Poble
A Baña és un concello d'uns 3.200 habitants de la comarca de Barcala (A Coruña), a vint-i-cinc quilòmetres de Santiago de Compostela, amb el pic de Santa Mariña com a sostre a 522 metres i valls regades pels rius Barcala, Baña i Albariña. El seu nom apareix documentat ja el 1153 com terra de Avania, topònim preromà lligat a una arrel indoeuropea relacionada amb l'aigua; la forma actual resulta d'una castellanització que va confondre la vocal inicial amb l'article femení gallec, com va passar amb O Grove o A Golada. Organitzat en quinze parròquies, viu de l'agricultura d'hortalisses, patates i blat de moro i de la ramaderia bovina, ovina i porcina, i conserva les esglésies romànica de San Vicente i renaixentista del Castro, del segle XVII.
Monument
Temple parroquial d'estil romànic que presideix el nucli principal del concello; al seu costat es conserva el cruceiro de l'atri i, als voltants, el recinte castrenyo catalogat que porta el mateix nom.
Natura
Poblat fortificat catalogat vora el nucli parroquial de San Vicenzo, prova de la continuïtat de l'ocupació en el mateix emplaçament des de l'edat del ferro fins al llogaret d'avui.
Monument
Casa rectoral situada vora l'església parroquial, exemple de l'edifici de dues plantes amb solaina i dependències agràries que el clergat rural gallec va habitar fins ben entrat el segle XX.
Monument
Parroquial de Troitosende, un dels quinze temples que ordenen un municipi repartit en més de cent entitats de població disperses pels tossals i les valls de l'interior de la comarca da Barcala.
Monument
Església de la parròquia d'Ordoeste, al nord d'A Baña, ja al replà que separa la comarca da Barcala de les terres planes del Xallas; comparteix advocació amb el cim més alt del concello.
Monument
Temple del segle XVII de traces renaixentistes, un dels pocs edificis religiosos del concello amb un estil ben definit, aixecat en un lloc el topònim del qual delata un poblament castrenyo anterior.
Monument
El pazo de Ferraces, al lloc de Ferraces, parròquia de Corneira, és una de les tres grans cases senyorials del municipi d'A Baña, juntament amb el pazo de Cores i el pazo do Barro, i representa el model de residència hidalga que controlava les rendes agràries d'aquestes parròquies interiors. Es troba avui en estat ruïnós, però conserva un patí amb corredor cobert i portes ornamentades amb arcs conopials i un escut ovalat que evoca les famílies Romero i Moscoso; compta també amb un colomar.
Monument
Conegut també com a pazo de Leis, s'aixeca a la parròquia d'O Barro, vora l'església de Santa Mariña; és la casa senyorial més citada del concello i ordena tot el caseriu del llogaret.
Monument
Casa senyorial que completa, amb Ferraces i O Barro, la tríada de pazos que la hidalguia local va aixecar a A Baña, un concello agrari on la propietat de la terra va estar molt repartida entre aquestes cases. Situat a Seoane, dins la parròquia de Barcala, s'atribueix al segle XVIII i ocupa uns 30.000 metres quadrats emmurallats que inclouen l'habitatge, una capella privada, jardins amb camèlies i magnòlies, un colomar i dos hórreos, un d'ells considerat dels més grans d'estil «Amaía» de tota Galícia. Avui funciona com a espai per a casaments i esdeveniments, amb accés al públic només mitjançant reserva prèvia.
Monument
Pont medieval del segle XIV que salva el riu Albariña al costat del llogaret de Nantón, a la parròquia de Sanamede do Monte, municipi d'A Baña. Té un sol arc de mig punt, labrat en pedra de bona qualitat, tot i que ha patit alteracions que li van fer perdre part de la seva morfologia original. Formava part de la xarxa de camins de pedra que comunicava els llogarets de la vall abans de l'arribada de les carreteres modernes. Des de mitjan segle XX, quan es va construir la carretera AC-444 per al trànsit pesant, el pont de Nantón ha quedat reservat a l'ús agrícola i forestal local, sense gairebé circulació rodada.
Natura
Grup de túmuls funeraris prehistòrics al lloc de Ferreiros, el conjunt megalític més destacat d'A Baña i mostra de la densitat d'enterraments neolítics que jalonen aquests tossals interiors.
Natura
El riu Barcala, afluent del Tambre que dona nom a tota la comarca, neix a la muntanya de Fontemago, prop de Fontecada, al municipi de Santa Comba, i banya els municipis d'A Baña i Negreira abans de desembocar a l'embassament de Barrié de la Maza; rep per la seva marge esquerra el riu Albariña, prop de Vilachán. En el seu recorregut pel sector occidental d'A Baña, forma una vall oberta de prats i terres de conreu que concentra bona part dels llogarets i de l'activitat ramadera del concello.
Natura
Curs que travessa la vall central del concello i que li dona nom; en unir-se amb el rego de Faílde forma el riu Albariña, dins una xarxa hidrogràfica molt ramificada per a un terme tan reduït.
Natura
El riu Albariña neix a la Boca da Braña, a la muntanya de Silvariño, prop dels llogarets de Faxín, Suevos i A Choupana, i discorre pel cor del concello d'A Baña entre verns i prats de dallar abans de desembocar al riu Barcala, del qual és afluent per la marge esquerra, a Negreira. Un dels seus afluents és el rego de Faílde, que s'hi uneix a San Vicenzo. El seu nom reapareix al pazo negreirès que s'aixeca aigües avall.
Natura
Riu que drena el sector oriental del concello, el més pròxim a les terres de Negreira; les seves aigües acaben a la conca del Tambre, com les de gairebé tots els cursos de la comarca da Barcala.
Natura
Marca el límit septentrional del concello amb Santa Comba i, per tant, la frontera entre les comarques da Barcala i do Xallas; la seva ribera boscosa tanca pel nord la vall agrària d'A Baña.
Natura
Amb 522 metres és la màxima altura del concello i un mirador natural sobre la vall del Barcala i sobre les terres planes del Xallas; comparteix nom amb l'advocació de diverses parròquies veïnes.
Curiositat
El cruceiro de l'atri de l'església parroquial figura entre els béns catalogats del concello, un municipi que suma diverses desenes d'elements inventariats entre cruceiros, esglésies, rectorals i castros.
Curiositat
La primera menció documental d'aquest territori apareix el 1153 en documentació monàstica, on figura com a terra de Avania, la forma antiga de la qual deriva el nom actual del concello d'A Baña.
Monument
Església d'origen romànic que manté el seu arc triomfal medieval; s'alça a l'altre costat del mont de Santa Mariña, al vessant que baixa cap al riu Tambre, a l'extrem nord del municipi. Construïda a la segona meitat del segle XII, va ser ampliada al segle XVIII en estil barroc amb una capella i la sagristia adossades al mur nord. Conserva del temple romànic els modillons esculpits amb figures vegetals i zoomorfes sota els ràfecs i una antiga porta cegada d'arc de mig punt. Sobre la façana, de carreu ben escairat, s'alça una gran espadanya de dos cossos rematada en un pinacle amb creu de forja. A l'interior es guarden un únic retaule i diverses imatges.
Monument
Parroquial d'arrel romànica profundament transformada en èpoques barroca i neoclàssica, de manera que la seva fàbrica actual barreja elements medievals amb afegits dels segles XVII i XVIII en una mateixa nau.
Monument
Temple neoclàssic la construcció del qual va arrencar el 1767 i es va prolongar al llarg del segle XIX; és un dels exemples més tardans d'arquitectura religiosa aixecats a la vall de A Barcala.
Monument
Església barroca del segle XVIII rematada per un campanar de torre, a la parròquia de Fiopáns, que arriba fins al riu Tambre, al concello de A Baña. El lloc on s'aixeca, anomenat San Pedro, pren el seu nom precisament d'aquesta església, dedicada a l'apòstol. Al seu costat es va condicionar una àrea recreativa a la mateixa riba del riu.
Monument
Temple barroc coronat per una torre neoclàssica que s'alça al centre geogràfic de la vall de A Barcala, punt de referència visual per a les catorze parròquies que formen el concello.
Monument
Parroquial d'estil eclèctic la façana barroca i la torre de la qual s'inspiren directament en l'arquitectura compostel·lana; és una de les esglésies de major port d'aquest municipi rural de A Barcala. Serveix la parròquia de Cabanas, una de les quinze que componen A Baña, i conserva vora l'atri el seu creuer i, al costat, la casa rectoral que allotjava el rector i administrava els béns de la feligresia.
Monument
Església del segle XVII de marcat caràcter barroc, una de les més antigues conservades entre les catorze parròquies del concello; la seva fàbrica de maçoneria granítica amb prou feines ha estat alterada.
Monument
Temple parroquial situat al fons de la vall de San Cibrán de Barcala, al sud del municipi de A Baña, dins la comarca de la Barcala, i envoltat per una carballeira de roures centenaris que li fa d'atri natural. L'edifici actual, d'estil neoclàssic, es va completar a finals del segle XVIII sobre un d'anterior que ja el 1640 es trobava en estat ruïnós; amb la reforma es van perdre els vells retaules i diverses imatges, entre elles les de San Brais i San Bartolomeu. El campanar va quedar separat del temple, a la part alta de la carballeira. En aquest entorn se celebren cada tardor les festes do Pilar de San Cibrán, el 15 de setembre, juntament amb la festa de San Cibrán el dia anterior.
Monument
Casa hidalga del segle XVI, coneguda també com Casa Vella dos Leis, organitzada en dos cossos i amb escuts d'armes de l'època esculpits a la façana; és el pazo més antic documentat a A Baña. Se situa al lloc de Barro de Arriba, a la parròquia de O Barro, i consta d'una torre i un cos adossat, amb murs de maçoneria i carreu de granit; la coberta és a quatre vessants al cos més elevat i a dos vessants a l'inferior. Compta amb una doble escalinata de balustrades de pedra i va pertànyer al marquesat dels Leis, del qual pren el nom. En bon estat de conservació, va ser adquirit i restaurat per una família sense vincles amb aquell marquesat.
Natura
Poblat fortificat de l'edat del ferro vora l'aldea de Vilar da Torre, del qual procedeixen esteles funeràries castrexes avui conservades al Museu de Pontevedra; al seu costat s'alça la capella de Santo Antón.
Monument
Cruceiro de fust octogonal decorat amb caps d'àngels, un dels més treballats del municipi; A Baña conserva altres exemplars notables a San Xoán de Barcala i a Troitosende.
Curiositat
Gravats rupestres prehistòrics localitzats a l'entorn de l'aldea de Ferreiros, on també es conserva un grup de mámoas; juntament amb els de Carballeira formen l'art rupestre catalogat del concello.
Curiositat
Conjunt de nou molins fariners alineats a la vora del riu Faílde, recuperats pel concello i enllaçats per un sender circular de set quilòmetres i mig que arrenca a la plaça de l'ajuntament.
Curiositat
Les filloas á pedra da Baña s'elaboren amb un amoado -massa lleugera d'aigua, ous batuts i farina de blat de moro o blat, en proporcions variables, de vegades amb cansalada, sal, sucre o ratlladura de llimona- que es cou sobre una parrumeira, una pedra calenta untada amb mantega o oli; s'hi estén una capa fina, es gira quan es daura i es serveix apilada, oberta, enrotllada o plegada. L'Asociación Filloas da Pedra del concello de A Baña va publicar el 2007, amb Editorial Alvarellos, el primer llibre dedicat íntegrament a aquest plat, amb 50 receptes de filloas de pedra, de filloeiro o de tixola, reconegut com a millor llibre de gastronomia gallega d'aquell any. Des de 2004 la localitat celebra la Festa da Filloa da Baña, dedicada a preservar aquesta tradició culinària.
Curiositat
Grup d'hórreos tradicionals conservats a la parròquia de San Salvador da Ermida, on també s'aixeca la capela das Neves, temple de devoció popular del rural bañés.
Natura
Cim més alt del municipi, coronat per una creu i per les restes d'una antiga capella; des d'ell es domina tota la vall de A Barcala i, en dies clars, la silueta del Pico Sacro.
Natura
La carballeira que envolta l'església parroquial de San Cibrán de Barcala, al municipi de A Baña, acull el campanar del temple, situat separat d'aquesta, a la part alta de la roureda. L'església actual, d'estil neoclàssic, es va completar a finals del segle XVIII, després de substituir un temple anterior que el 1791 es trobava tan ruïnós que els seus feligresos van haver d'assistir a missa a la parròquia veïna de Covas; amb l'obra nova es van perdre els retaules i diverses imatges antigues, entre elles les de San Brais i San Bartolomeu. La carballeira serveix d'escenari a les festes locals, entre elles la de Santa Lucía, el segon diumenge de juny, i les de San Cibrán i el Pilar, el 14 i el 15 de setembre.
Natura
Zona d'esbarjo a la vora del riu Albariña, vora un vell molí i una petita fervenza; el paratge de Chans reuneix taules, font i un tram de bosc de ribera dins el mont comunal.
Natura
Tram de bosc de ribera del riu Tambre que marca el límit septentrional del municipi, recorregut per un sender lineal d'uns cinc quilòmetres entre verns, salzes i carballos autòctons.
Activitat
Gronxador de fusta instal·lat al punt més alt del concello, des del qual s'abasta la vall de A Barcala i el Pico Sacro; remata la ruta de senderisme que puja fins al cim de Santa Mariña.
Activitat
Sender circular de set quilòmetres i mig que parteix de la plaça de l'ajuntament i segueix el curs del riu Faílde, passant vora els nou molins tradicionals conservats a les seves ribes.
Activitat
Cursa de muntanya que es disputa cada any pels monts i camins de la vall de A Barcala i que ja ha superat la novena edició; és la cita esportiva de major convocatòria del concello.