Poble
Coristanco és un concello corunyès d'uns 5.700 habitants, repartit en quinze parròquies al llarg de la carretera que uneix A Coruña amb Fisterra, dins la comarca de Bergantiños. Conserva el pont de Lubiáns, construït al segle I sobre el riu Rosendo i que en origen formava part de la via romana Per loca maritima; dels seus cinc arcs originals en queden quatre, amb 40,5 metres de longitud i calçada de lloses encara visible. A la parròquia de Seavia s'alça la torre de Nogueira, de planta rectangular i estil gòtic, de tretze metres d'alçada, resta del pazo-fortalesa dels Bermúdez de Castro del segle XV. El terme reuneix a més diversos pazos, com el de Cereo Vello, amb escut dels Manueles, i vuit castros catalogats.
Monument
Pont de 40 metres de longitud i 2,6 d'amplada sobre el riu Rosende, entre les parròquies d'Oca (Coristanco) i Carballo, amb part de l'enllosat original de pissarra encara visible; la seva datació es debat entre l'època romana, la medieval i el segle XVIII. Un altar dedicat al déu Cosus, protector de les collites, recorda el seu possible origen romà, tot i que va ser reformat a l'edat mitjana; conserva quatre arcs asimètrics amb un tallamar triangular al centre. És una de les restes que queden de la via romana per loca marítima, que unia Brandomil amb Brigantium, l'actual A Coruña, i apareix juntament amb la Torre de Nogueira a l'escut del concello de Coristanco.
Monument
La torre de Nogueira, a la parròquia de San Mamés de Seavia (Coristanco), és l'única resta dempeus d'un antic palau construït per la família Bermúdez de Castro al segle XV, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i una de les mostres més representatives de l'arquitectura civil medieval de la comarca de Bergantiños. De les dues torres que va tenir el palau només es conserva aquesta, construïda en blocs de granit amb planta quadrada d'uns 8,8 metres de costat i murs de més d'un metre de gruix. El coto de Nogueira, d'unes mil hectàrees, es va originar en concessions que els abats del monestir de San Mamés van fer als Bermúdez de Montaos a la Baixa Edat Mitjana, i va passar per diferents llinatges fins que el 1959 el va adquirir la família Rabuñal Pose.
Natura
Zona humida estacional també anomenada Braña Rubia, a la parròquia de Seavia, al costat del mont Bubela, l'estat del qual s'ha anat deteriorant els darrers anys per excavacions il·legals i abocaments d'escombraries. La tradició local explica que sota les seves aigües jeu un antic poblet, Alcaián, enfonsat com a càstig després de negar hostalatge a Jesús i a Sant Pere i deixar-los anar els gossos; els veïns dels pobles propers asseguren fins i tot sentir campanes, lladrucs i cants de gall sota la llacuna la nit de Nadal i la nit de Sant Joan. Juntament amb la veïna lagoa de Cuns forma l'escàs patrimoni llacunar d'un concello abocat a la vall de l'Anllóns.
Activitat
Festa gastronòmica que se celebra el tercer cap de setmana de setembre a la parròquia de Traba, dedicada a la patata, conreu que sosté l'economia agrària del concello i li dona fama de Capital da Pataca a Galícia. Va néixer el 1981 juntament amb la Cooperativa da Pataca de Bergantiños per donar a conèixer el producte. La jornada comença amb una desfilada de tractors i carrosses engalanats, continua amb concurs gastronòmic, degustació de patates, maquinària agrícola i gaiteiros, i a l'hora de dinar es reparteixen gratis sardines, cachelos i vi. Tanquen la festa concursos populars com la collita de la patata i el ball de la patata, on les parelles competeixen subjectant un tubercle entre els seus fronts.
Gastronomia
Patata emparada per la indicació geogràfica protegida Pataca de Galicia, varietat Kennebec de pell groga, carn blanca i textura ferma que després de la cocció conserva el seu aroma i sabor. La subzona de Bergantiños, amb Coristanco com un dels seus nuclis productors, és una de les quatre que empara aquesta denominació, junt amb Terra Chá-A Mariña, Lemos i A Limia, sobre una superfície de cultiu d'entre 1.500 i 1.800 hectàrees. És l'única patata emparada per una denominació d'aquest tipus a tota la Unió Europea. El tercer diumenge de setembre, Coristanco celebra la festa de la pataca.
Activitat
La Festa da Pataca de Coristanco se celebra el tercer cap de setmana de setembre a la parròquia de Traba, dins el municipi de Coristanco (Bergantiños, A Coruña), considerat la Capital da Pataca de Galicia per les seves bones collites. Va néixer el 1981, juntament amb la Cooperativa da Pataca de Bergantiños, per donar a conèixer la qualitat d'aquest cultiu, afavorit pel clima i el sòl. La jornada arrenca amb tractors engalanats, continua amb concurs gastronòmic, degustacions i gaites, i al migdia es reparteixen gratis sardiñas, cachelos i vi; a la tarda hi ha concursos com la recollida de patates i el ball de la patata, en què les parelles competeixen subjectant un tubercle entre els seus fronts. El tubercle és aquí un cultiu major, juntament amb el blat de moro, en un concello de quinze parròquies.