Poble
Negreira és una vila d'uns 7.000 habitants a la província d'A Coruña, situada sobre el riu Tambre, a la vall del riu Barcala, a l'oest de Santiago de Compostela i a quinze minuts pel corredor Santiago-Noia; és la primera parada del Camino de Santiago cap a Fisterra. És el centre comercial de la seva comarca, amb una economia que combina el sector rural, avui orientat a la ramaderia intensiva, amb l'auge de la cooperativa Feiraco, nascuda de les seves antigues cooperatives lleteres i avui present en bona part d'Espanya. Conserva el pazo do Cotón, dels segles XVII i XVIII, i a prop també el pazo da Albariña i la Ponte Maceira, entre Negreira i Ames. Les seves festes patronals, en honor de San Cristóbal, se celebren la segona setmana de juliol.
Monument
El pazo do Cotón és una fortalesa medieval a manera de ciutadella emmerletada al nucli de Negreira; els seus escuts recorden el vincle amb les famílies nobles de Luaces, Mariño de Lobeira, Saavedra, Figueroa, Bermúdez de Castro i Trastámara. Construït al segle XIV com a castell, va patir reformes sobretot al XVII, tot i que conserva els cubs de les antigues muralles; destaquen les seves torres medievals emmerletades i la passarel·la de pedra de triple arcada que travessa el carrer principal i uneix el pazo amb la capella de San Mauro, del segle XVIII. Al centre hi ha cossos lligats a torres cilíndriques dels segles XVIII i XIX. El desembre de 2025 la societat Renzo Heritage va adquirir el pazo, amb la intenció de rehabilitar-lo i convertir-lo en allotjament i restauració.
Monument
Capella del segle XVIII adossada al conjunt del pazo do Cotón, amb el qual es comunica per un passadís elevat proveït de balustrades i miradors; la seva fàbrica senzilla contrasta amb l'aparell defensiu de la casa forta.
Monument
El pont d'A Ponte Maceira, de cinc arcs sobre el Tambre, amb el central apuntat i catorze metres de llum, es va construir entre els segles XIII i XIV per voluntat del poder eclesiàstic compostel·là, connectant les comarques d'A Maía i la Barcala i servint de pas a la ruta principal del Camí de Sant Jaume cap a Finisterre i Mugía. Al segle XVIII l'il·lustrat José Cornide el va descriure amb set arcs i en estat precari, els tres més propers a la riba dreta gòtics i més antics i els altres quatre de mig punt i més moderns; el 1792 es va documentar la seva ruïna, que en va impedir l'ús fins a començaments del XIX, quan va ser restaurat a costa dels ajuntaments. Es va enfonsar parcialment el 1987, va ser restaurat per la Xunta entre 1991 i 2001, i és monument des de 2022.
Natura
Túmul megalític de trenta-dos metres de diàmetre i cinc d'alçada, un dels més grans del sud-oest coruñès; forma part del conjunt de monuments funeraris prehistòrics repartits per les muntanyes del concello.
Natura
Poblat castrenyo de la parròquia de San Eleuterio de Logrosa en què van aparèixer escultures antropomorfes datades al voltant de l'any 1 de la nostra era, conservades avui al Museo do Pobo Galego de Santiago.
Natura
Un dels quatre castros documentats al concello, juntament amb els de Logrosa, Vilachán i Xallas; ocupa un tossal de la parròquia de San Martiño de Broño des del qual es domina bona part de la vall del Tambre.
Monument
Parroquial de Portor, la feligresia negreiresa per la qual el Camí a Fisterra creua el Tambre a Ponte Maceira; el seu atri és una de les primeres fites que troben els pelegrins ja dins la comarca da Barcala.
Natura
El Tambre voreja el concello per l'est i ofereix un dels trams més practicats de Galícia per al piragüisme; a Ponte Maceira s'estreny entre penyals abans de seguir camí de la ria de Muros e Noia.
Natura
Afluent encaixat que baixa de la muntanya del mateix nom i que està condicionat per al descens de barrancs, una de les activitats de natura que el concello ha desenvolupat els darrers anys.
Natura
Penyal granític habilitat com a escola d'escalada, amb divuit vies equipades de dificultats diferents; és un dels pocs espais d'aquest tipus a l'interior de la província d'A Coruña.
Natura
Elevació de bruguerar i afloraments granítics en què es conserven diversos monuments megalítics; els seus vessants alimenten el riu homònim i des d'ells es domina la vall del Tambre i l'horitzó del Pindo.
Curiositat
Del castro de Logrosa procedeixen unes escultures humanes de pedra datades al voltant de l'any 1 de la nostra era, peces excepcionals dins l'estatuària castrenya gallega; es conserven al Museo do Pobo Galego.
Curiositat
L'assentament antic del qual procedeix Negreira va estar lligat a la mineria de la plata; Alfons III va lliurar el senyoriu al bisbe Sisando el 876, una incursió normanda el va arrasar el 979 i cap al 1113 ja estava reconstruït.
Curiositat
El 1740 es va fundar a la capella de San Mauro una confraria dedicada a la Virgen del Carmen; les seves imatges continuen al temple i expliquen la vitalitat devocional d'una capella annexa a una casa senyorial privada.
Activitat
El Camiño de Fisterra-Muxía és l'únic dels Camins de Sant Jaume que neix a la mateixa Compostel·la, com a continuació de la pelegrinació per a qui vol arribar fins a la fi del món antic a Fisterra o visitar a Muxía el santuari de la Virxe da Barca. La seva primera etapa, d'uns 21 quilòmetres, acaba a Negreira després de travessar el Tambre per Ponte Maceira; la vila compta amb alberg públic i és on el pelegrí entra a la comarca da Barcala.
Activitat
Mercat i recreació d'ambient medieval que se celebra l'últim cap de setmana d'agost i que acumula ja més d'una dotzena d'edicions, amb parades d'artesania, oficis en viu i cercaviles per la vila.
Activitat
Festival de música que se celebra al juliol i el nom del qual juga amb Nicraria, la forma antiga del topònim de la vila; és una de les cites de l'estiu musical de l'interior de la província d'A Coruña.
Activitat
Cita de música tradicional gallega celebrada a l'agost que completa, al costat del Nicrarock, el calendari musical del concello; combina concerts amb sessions de ball i foliada obertes als veïns.
Activitat
El tram del Tambre al seu pas pel concello està habilitat per al descens en piragua, una activitat que aprofita el cabal regular del riu i els ràpids que es formen aigües avall de Ponte Maceira.
Monument
Temple romànic del segle XII amb nau rectangular i absis decorat, principal testimoni d'arquitectura medieval conservat al concello; roman en una parròquia rural allunyada del nucli de la vila.
Monument
Casa senyorial de propietat privada distingida per la seva torre i pels seus gruixuts murs, amb dos hórreos i un colomar dins el recinte; és la segona gran residència hidalga de Negreira després del pazo do Cotón i forma amb ell i amb Baladrón la Ruta dos Tres Pazos. El seu nom coincideix amb el del riu que es forma a les terres veïnes de la vall d'A Baña.
Monument
Casa aixecada entre 1945 i 1955 vora el riu Tambre, al paratge de Ponte Maceira que separa Negreira d'Ames; el seu jardí tancat conserva un hórreo i un colomar de factura tradicional gallega.
Monument
Antiga propietat de l'orde hospitalera a la vila de Negreira, els murs de la qual conserven escuts heràldics i a l'interior de la qual es guarda una pica baptismal; és un dels edificis civils més antics del nucli.
Monument
Creu de pedra de tipus llatí llaurada al segle XVI dins el corrent del gòtic compostel·là; la seva acurada talla la situa entre les peces d'escultura religiosa més valuoses del municipi.
Monument
Cruceiro erigit el 1907 i donat a la capella de San Brais, a l'extrem de l'aldea de Ponte Maceira; s'alça a pocs metres del pont medieval, sobre el mateix traçat del Camí a Fisterra.
Monument
Cruceiro datat el 1892, un de la mitja dotzena d'aquests monuments catalogats al concello juntament amb els de Broño, Campolongo, Liñaio, Zas i Ponte Maceira, repartits per les seves parròquies rurals.
Monument
Capella de nau única acompanyada d'una font de devoció a la parròquia de Xallas; el binomi de temple i deu respon a un model molt repetit al rural de la comarca de A Barcala.
Curiositat
Llogaret de la parròquia de Portor, a l'extrem oriental del concello de Negreira, travessat pel riu Tambre, amb tot just seixanta i escaig veïns i milers de visitants a l'any; figura des de 2019 a la llista de Los Pueblos Más Bonitos de España. En ella es conserva un conjunt monumental format pel poblat primitiu, un antic molí, una presa, una capella, un pazo modern i el pont Maceira, construït sobre el Tambre al segle XIII aprofitant els pilars d'un altre de romà anterior. Va ser pas obligat del Camí marítim de Santiago a Fisterra, i una llegenda del Còdex Calixtí explica que el pont es va ensorrar després que el creuessin els deixebles de l'Apòstol i abans que ho fessin els legionaris romans que els perseguien, cosa que va quedar reflectida a l'escut del concello des de 1866.
Curiositat
La llegenda de la Ponte Maceira, recollida ja al Còdex Calixtí, explica que els deixebles de l'apòstol Santiago, perseguits pels legionaris romans que no els deixaven donar sepultura al seu mestre decapitat, van creuar aquest pont sobre el riu Tambre i que, quan els seus perseguidors van intentar passar, el pont es va ensorrar rere seu per intervenció divina. L'episodi va quedar recollit a l'escut del concello de Negreira des de 1866 i va convertir el lloc, ja pas obligat del Camí a Fisterra, en una de les llegendes jacobees més conegudes de la comarca. El pont actual, de cinc arcs grans i dos de petits, es va alçar al segle XIII sobre els pilars d'un altre d'anterior romà, al llogaret de A Ponte Maceira, parròquia de Portor, que avui compta amb poc més de seixanta habitants.
Curiositat
Molins fariners moguts pel riu Tambre vora el pont medieval, alguns dels quals conserven encara la seva maquinària; formen part del conjunt etnogràfic que va donar fama a l'aldea de Ponte Maceira.
Curiositat
Obra en bronze i pedra instal·lada el 1997 a la vila de Negreira en homenatge als milers de veïns del municipi que al llarg del segle XX van prendre el camí d'Amèrica i d'Europa.
Natura
Embassament d'unes 270 hectàrees sobre el riu Tambre que regula el cabal del principal curs fluvial del concello; les seves ribes boscoses són refugi d'aus aquàtiques i de fauna associada al riu.
Natura
Salt d'aigua del riu Corzán situat entre les aldees de Barbanzán i Liñaio, en un tram de bosc de ribera; és la cascada més visitada d'un municipi solcat pels rius Tambre i Barcala.
Natura
Balcó natural situat a 509 metres d'altitud sobre la parròquia de Campolongo, des del qual s'abasta la vall de A Barcala i bona part de la comarca, amb el Tambre encaixat al fons.
Natura
Plataforma de fusta coneguda com el Balcón do Tambre, abocada a la vall per la qual discorre el riu abans d'arribar a Ponte Maceira; ofereix una de les panoràmiques fluvials més àmplies del municipi.
Natura
Cascada situada al traçat del passeig fluvial de Negreira, on l'aigua salva un ressalt rocós entre verns i salgueiros; és un dels punts de parada del recorregut a la vora del riu Barcala.
Activitat
Sender condicionat de gairebé sis quilòmetres que arrenca vora l'església de San Xulián de Negreira i acompanya el riu Barcala, enllaçant el nucli urbà amb l'àrea recreativa de Cobas.
Activitat
Recorregut circular de setze quilòmetres, d'unes tres hores, que enllaça els pazos do Cotón, de Albariña i de Baladrón travessant el rural de Negreira i el pas del Tambre per Ponte Maceira.
Activitat
Negreira tanca la primera jornada del Camí a Fisterra i Muxía, uns vint-i-un quilòmetres des de la catedral compostel·lana; l'itinerari creua el Tambre pel pont medieval de Ponte Maceira.
Activitat
Zona de berenador amb taules i bancs a la vora del riu Barcala, al remat del passeig fluvial de Negreira; és el principal espai d'esbarjo a l'aire lliure del concello.