Poble
Cabana de Bergantiños és un concello d'uns 4.100 habitants a la Costa da Morte gallega, amb el riu Anllóns com a límit nord; ocupa la part interior de la ria de Corme i Laxe, entre Ponteceso i Laxe, i antigament es va anomenar Cesullas. Està format per deu parròquies, entre elles la de Corcoesto, on una antiga explotació d'or d'origen romà —tancada als anys setanta— va ser objecte d'un projecte de reobertura a cel obert amb cianur que la plataforma Salvemos Cabana va aconseguir frenar el 2013. Al seu terme s'alcen el dolmen de Dombate, el castro de Borneiro i la torre de la Penela, i a la riba de Canduas perviu l'ofici de la fusteria de ribera.
Natura
El dolmen de Dombate, a la parròquia de Borneiro (Cabana de Bergantiños), és un sepulcre de corredor amb cambra poligonal aixecat a la primera meitat del IV mil·lenni abans de la nostra era sota un túmul de 24 metres de diàmetre que va cobrir un dolmen anterior; es va fer servir aproximadament entre el 3800 i el 2700 aC. Els seus ortòstats conserven gravats, ziga-zagues i reticulats pintats en ocre vermell i carbó vegetal, i des de 2011 es visita sota un edifici que protegeix l'excavació. Va ser estudiat a finals del segle XIX per l'historiador Manuel Murguía, que el va identificar erròniament com a monument celta, i el 1885 el poeta Eduardo Pondal el va immortalitzar en un poema. Se l'anomena la catedral del megalitisme gallec i és parada de la tercera etapa del Camiño dos Faros.
Natura
Poblat fortificat conegut com A Cibdá, a la parròquia de Borneiro, habitat entre els segles IV i I abans de la nostra era; les seves muralles i les plantes dels habitatges circulars el converteixen en un dels castros millor excavats de la Costa da Morte. Va ser el primer castro gallec datat científicament per carboni 14 i no mostra signes de romanització. Descobert el 1924, es va excavar en successives campanyes des dels anys trenta fins als vuitanta, treient a la llum ceràmica indígena, urnes de bronze i ferro i motlles de fosa avui exposats al Museu Arqueològic d'A Corunya. El recinte, de 90 per 55 metres, està envoltat per un fossat i dos murs defensius, i fora d'ell es conserva un barri extramurs amb un gran habitatge ovalat, dues fonts i un forn circular.
Monument
La Torre da Penela, o castell de Penela, s'aixeca a la població de Penela, parròquia de Silvarredonda, al concello de Cabana de Bergantiños, i és un dels escassos vestigis d'arquitectura fortificada d'un municipi de cent quilòmetres quadrats. L'antic castell el va fundar Lope Bermúdez, emparentat amb els Altamira en casar-se amb Urraca de Moscoso, com a part d'una xarxa de fortificacions frontereres per defensar la comarca de Bergantiños; va passar després als comtes de Priegue, i les reformes del segle XVII li van donar el seu aspecte actual de residència palatina. De planta quadrada i dos pisos, conserva a la façana escuts dels Castro, els Rioboo i els Bermúdez, i acaba en una terrassa emmerletada. El concello conserva a més retaules del segle XVIII a Nantón i Riobó.
Natura
Estuari del riu Anllóns, separat de la ria de Corme e Laxe per una llengua de sorra anomenada A Barra; les seves maresmes i bancs intermareals són zona de descans per a ocells aquàtics en plena Costa da Morte.
Natura
Poblat fortificat de la cultura castrexa situat a la parròquia de Borneiro, a Cabana de Bergantiños, a pocs quilòmetres del dolmen de Dombate. Ocupat entre els segles VI a. C. i I d. C., es compta entre els castros més antics de Galícia i va ser el primer a datar-se mitjançant carboni-14. Descobert el 1924 per Ciriaco Pérez Bustamante i Isidro Parga Pondal, ha estat objecte de successives campanyes d'excavació que van treure a la llum 36 construccions —gairebé tres quartes parts del poblat—, entre elles més de trenta habitatges circulars, carrers empedrats i una sauna castrexa al costat de la muralla; les troballes s'exposen al Museu Arqueolóxico e Histórico de A Coruña. Declarat bé d'interès cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2011 i condicionat per a la visita, es va abandonar sense arribar a romanitzar-se del tot.
Curiositat
Fusteries de ribera a la vora de l'Anllóns on se segueixen construint embarcacions de fusta amb mètodes heretats; la crisi del sector pesquer amenaça un dels últims oficis d'aquest tipus a la comarca.
Activitat
Festa grossa del concello, celebrada l'u d'agost al voltant de la capella de San Fins, amb processó, ofrenes i menjar campestre al camp de la romeria, al costat d'un antic assentament castrexo. San Fins, patró de Cabana de Bergantiños, és venerat com a sant miracler, sobretot per a les erisipeles: la tradició mana mullar el drap a la font situada al costat de l'ermita i deixar-lo assecar allà durant la missa. La imatge roman tot l'any a l'església de Cesullas i només en la setmana de la festa es trasllada en processó a la capella, mig quilòmetre més enllà. La romeria, la més popular de Bergantiños junt amb les de la Barca de Muxía i Santo Hadrián de Malpica, va ser impulsada pel rector Saturnino Cuíñas Lois, que també va recuperar el ritu del Berro Seco després de la processó.
Gastronomia
Carn emparada per indicació geogràfica protegida procedent de races autòctones criades a les explotacions de la vall de l'Anllóns, on el boví conviu amb el conreu del blat de moro i de la patata.