Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Font de la Figuera (la)

Què veure i què fer a Font de la Figuera (la) (La Costera, València): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Font de la Figuera (la)

Què veure a Fontanars dels Alforins 8,5 km · 3 llocs
Què veure a Moixent/Mogente 13 km · 12 llocs
Què veure a Caudete 15 km · 20 llocs
Què veure a Beneixama 15 km · 8 llocs
Què veure a Cañada 16 km · 10 llocs
Què veure a Camp de Mirra, el/Campo de Mirra 16 km · 12 llocs
Què veure a Villena 19 km · 31 llocs
Què veure a Vallada 19 km · 10 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Costera › Font de la Figuera (la)

Què veure i què fer a Font de la Figuera (la)

La Font de la Figuera
Poble
La Font de la Figuera és un municipi de La Costera, a la província de València, situat al límit amb la d'Albacete, amb 2022 habitants. S'alça a 536 metres a la capçalera de la vall de Montesa, en un terme de relleu muntanyós al nord i a l'oest, on destaquen les serres d'Enguera i la Silla, i més pla a la seva part central, de terres fèrtils; hi passa el corredor d'Almansa. El topònim, posterior a la conquesta cristiana, es documenta des del segle XIV i remet a una font que encara serveix d'abeurador de bestiar a la part baixa del poble. Les restes d'ocupació humana més antigues, al paratge de la Carrasca, es remunten al Paleolític Superior, amb materials posteriors de l'Eneolític i d'època ibèrica.
Serra de la Solana (vertiente de La Font de la Figuera)
Natura
Paisatge de muntanya a l'extrem occidental de la comarca de la Costera, al límit amb la província d'Albacete.
Festes de la Font de la Figuera
Activitat
Les festes patronals de La Font de la Figuera, al voltant de la primera setmana de setembre, honren la Mare de Déu dels Xics i el Santíssim Crist dels Afligits, amb la tradicional Dansà declarada d'Interès Turístic Autonòmic; al desembre s'hi afegeixen els Moros, Cristians i Contrabandistes en honor de Santa Bárbara.
Terres dels Alforins
Curiositat
Comarca vitivinícola coneguda com la Toscana valenciana, que agrupa més de deu cellers de la Font de la Figuera i municipis veïns de les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida, entre ells Fontanars dels Alforins, que dona nom a la regió. El seu nucli és l'altiplà dels Alforins, a una altitud mitjana de 660 metres, uns 300 més que la resta de la Vall d'Albaida, tancat per la Serra de l'Ombria al sud i la Serra Grossa al nord i obert cap a ponent; bona part del seu territori està protegit com a zona d'especial protecció per a les aus. El topònim Alforins prové de l'àrab al-hurí, graner o dipòsit de gra, i apareix documentat ja el 1256, quan Jaume I va lliurar aquestes terres als habitants d'Ontinyent.
Carta de poblament de la Font de la Figuera de 1301
Fita
Gonzalo García va atorgar el 1301 la carta pobla que va fixar població vora la font i la figuera que donen nom al lloc. Un segon document del 1312 va assentar quaranta famílies catalanes i aragoneses, i el 1314 la vila es va separar de Moixent.
De la província d'Alicante a la de Valencia
Fita
La divisió provincial de 1833 va adscriure la Font de la Figuera a Alacant, malgrat la seva vinculació històrica amb la governació de Xàtiva. Una reial ordre de 1836 la va tornar a la província de València, en la qual roman des de llavors.
Rollets de most i d'aiguardent
Gastronomia
La rebosteria de la Font de la Figuera gira al voltant dels seus rotllets: de most, d'aiguardent i de flora, pastats amb farina, oli i el producte que els dóna nom. L'ús del most remet a la vinya que ocupa bona part del terme municipal.