Poble
Vimianzo és un concello de l'interior de la Costa da Morte, a la província de A Coruña, amb uns 6.800 habitants. El seu terme reuneix una de les majors concentracions de dòlmens i túmuls de Galícia, entre ells la Pedra Cuberta, on Georg Leisner va localitzar les primeres pintures rupestres d'un dolmen del nord-oest peninsular. Conserva el castro de As Barreiras, amb muralles de més de vuit metres que unes excavacions de 2010 van datar als segles I o II aC, i vil·les agrícoles romanes com la de Tines, amb necròpolis, a més de l'estela funerària de Victorinus. Presideix el municipi un castell dels segles XII i XIII, anomenat també Torres de Martelo, que va passar dels Traba als Moscoso de Altamira.
Monument
Fortalesa aixecada entre finals del segle XII i començaments del XIII pels Mariño de Lobeira i després solar dels Moscoso, de planta poligonal irregular amb tres torres rectangulars al voltant de la plaça d'armes i una torre de l'homenatge merlada; sobre el portal d'entrada llueix l'escut amb cap de llop dels Moscoso. Aquí Pedro Madruga va retenir el bisbe de Tui, que va pagar set-cents mil reals de rescat, i el 1465 l'arquebisbe Alonso II de Fonseca va estar dos anys pres en una gàbia per ordre de Bernal Sánchez de Moscoso. Va ser enderrocat pels irmandiños el 1467 i reconstruït després; conserva lenços dels segles XIII al XV. Pertany a la Diputació de A Coruña des de 1973, acull una mostra d'artesania popular, i és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 17 d'octubre de 1994.
Monument
Temple romànic del segle XII el timpà sud del qual representa la Traslatio, l'arribada del cos de l'Apòstol a Galícia en una barca de pedra amb set deixebles; es considera la representació més antiga d'aquesta escena en el romànic peninsular.
Monument
Creu de pedra de la parròquia de Bamiro datada entre finals del segle XV i començaments del XVI, citada entre els cruceiros més antics conservats a Galícia; marca una cruïlla de camins de l'interior de Terra de Soneira.
Monument
Dolmen de la parròquia de Berdoias, un dels vuit monuments megalítics catalogats a Vimianzo i testimoni de la densíssima ocupació neolítica que van tenir les terres interiors de la Costa da Morte. També conegut com Casota dos Mouros, s'estima construït entre el 2500 i el 2000 aC; té planta rectangular formada per tres lloses verticals i una coberta monolítica, i conserva al seu interior gravats de cassoletes i creus, aquestes últimes probablement afegides per cristianitzar un lloc pagà. En mancar de l'estructura habitual amb corredor i túmul, s'encabeix entre les construccions tardanes del megalitisme gallec, ja properes a les cistes de l'edat del bronze. Ben conservat, va servir durant anys de refugi als pastors de Berdoias.
Monument
Santuari del segle XVIII aixecat dalt d'un mont de la parròquia de Bamiro, entre formacions rocoses de granit; la seva romeria reuneix cada any veïns arribats de tot Terra de Soneira.
Monument
Ermita fundada el 1681 a 407 metres d'altitud a la parròquia de Salto, un dels temples més elevats del concello; des de la seva esplanada s'abasta bona part de la vall del Río do Porto.
Monument
Capella de traça molt senzilla, d'una sola nau amb presbiteri rectangular, aixecada vora el Río do Porto; exemplifica l'arquitectura religiosa menor que esquitxa les catorze parròquies del concello.
Monument
Creu de pedra del segle XVII erigida per don Sancho de Lema a la parròquia de Cambeda, vora l'ermita de Santa Mariña de Paizás, fundada a començaments d'aquesta mateixa centúria; és un dels tres cruceiros històrics catalogats del concello.
Natura
Serra que culmina a 515 metres a la parròquia de Baíñas, punt més alt d'un concello de 188 quilòmetres quadrats i divisòria entre les conques del Río do Porto i la del riu Xallas.
Natura
Aflorament granítics que coronen el mont de Bamiro vora el santuari de Montetorán, modelats per l'erosió fins a adoptar siluetes capricioses semblants a les dels propers Penedos de Pasarela e Traba.
Natura
Riu gallec de la vessant atlàntica que neix a la serra del Bico de Meda, al municipi de Santa Comba, i recorre uns 40 quilòmetres pels municipis de Santa Comba, Zas, Vimianzo i Camariñas, aprofitat per les centrals hidroelèctriques de Foxo, Gaioso i Carantoña abans de desembocar a la ria de Camariñas; la seva vall marca el límit septentrional de Terra de Soneira. Localment rep noms diferents segons els llocs que travessa, tot i que la denominació río do Porto, documentada des de 1764, és la que es va imposar en la cartografia gallega dels segles XIX i XX; també se'l va anomenar río da Ponte, i a l'Antiguitat, Vir fluvius. Rep afluents com el río do Sisto i el de Zas, i conserva els batáns do Mosquetín i ponts històrics com el de Baio.
Natura
Embassament artificial creat el 1966 sobre el riu Xallas, entre els concellos de Dumbría, Mazaricos, Vimianzo i Zas, amb una capacitat de 103 hectòmetres cúbics sobre 1.250 hectàrees; la seva presa, de 27 metres d'alçada i 127 de longitud, separa Vimianzo del veí concello de Mazaricos. Es va construir per abastir una central hidroelèctrica, avui operada per Ferroatlántica, i en negar la vall va alterar lleugerament el clima de la zona, amb més humitat i bancs de boira freqüents. Sota les seves aigües va quedar el dolmen da Gándara de Baíñas, visible només quan el nivell baixa molt. El 2007 el seu buidatge per maximitzar la producció elèctrica va provocar un desastre ecològic que va matar milers de peixos, multat amb més de 300.000 euros.
Natura
Vall que acull una aula de la natura dedicada a l'educació ambiental, als peus dels montes do Cabral; combina bosc de ribera, prats de dall i les majors altituds del municipi.
Curiositat
El 1465 Bernal Sánchez de Moscoso va tancar al castell de Vimianzo l'arquebisbe compostel·là Alonso de Fonseca II, que hi va passar dos anys pres en una gàbia que la llegenda popular va voler d'or.
Activitat
Mostra en què els artesans treballen a la vista del públic dins el recinte del castell, propietat de la Diputació des del 1973, que acull també el centre d'interpretació de la Costa da Morte.
Activitat
Recreació històrica de la presa de la fortalesa pels irmandiños el 1467, quan l'aixecament pagès contra els senyors feudals va enderrocar uns murs que avui es tornen a assaltar cada estiu.
Monument
El pazo das Torres de Cereixo, a la localitat de Cereixo (Vimianzo, Costa da Morte), és una casa forta d'aire senyorial abocada a la ria de Camariñas i declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Les seves dues torres, del segle XVI, flanquegen el cos de l'edifici, la porta del qual llueix un gran escut amb els blasons dels Montenegro, Bermúdez, Castro de Lemos, Soutomaior, Mendoza, Figueroa i Andrade. Al costat de les torres creix un roure centenari, i el conjunt, de propietat privada, es va posar a la venda el 2011 per 4,5 milions d'euros. Al costat de l'església romànica de Santiago de Cereixo, tots dos edificis formen un dels conjunts monumentals més complets de l'interior de la Costa da Morte.
Natura
Sepulcre megalític de la parròquia de Treos, a Vimianzo, amb un corredor d'entrada de 6,6 metres i gairebé dos d'alçada, al qual li falta la llosa de coberta de la cambra. Als seus ortòstats es conserva una pintura en vermell i negre sobre fons blanc, amb motius geomètrics, línies ondulades, cercles concèntrics i triangles disposats en tres franges horitzontals, com al dolmen de Dombate, que cobreixen tot el monument, corredor i cambra. L'arqueòleg alemany Georg Leisner va donar a conèixer aquesta decoració el 1934, tot i que el 1997 es va denunciar el deteriorament de les imatges per desinterès de les administracions. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) l'abril de 2011 i és un dels dòlmens més ben conservats d'un concello que reuneix a més la Casota de Freáns i l'Arca da Piosa.
Natura
Elevació d'uns quatre-cents metres que domina la vall de Soneira i la desembocadura del riu do Porto. És un dels balcons naturals més amplis d'un concello sense costa oberta.
Curiositat
Molí que aprofitava el flux i el reflux de la ria de Camariñas per moure les seves pedres, una tipologia raríssima a Galícia. Es conserva al costat del conjunt romànic i senyorial de Cereixo.
Curiositat
Santuari del segle XVIII aixecat en un alt de la parròquia de Bamiro, al qual la devoció popular atribueix virtuts curatives. La seva romeria aplega veïns de tota la vall de Soneira.
Activitat
Balcó poc freqüentat sobre la vall i la ria, al qual s'arriba per pistes i senders des de les parròquies del nord del concello. És un dels punts panoràmics menys coneguts de tota la Costa da Morte.
Fita
La revolta irmandiña va assetjar i enderrocar el 1467 la fortalesa dels Moscoso. Durant aquells anys l'arquebisbe Alonso II de Fonseca hi va estar pres dins d'una gàbia, un dels episodis més citats del conflicte.
Fita
El rei es va incautar de la fortalesa, aixecada cap a finals del segle XII pels Mariño de Lobeira. Des del 1425 aproximadament va passar a mans dels Moscoso, que la van convertir en cap de la seva jurisdicció.
Activitat
Celebrada a la parròquia de Carnés, està considerada una de les festes gastronòmiques més antigues de Galícia i gira al voltant d'un guisat tradicional de callos. Compta amb la declaració de festa d'interès turístic.