Poble
Outes és un concello d'uns 6.000 habitants situat al sud-oest de la província de La Coruña, a la comarca de Noia, que ocupa més de la meitat de la riba septentrional de la ria de Muros e Noia, formada per la desembocadura del riu Tambre. El seu terme, de 99,74 km², agrupa 153 llocs en deu parròquies, amb A Serra de Outes com a capital, i el seu relleu ascendeix des del litoral fins a l'altiplà del riu Jallas, on el Tremuzo supera els 500 metres. L'economia combina el marisqueig, la ramaderia i les serradores, i de les seves terres va sortir el poeta precursor del Rexurdimento Francisco Añón, a més del característic barret sancosmeiro.
Monument
Torre senyorial medieval de planta rectangular, d'uns quinze metres per set i mig, que conserva un arc gòtic d'accés; forma part del rosari de fortificacions que controlaven el pas cap a la ria de Muros e Noia.
Monument
Temple parroquial construït entre 1788 i 1794 que custodia en una capella el cos atribuït a sant Campi, soldat romà martiritzat l'any 306; la seva romeria del 29 de setembre atrau devots de tota la comarca.
Monument
Gravats rupestres del lloc de Freixo formats per cercles concèntrics amb solc radial, el major dels quals de prop d'un metre de diàmetre; pertanyen al repertori clàssic de l'art rupestre atlàntic gallec.
Monument
Conjunt de vuit lloses contigües a la zona rocosa de Laxe das Brañas amb unes 150 insculturas, creus majoritàriament, repartides per tot just 25 metres quadrats i atribuïdes a època tardoantiga o altmedieval.
Monument
Túmul megalític d'uns trenta metres de diàmetre, el major dels més de trenta enterraments prehistòrics censats al concello entre els llocs de Xende, Banzas i Valadares.
Natura
Punt més alt del concello i mirador natural sobre la ria de Muros e Noia; una ruta senyalitzada de catorze quilòmetres surt de la platja de Broña i puja fins al seu cim travessant el monte comunal d'Albán. Amb 524 metres d'altitud, el monte se situa a la zona central de la ria, ja al concello d'Outes, i des del seu cim es divisa el tram final del riu Tambre i la desembocadura del riu Tins a l'ensenada do Engano. A dalt disposa d'una àrea d'esbarjo i d'un parc eòlic.
Natura
Sorral semiurbà d'uns 475 metres de sorra blanca a la parròquia de San Cosme de Outeiro, resguardat dels vents del nord pel massís del Tremuzo i banyat per les aigües tranquil·les del fons de la ria.
Curiositat
Altar votiu d'època romana trobat al lloc de Banzas i conservat avui al Museo do Pobo Galego de Santiago; juntament amb l'estela de Cando prova que aquestes terres van estar romanitzades malgrat la seva aparença remota.
Curiositat
Barret de pagès de palla d'ala ampla originari de la parròquia de Santo Ourente de Entíns, que es va convertir en peça de treball pagesa a bona part de Galícia —no només a la comarca de Noia, també a A Barcala, O Sar, Santiago o A Barbanza— i en símbol identitari del concello d'Outes. S'elabora amb palla de blat o de sègol recollida al juliol i l'agost, humitejada per donar-li flexibilitat i trenada amb tres o més fibres, habitualment quatre o sis. Dona nom al sancosmeiro de ouro, el guardó més apreciat que atorga el concello a persones o entitats destacades per la seva tasca a favor del desenvolupament econòmic, social i cultural del municipi: una rèplica d'or del barret amb la qual, a més, es cobreix el cap de qui el rep.
Activitat
Museu instal·lat en una antiga drassana abandonada que explica amb eines i audiovisuals l'ofici de la fusteria de ribera, en un concello que va arribar a reunir prop de quaranta grades de construcció de vaixells de fusta.
Activitat
Cada 29 de setembre acudeix a aquest romiatge gent de tota la comarca a la recerca de la protecció del sant davant l'anomenat mal cativo, les dolències nervioses i els mals atribuïts a la possessió.
Curiositat
Celebració de la nit del 30 d'abril, lligada al cicle de primavera i al foc, en què els jornalers més joves d'Outes recorrien de nit els camps amb torxes de palla, els pampallíns que donen nom a la festa, recitant dites populars per invocar la fertilitat de la collita i celebrar l'arribada de la nova estació. A la distància es podien veure les torxes de les altres parròquies ballant al voltant dels camps. És una de les tradicions més antigues del municipi, avui conservada només parcialment: amb prou feines queda res de la celebració original, convertida en una trobada juvenil patrocinada per l'ajuntament.
Fita
Al llogaret de Boel, a la parròquia de San Pedro de Outes (Outes, la Corunya), va néixer el 9 d'octubre de 1812 Francisco Añón Paz, poeta i periodista gallec precursor del Rexurdimento i col·laborador de la primera generació provincialista. Fill d'una família pagesa benestant, va estudiar Filosofia i Teologia a Santiago de Compostel·la i es va llicenciar en Dret el 1845. El 1846 va marxar a Lisboa, on va residir fins al 1850, i després va viatjar per França, Itàlia i el sud d'Espanya al servei d'un noble anglès; més tard va viure a Sevilla i a Madrid, ciutat on el 1875 va fundar l'associació La Galicia Literaria, de la qual va ser president, i on va morir el 1878 enfonsat en la penúria. Se li va dedicar el Día das Letras Galegas de 1966.
Activitat
Al moll do Freixo es manté la fusteria de ribera, l'ofici de construir en fusta dornas i embarcacions de la ria; les drassanes conviuen amb les bateas i amb el marisqueig de l'estuari del Tambre.
Natura
El riu Tambre s'obre aquí en un estuari de maresmes i planes de marea, declarat zona especial de conservació, que empara el seu tram final i la seva desembocadura a la ria de Muros e Noia, al costat de l'illa de Meán. En aquesta zona intermareal de fang i sorra, coberta de canyís i de Zostera noltii, es concentren nombroses aus migratòries durant l'hivern, mentre que al voltant de la capçalera de l'estuari creixen boscos de verns, freixes i roures i es conserven dunes, tant mòbils com ja fixades per la vegetació. Aquí crien i s'alimenten aus aquàtiques, i es treballa el marisqueig a peu a l'anomenada Marea da Serra.
Gastronomia
Els arenys de l'estuari del Tambre donen navalles i longueiróns que s'extreuen bussejant o a peu en les marees vives; es preparen a la planxa amb llimona, tot just uns segons perquè no s'endureixin.
Natura
Salts d'aigua del riu Tines encaixats en una roureda, vora la capella i la carballeira de San Paio; una ruta circular d'una mica més de vint-i-tres quilòmetres els enllaça amb els gliptògrafs d'A Carballa i la vall de Carleo.
Activitat
Sender costaner d'uns setze quilòmetres i mig, de dificultat baixa, que recorre la vora de la ria de Muros e Noia seguint el rastre de les drassanes de ribera i de l'ofici de fuster de vaixells del concello.