 115 treballadors entre 1967 i 1981. El 2016 l'escriptora Carmen Blanco Ramos va dedicar un llibre a la seva història.
Curiositat
Durant la contesa les mines de Varilongo van quedar sota gestió alemanya per l'interès estratègic del volframi, imprescindible per a l'acer de guerra; el 1943 es van denunciar davant l'autoritat minera les condicions de treball.
Curiositat
El concello i la seva parròquia matriu prenen el nom de Comba de Sens, verge i màrtir gallega del segle III la llegenda de la qual es barreja amb tradicions precristianes d'arrel celta; a la vila s'aixeca una escultura dedicada a la santa que dona identitat al municipi.
Curiositat
Habitatge del lloc d'Estévez, a la parròquia de Castriz, que segons la tradició local va acollir la casa consistorial i la presó abans que la capitalitat municipal es fixés a l'actual nucli de Santa Comba.
Activitat
Trobada dedicada als bolets que organitza el concello aprofitant la riquesa micològica de les pinedes i les landes del terme; inclou sortides de camp, exposicions d'espècies i sessions d'identificació.
Activitat
Programa d'observació del cel impulsat pel concello, amb cites com la ruta de les Perseides o el seguiment d'eclipsis, que aprofita l'escassa contaminació lumínica de les terres planes del Xallas.
Activitat
Cicle de caminades guiades pel terme municipal que enllaça esglésies, cruceiros i pazos amb les brañas i les landes de l'interior; l'oficina de turisme, instal·lada a la Casa do Pozo, coordina les sortides.
Activitat
Marxa popular que recorre els antics camins de bestiar del concello i reivindica la tradició ramadera d'un municipi que registra l'índex més alt de mecanització agrària de la província d'A Coruña.
Monument
La parròquia de Cícere conserva dos pazos, el de Arriba i el de Abaixo, aixecats entre els segles XVI i XVII. Destaquen pels seus escuts d'armes i han estat objecte de restauració en les últimes dècades.
Monument
Cruceiro catalogat a l'inventari de patrimoni de la Xunta, alçat a l'atri de l'església parroquial de Fontecada. Forma amb el temple i la font de Santa Margarida un conjunt devocional complet.
Monument
Casa gran del segle XIX pertanyent a la família Santiso, avui seu del Museo Terras do Xallas. Les seves sales apleguen làpides romanes, escultura medieval i una col·lecció de fotografia antiga de la comarca.
Natura
Salt d'aigua a la parròquia de San Pedro de Xallas de Castriz, recollit a l'inventari de recursos turístics de la Xunta. És un dels pocs racons de relleu abrupte en un concello de suaus ondulacions.
Curiositat
Grup de cinc mámoas catalogades a la parròquia de San Pedro de Castriz. Juntament amb les de Sanguiñeira i Alto da Mina formen una de les majors concentracions de túmuls prehistòrics de l'interior de la Costa da Morte.
Natura
Assentament fortificat de l'Edat del Ferro situat a la parròquia de San Mamede de Bazar. El seu nom, Medoña, al·ludeix en gallec als túmuls funeraris, senyal de la superposició d'èpoques en aquest mateix paratge.
Curiositat
Una de la desena de fonts devocionals inventariades al concello, lligada a l'advocació de Santa Margarida. El costum d'atribuir virtuts curatives a l'aigua d'aquestes deus segueix viu a la comarca.
Fita
El consorci alemany SOFINDUS va adquirir el 1938 els terrenys de Varilongo i va explotar el jaciment fins al 1945. El wolframi gallec endurien l'acer de canons i blindatges de la indústria de guerra del Tercer Reich.
Fita
Durant la Segona Guerra Mundial, quan les mines de Varilongo van quedar sota gestió alemanya per l'interès estratègic del wolframi, va funcionar al costat seu un destacament penal en què el franquisme va obligar a treballar presos, en bona part presoners de guerra.
Fita
El mont Varilongo va començar a explotar-se el 1914 pel seu ferro i el seu quars. Dècades després la constatació de wolframi al filó convertiria Santa Comba en la major explotació europea del mineral i transformaria la seva economia.
Fita
El concello va obrir a la Casa do Pozo un museu etnogràfic i artístic que aplega peces disperses de la comarca, des d'epigrafia romana fins a escultura medieval i fotografia del segle XX.
Gastronomia
Cita anual que aplega a la vila productors de tota la comarca del Xallas i dels concellos veïns, amb degustacions de carn, pa i altres productes de la terra i mostra de maquinària i bestiar.
Gastronomia
El 25 de novembre, o el dissabte més proper, la vila celebra un àpat popular en què se serveixen empanada, pop i carn rostida, la tríada clàssica de les taules festives de l'interior gallec.
Gastronomia
Preparació de carn de boví cuita en calderó i amanida amb pebre vermell, oli i sal, que es menjava tradicionalment a les fires i romeries de la comarca i que segueix apareixent a les seves festes gastronòmiques.
Fita
El wolframi de Varilongo, imprescindible per a l'acer de guerra, va disparar l'activitat minera de Santa Comba durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i va atreure milers de treballadors i els compradors de les potències en lliça.