Poble
Moixent és un municipi de la comarca de la Costera, a la província de València, situat a la vall del riu Cáñoles, entre la serra Grossa i la serra de Enguera. Compta amb 4.401 habitants. Al seu terme es troba la Bastida de les Alcusses, el major jaciment ibèric de la Comunitat Valenciana: un poblat emmurallat a 714 metres d'altitud on van arribar a viure entre 1.000 i 1.200 persones, declarat Monumento Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial anterior al BIC) el 1931 i destruït, probablement per una acció bèl·lica, cap al 330 a. C. El municipi compta a més amb paratges naturals com El Bosquet, amb el seu llac artificial de finals del segle XVIII, i el barranc de la Hoz, amb pintures rupestres.
Natura
Poblat ibèric del segle IV aC situat al terme de Moixent, al cim d'un turó allargat i aïllat de la serra Grossa, a 741 metres sobre el nivell del mar. S'estén al llarg de 650 metres per 150 d'amplada, uns 200 metres per sobre de les terres del Pla de les Alcusses, la petita plana que li dona nom, i està considerat un dels principals assentaments ibèrics de la Comunitat Valenciana. S'hi accedeix per la carretera CV-652 entre Moixent i Fontanares, amb aparcament al costat mateix del jaciment. L'entorn, avui forestal, amb pinar i matoll mediterrani, conserva el paisatge agrícola tradicional malgrat el conreu actual de fruiters i cereals al pla.
Activitat
Moixent celebra el Santísimo Cristo del Monte Calvario i las Santas Reliquias l'última setmana completa d'agost, i San Abdón i San Senén el tercer cap de setmana d'agost a la Casa Rabosa.
Monument
Fortalesa d'origen almohade de finals del segle XII, les ruïnes de la qual dominen la població de Moixent (la Costera, València) des de dalt d'un turó. Entre les seves diverses torres emmerletades destaca la Torre de Coloms. El castell va ser seu de l'antiga baronia de Moixent des del segle XIV, i la seva imatge figura representada a l'escut heràldic del municipi.
Monument
Església neogòtica de Moixent construïda entre 1881 i 1889, amb vuit campanes i elements artístics de l'escultor local Virgilio Sanchis. Es va alçar sobre l'emplaçament d'una parròquia anterior d'origen medieval, del segle XV, sota la direcció inicial de l'arquitecte Manuel Casesnoves i, després del primer any, d'Antonio Ferrer, a instàncies del rector Constantino Quilis. Presenta una arquitectura eclèctica d'influència neogòtica, visible sobretot a la façana i el campanar, que va ser reconstruït entre 1924 i 1928 pel mestre d'obres Miguel Marqués després del risc de ruïna de la torre original. Danyada durant la Guerra Civil, especialment en el seu patrimoni moble, va ser rehabilitada i reoberta al culte el 1939. Està catalogada com a Monumento de Interés Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local).
Monument
La presa del Bosquet, també anomenada Bassa del Bosquet, és un petit embassament de gravetat construït al segle XVIII a la Serra Grossa, dins el terme de Moixent, fruit de la política hidràulica i agrària il·lustrada impulsada sota Carles III. El seu artífex va ser Pascual Caro y Fontes, fill del primer marquès de la Romana, i les obres es van donar per acabades cap al 1775, any en què ja les esmenta el botànic Antonio José Cavanilles en els seus viatges per la zona. De dimensions reduïdes, cent metres d'amplada per dos-cents de llargada i vuit de profunditat, rega poc més de quatre hectàrees. Al costat de la presa es conserven una bassa de reg, una nevera per emmagatzemar neu tot l'any i l'anomenada casa de la Bassa, construïda per al personal de manteniment.
Monument
Museu de Moixent instal·lat a la capella d'un antic convent franciscà del segle XVI dedicat a San Antonio de Padua, fundat pel frare mogentí Padre Moreno (1520-1603), que va portar al convent relíquies de màrtirs dels primers temps del cristianisme; aquestes relíquies van passar el 1835 a l'església de San Pedro Apóstol. Des de 2007 la capella funciona com a Museu Padre Moreno i acull peces vinculades a l'antic convent.
Natura
La microreserva de flora del Barranc del Comediant, de 18,65 hectàrees, se situa al terme municipal de Moixent (la Costera, València) i va ser declarada per ordre del 17 de juliol de 2006. Protegeix quatre espècies prioritàries de plantes: Bupleurum gibraltaricum, Fraxinus ornus, Rhamnus lycioides subsp. borgiae i Teucrium ronnigeri, juntament amb dues formacions vegetals d'interès: matollars termomediterranis i preestèpics, i la vegetació rupícola dels cingles calcaris del barranc. Un camí forestal discorre al costat de l'espai protegit.
Natura
La Microreserva El Xocolater és un espai natural protegit del terme de Moixent, un dels tres declarats al municipi, situat al costat de la zona humida de la presa del Bosquet. Aquesta presa, que dona nom a la zona humida veïna, es va construir al segle XVIII com a part de les obres hidràuliques impulsades per la política il·lustrada de Carles III, i el seu embassament ha propiciat amb el temps la formació d'aquest entorn humit que avui acull la microreserva.
Activitat
Festes de Moros i Cristians de Moixent, que se celebren l'últim cap de setmana d'octubre; a l'abril se celebra a més la Festa del Mig Any de Moros i Cristians, l'últim cap de setmana d'aquest mes, a manera d'avantsala de la festa grossa.
Fita
Figura de bronze de 7,3 centímetres que representa un genet ibèric, trobada el 1931 al poblat de la Bastida de les Alcusses. Rematava un bastó de comandament i es data al segle IV a. C.; es conserva al Museu de Prehistòria de València.
Gastronomia
Dolç d'ametlla propi de Moixent, elaborat als forns de la vila i lligat a les festes locals. Comparteix amb la resta de la rebosteria comarcal l'ús de l'ametlla de secà, conreu tradicional als tossals que envolten el municipi.