Poble
Mazaricos és un concello ramader d'uns 3.700 habitants amb capital a A Picota, a la província de A Coruña; juntament amb Santa Comba forma la comarca del Jallas, líder a Galícia en producció de llet i un dels principals productors de Ternera Gallega. Separat del mar per una estreta franja de terra, es troba a deu minuts de la platja de Carnota, i pel seu territori passa el Camí de Sant Jaume cap a Finisterre. El riu Xallas marca el seu límit nord —únic riu d'Europa que desemboca al mar en cascada— amb caigudes conegudes a Chacín i Arcos. La seva major icona natural és el Monte Pindo, de 627 metres i anomenat l'Olimp Celta, compartit amb Carnota; conserva també la Devesa de Anllares, el bosc autòcton més occidental de Galícia.
Monument
Dolmen de corredor, també conegut com a dolmen de Corveira, situat al lloc d'Estivada Vella, a la parròquia de San Fins de Eirón (Mazaricos, A Coruña), datat entre els mil·lennis IV i III a. C. i integrat a la necròpolis de Sotorraño-Parxubeira-Portocoiro. El seu corredor, orientat a l'est, conserva tretze ortòstats, sis a la cambra poligonal i set al corredor, i va estar cobert per una mámoa d'entre 19 i 22 metres de diàmetre amb una cuirassa de pedres. Al seu interior es van trobar làmines de sílex, una punta de fletxa, ceràmica campaniforme i diversos ídols de pedra, entre ells uns betils amb incisions que es van clavar verticalment al costat del corredor, possiblement per protegir el difunt; tot l'aixovar es conserva al Museu Arqueològic d'A Coruña.
Monument
Conjunt de túmuls funeraris prehistòrics que, juntament amb les mámoas de Eirón i el dolmen da Parxubeira, fan de Mazaricos un dels concellos amb més densitat de megalitisme de la Costa da Morte.
Natura
Grup de túmuls de la parròquia de San Fins de Eirón integrat en el complex megalític de Sotorraño, Parxubeira i Portocoiro, un dels conjunts funeraris neolítics més ben documentats del sud-oest coruñès.
Monument
Fortalesa coneguda també com a Castelo Grande, avui en estat ruïnós i reduïda a alguns fonaments, alçada sobre un alt des del qual domina una panoràmica molt àmplia de la comarca; les fonts la situen al lloc de Monteagudo i al monte da Ruña, a la parròquia de Colúns. De cronologia incerta, potser altmedieval, va ser una de les dues cases fortes que van controlar aquest territori entre el Xallas i el massís do Pindo.
Monument
Casa senyorial de la parròquia de Santiago de Arcos que va pertànyer al llinatge dels Mariño de Lobeira i exhibeix a la seva façana els escuts dels Mariño de Lobeira, Lobeira i Dacosta; vora ella es conserven restes del traçat de l'antiga calçada romana.
Monument
Parroquial de la capital municipal, catalogada dins el patrimoni gallec juntament amb la seva casa rectoral i els seus dos cruceiros, el de l'atri i el del vell cementiri; presideix un concello de dotze parròquies.
Monument
Antic habitatge del rector vora l'església de San Xoán, inclòs entre els béns inventariats del concello; la seva fàbrica de maçoneria i la seva solaina responen al model de rectoral gallega de l'Antic Règim.
Monument
Pel concello passava una via romana de la qual encara s'aprecien restes a la parròquia d'Arcos, testimoni que aquestes muntanyes interiors estaven integrades a la xarxa de camins que duia cap al finis terrae.
Natura
El major embassament del Xallas, construït el 1966 per abastir una central hidroelèctrica avui operada per Ferroatlántica; emmagatzema 103 hectòmetres cúbics sobre unes 1.250 hectàrees repartides entre quatre concellos, i la seva presa, aixecada al límit entre Dumbría i Mazaricos, fa 27 metres d'alt per 127 de llarg. Pren el nom del Castelo da Fervenza, una de les muntanyes que formen la gorja on s'assenta. La seva construcció va inundar valls i terres de conreu i va alterar el clima de la comarca, augmentant la humitat i la boira; sota les seves aigües va quedar el dolmen da Gándara de Baíñas, visible només quan el nivell baixa molt. El 2007 el seu buidatge per maximitzar la producció elèctrica va provocar un desastre ecològic amb la mort de milers de peixos. És avui un punt destacat d'observació d'ocells.
Natura
El Xallas marca tot el límit nord del concello i està embassat en quatre punts, Fervenza, Ponte Olveira, Castrelo i Santa Uxía, cosa que va convertir el seu curs en una successió de làmines d'aigua encaixades.
Natura
Segon dels quatre embassaments que regulen el Xallas, aigües avall de la Fervenza; el seu nom recorda el pont i el llogaret d'Olveira, al tram pel qual el Camí a Fisterra s'aproxima a Olveiroa.
Natura
Petita alineació muntanyosa del sud del concello que prolonga el relleu cap al massís do Pindo; els seus vessants de bruc i roquissar separen la conca del Xallas del vessant que baixa a la ria de Muros e Noia.
Natura
Serra que, juntament amb els montes de Ruña, articula el relleu meridional de Mazaricos i fa d'avantsala del massís granític do Pindo, un dels conjunts rocosos més singulars de la façana atlàntica.
Natura
A diferència dels altres cursos del concello, el Santabaia no tributa al Xallas sinó que baixa directament cap a la ria de Muros e Noia, de manera que Mazaricos queda repartit entre dos vessants diferents.
Natura
Un dels rius que drenen el concello de Mazaricos cap al nord-oest, juntament amb els d'Arcos i Mazaricos; neix en el mateix municipi i dona nom a la parròquia de San Xián de Beba, per la qual discorre juntament amb dues parròquies més abans de desembocar al riu Xallas, al límit entre Mazaricos i Dumbría. La seva vall concentra prats de dallar i bosc de ribera.
Curiositat
A l'excavació del dolmen van aparèixer quatre esteles antropomorfes de pissarra i ídols amb decoració incisa, a més de làmines de sílex i ceràmica campaniforme; tot plegat es conserva al Museo Arqueolóxico da Coruña.
Curiositat
Cruceiro de l'antic cementiri de San Xoán, catalogat juntament amb el de l'atri de l'església; assenyalava el límit del recinte funerari en una comarca on aquestes creus de pedra marcaven també cruïlles i camins de difunts.
Activitat
La segona etapa des de Negreira travessa Mazaricos per la Carreira de San Mauro, un vell camí reial, i voreja l'embassament da Fervenza abans d'atènyer el llogaret medieval d'Olveiroa, ja a Dumbría.
Monument
Temple d'origen romànic aixecat al segle XII que conserva elements d'aquella fàbrica al costat d'afegits barrocs posteriors. Dóna nom a una de les dotze parròquies del concello, en ple corredor del Camiño a Fisterra.
Monument
Església parroquial situada directament sobre el traçat del Camí de Sant Jaume a Fisterra i Muxía, cosa que la converteix en una de les parades obligades dels pelegrins que travessen la vall del Xallas.
Natura
Conegut també com a Mina da Parxubeira, aquest sepulcre megalític de la parròquia de San Fins de Eirón conserva tretze ortòstats, sis a la cambra poligonal i set al corredor. Formava part d'una necròpolis de quatre túmuls.
Natura
Salt d'aigua encaixat entre bosc de ribera, integrat a la ruta de les cascades del concello. És de les més visitades de l'itinerari i assoleix el seu millor moment a la tardor i a la primavera, quan el cabal és abundant.
Natura
Cascada formada pel riu Arcos en el seu descens cap a la vall del Xallas. Forma part del conjunt de cinc salts que el concello va senyalitzar com a Ruta das Fervenzas, accessible per senders entre carballeiras.
Natura
Alineació muntanyosa que separa les conques del Xallas i del litoral de Muros, coronada per les restes del castelo de Brandufe. Els seus vessants de matollar i afloraments granítics dominen bona part de la Costa da Morte.
Natura
Un dels espais boscosos més ben conservats del concello, amb masses de planifolis autòctons que contrasten amb les repoblacions d'eucaliptus dominants a la resta de la comarca del Xallas.
Curiositat
Conjunt de túmuls funeraris prehistòrics repartits per les altures del concello, testimoni que aquestes serres van estar ocupades per comunitats megalítiques molt abans que les valls avui poblades.
Curiositat
Alçat al lloc de Suevos, a la parròquia de Coiro, és un dels cruceiros més citats del concello. Aquestes creus de cruïlla marcaven límits parroquials i punts de descans dels seguicis fúnebres.
Activitat
A 550 metres d'altitud, al costat de la carretera AC-400, aquest mirador domina la vall del Xallas i l'embassament da Fervenza. Compta amb prismàtics d'ús lliure pel seu notable valor per a l'observació d'aus.
Activitat
Itinerari senyalitzat que enllaça cinc salts d'aigua del concello: Santa Leocadia, Vioxo, Gosolfre, Fírvado i Noveira. Discorre entre boscos de ribera i resulta especialment vistós als mesos de més cabal.
Activitat
Dues variants del Camí de Sant Jaume que prolonguen la pelegrinació més enllà de Compostel·la fins a l'oceà travessen el concello, passant al costat de l'església de Corzón i al peu del mirador del Monte Aro. És l'única ruta jacobea que arrenca a la mateixa Compostel·la, epíleg dels altres camins que molts pelegrins recorren després de venerar l'Apòstol a la catedral. Els qui es dirigeixen a Fisterra busquen arribar a la fi del món conegut a l'Antiguitat, el finis terrae, mentre que els qui opten per Muxía visiten el santuari de la Virxe da Barca, on la tradició situa la barca petrificada —avui la Pedra de abalar— amb la qual la Verge va arribar a animar la predicació de Sant Jaume a Galícia.
Activitat
Recorregut condicionat a la parròquia de Corzón, a l'entorn de l'Alto do Castelo, on s'han citat més d'un centenar d'espècies d'aus. S'hi accedeix en pocs minuts des del traçat del Camí.
Fita
El tancament de la presa sobre el Xallas va negar el 1966 valls i terres de conreu repartides en milers de parcel·les de Mazaricos, Dumbría, Vimianzo i Zas, i va obligar a reordenar del tot la vida agrària dels llogarets riberencs.
Fita
Aquell dia es va atorgar per noranta-nou anys la concessió que va permetre embassar el Xallas. D'ella van néixer la presa da Fervenza i la cadena de salts que aprofiten el desnivell del riu fins a la seva desembocadura.
Gastronomia
Mazaricos és el concello amb més producció de llet de Galícia, amb uns 136 milions de litres anuals i prop de 13.900 caps de boví, gairebé quatre per habitant. El sector lacti sosté la vida dels seus llogarets.
Activitat
La parròquia de Corzón celebra una festa dedicada a la carn rostida a la brasa, una de les cites gastronòmiques més concorregudes de l'interior de la Costa da Morte i reflex de la vocació ramadera del concello.
Gastronomia
El pa cuit al concello és un dels seus productes més reconeguts fora de la comarca: a la Feira da Primavera de Santa Comba les degustacions de pa i carn de Mazaricos exhaureixen existències cada any.