Poble
Porto do Son és una vila i municipi de la província de A Coruña, a la comarca de Noia, situat al vessant nord-oest de la península do Barbanza, de la qual és el terme municipal més extens, amb 94,58 km² repartits en 146 nuclis de població. Les seves localitats principals són la vila de Puerto del Son, capçalera del municipi, i Portosín, el nom de la qual podria derivar del llatí Portus Sinum, port de la badia, en referència a la ria de Muros e Noia. El topònim va evolucionar des de l'històric Porto de Oçon fins a Porto do Son, forma que la llei de normalització lingüística de 1983 va recuperar després de dècades com a Puerto del Son. Municipi pesquer d'uns 9.000 habitants, dependent de Noia fins al 1812, conserva sobre una península rocosa el castro de Baroña, de l'edat del ferro.
Natura
El castro de Baroña s'alça sobre una península rocosa a la parròquia de Baroña, a Porto do Son (A Coruña), i va estar habitat entre els segles I a. C. i I d. C. Conserva una vintena d'habitatges circulars o ovals repartits en quatre zones, amb espais interpretats com a farges, una plaça protegida i una escala considerada de les millor conservades entre els castros gallecs. Es defensava amb doble muralla i un fossat de quatre metres d'amplada per tres de profunditat que travessava l'istme d'accés, juntament amb una torre d'accés amb rampa que impedia el pas de carros. Vivien del marisqueig i la pesca, amb bestiar i aglans, i s'hi han trobat restes de forja, talla de pedra i teixit. Excavat el 1933, el 1969-1970, el 1980-1984, el 1985 i des de 2012, va ser declarat Ben de Interese Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2011.
Natura
Platja situada a la parròquia de Xuño, al concello de Porto do Son, esquitxada de rocs granítics i basses d'aigua salada; a prop seu hi ha les llacunes de Xuño i Muro. En aquestes roques es van rodar escenes de Mar adentro, la pel·lícula d'Alejandro Amenábar guardonada amb l'Òscar el 2005, i en elles mateixes va patir l'accident el 1968 Ramón Sampedro, la història del qual va inspirar la pel·lícula.
Natura
Cordal granític que forma la península entre les ries de Muros e Noia i d'Arousa, amb l'Iroite com a sostre a 685 metres; els seus vessants occidentals cauen sobre Porto do Son sembrats de mámoas, castros i pastures de mont.
Natura
També anomenada As Seiras, és un arenal d'uns 1.200 metres de llarg per 75 d'ample, obert a l'Atlàntic i emparat per un petit sistema dunar, a la parròquia de Santo Estevo de Queiruga, al concello de Porto do Son. Es tracta d'una platja d'ocupació mitjana dins la comarca de Noia.
Natura
Platja de gairebé un quilòmetre de longitud i uns 28 metres d'amplada, situada a la parròquia de Xuño, al lloc de A Coviña, a la sorra de la qual desemboca el riu Sieira, del qual pren també el nom alternatiu de Boca do Río. És un arenal aïllat, sense passeig marítim, format principalment per roques i sorra fina blanca i daurada; la desembocadura del riu forma un sistema lagunar que permet banyar-se també en aigua dolça, més tranquil·la que la del mar. El seu cordó de dunes està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i es manté sense urbanitzar; el nivell d'ocupació a l'estiu és mitjà.
Natura
La platja de Basoñas, a la parròquia de San Pedro de Muro, al concello de Porto do Son, és un arenal verge d'uns 2.100 metres de longitud i amb prou feines 34 d'ample, amb forma d'ensenada i onatge moderat; és prolongació de la platja d'Areas Longas. Compta amb una zona humida formada per les llacunes de Xuño i de Muro, on nia gran quantitat d'ocells. Batuda de ple pel mar de l'oest, és freqüentada sobretot per surfistes i passejants fora de temporada.
Natura
Cim de 538 metres a la parròquia de Noal, dins la serra de Barbanza, des del mirador del qual es distingeix la costa des del cap Fisterra fins a Ribeira; al seu cim funciona el Centro Zonal de Coordinación y Salvamento Marítimo. Al seu vessant es troba el curro da Enxa, on cada mes de juliol se celebra una coneguda rapa das bestas.
Activitat
Instal·lació eqüestre situada als Chans de Raña, al monte da Enxa (538 metres), a la parròquia de Baroña (Porto do Son, la Corunya), amb un circuit de curses de cavalls, tres curros de fusta i una zona d'esbarjo. En aquest recinte se celebra la primera setmana d'agost la rapa das bestas da Enxa, ressuscitada el 2010 després de vuit anys sense dur-se a terme per desavinences entre els ramaders locals i la comunitat de montes de Baroña, propietària del recinte. La rapa reuneix més de cent cavalls de les leiras properes, que els aloitadores baixen de la muntanya per tallar-los a mà les crins; a la tarda se celebren a més curses al circuit adjacent als curros.
Monument
Equipament municipal que contextualitza les campanyes d'excavació del castro, iniciades el 1933 amb Sebastián González-García i continuades per Luengo i per Calo Lourido i Soeiro entre 1969 i 1985.
Natura
Llacuna litoral separada del mar per l'areny de Xuño i integrada al complex humit de Corrubedo, protegit per la Xarxa Natura; els seus joncars i canyissars acullen anàtides hivernants i amfibis.
Fita
L'actual concello no es va separar de Noia fins al 1812. Durant el segle XIX hi van arribar els fomentadors catalans, empresaris que van introduir noves tècniques de pesca i van obrir fàbriques de salaó a la vila, a l'Aguieira i a Portosín, donant feina a gran part de la població del municipi, encara que també van portar problemes socials. El negoci va deixar de ser rendible a començaments del segle XX i les fàbriques es van anar tancant a poc a poc; Porto do Son va ser pioner després en les fàbriques de roba d'aigües, les peces impermeables usades a la pesca.
Curiositat
Aquest va ser un dels primers llocs de Galícia on es va fabricar la roba d'aigües, els impermeables encerats que portaven els mariners; l'ofici va néixer a l'escalf de la indústria pesquera de la vila.
Activitat
Cada 13 d'agost la vila dedica la seva festa gastronòmica al pop á feira, bullit en caldera de coure i servit en plat de fusta amb oli, sal grossa i pebre vermell, acompanyat de pa i vi del país.
Activitat
A finals de juliol el concello munta una fira d'ambientació cèltica amb artesania, música tradicional i recreacions, aprofitant la proximitat del castro de Baroña, el jaciment més visitat de la comarca.
Gastronomia
Jornada d'exaltació del peix blau que organitza la confraria de Sant Andreu al moll de Portosín: sardina, xurelo i xarda es degusten en massa un dissabte d'agost, amb visites als vaixells i cuina en directe.
Natura
El riu Sieira salva un esglaó rocós en plena serra do Barbanza, aigües amunt de la costa a la qual baixa per desembocar vora la platja d'As Furnas; el seu cabal es dispara amb les pluges de l'hivern.
Monument
Ermita costanera de la parròquia de San Vicente de Noal, coneguda també com a capella de Nosa Señora da Misericordia; s'alça sobre el punt de guaita des del qual s'oteja l'entrada de la ria de Muros e Noia.
Natura
La platja de Cabeiro, a la parròquia de Noal, al municipi de Porto do Son, té una longitud de 1.200 metres i una amplada de 25 metres. És una platja d'àmbit verge, en forma d'ensenada suau, oberta entre el mont Cabeiro i la punta del mateix nom, amb far i mirador que donen a la boca de la ria de Muros e Noia.