Poble
Vallada, a la comarca de la Costera, s'alça a 291 metres sobre el nivell del mar a la vall del riu Cáñoles (Cànyoles), flanquejada per la Serra Grossa i la Serra d'Enguera, últim esglaó del massís cretaci del Caroche. El seu castell de Umbría, d'origen musulmà, corona el terme a 520 metres sobre la vall. Conquerida el 1244 per capitulació entre Jaume I i l'alcaide de Xàtiva, la vila va passar a la Corona d'Aragó, i el 1289 el rei Alfons III la va fer repoblar junt amb Montesa amb 120 famílies de cristians vells; el 1319 Jaume II va donar el lloc a l'Orde de Montesa. Sota el seu terme discorre el Túnel del Sumidor, amb uns 1.300 metres de recorregut i 205 de desnivell, considerat la major cavitat càrstica en guix coneguda al món.
Activitat
Vallada celebra les seves festes patronals del 18 al 27 d'agost en honor de San Bartolomé, el Santísimo Cristo del Monte Calvario i la Virgen de Gracia, amb toro embolat nocturn; també festeja San Vicente Ferrer el dilluns següent al de Pasqua.
Natura
Serra al peu de la qual se situen Vallada i Moixent, amb característiques geològiques i una flora i fauna singulars, dins la comarca de la Costera. És una alineació muntanyosa d'uns 50 quilòmetres que discorre de sud-oest a nord-est entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, formant part del sistema prebètic valencià al costat de la vall del riu Cànyoles; el seu punt més alt és el pic de la Creu, amb 903 metres, i el riu Albaida la talla de sud a nord per l'estret de les Aigües, a Bellús. S'estén per Vallada, Moixent, Montesa, Canals i Xàtiva al nord, i per Benigànim, Bellús, Ontinyent i Fontanars dels Alforins al sud. Els incendis han degradat bona part de la seva vegetació original, més ben conservada als Alforins, on conviuen el toixó i el senglar.
Monument
Església de Vallada iniciada el 1564, amb diverses fases constructives completades a finals del segle XVIII. Les obres de l'actual temple parroquial les va començar el mestre picapedrer Domingo de Gamieta, i després de successives fases van culminar definitivament amb l'edificació d'una capella a la segona meitat del segle XVIII.
Monument
El castell d'Umbría, també anomenat castell de Vallada, és una fortificació d'origen musulmà situada al paratge de La Peña, a 553 metres d'altitud, amb vistes sobre la vall del riu Cànyoles. Formava part d'una xarxa de fortaleses defensives al costat de Xàtiva, Montesa i Moixent. Té planta pentagonal adaptada al punt més escarpat del turó, amb dues torres bessones i un llenç de muralla amb adarve i merlets al flanc oest, l'únic accessible. Es va construir amb maçoneria i tàpia, i va conservar a més altres torres, dependències i un aljub. Va ser parcialment enderrocat al segle XIV i va patir nous danys amb el terratrèmol de 1748. Està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb el codi RI-51-0010681.
Natura
Considerada la cavitat càrstica més important del món desenvolupada en materials de guix, amb uns 1.300 metres de recorregut i 205 metres de desnivell, al terme de Vallada.
Curiositat
Vallada va rebre la seva carta pobla el 1244, quan, gràcies a la capitulació subscrita entre el rei Jaume I i l'alcaid andalusí de Xàtiva, aquest va cedir el castell menor de Xàtiva al monarca cristià. El 1319 el rei Jaume II va atorgar escriptura de donació a la recentment creada Orde i Cavalleria de Nostra Senyora de Montesa, lliurant-li el castell i la vila de Montesa juntament amb el lloc de Vallada, que va quedar així sota la jurisdicció de l'orde.
Activitat
Espectacle nocturn de les festes patronals de Vallada (València), celebrades del 18 al 27 d'agost en honor de San Bartolomé, el Sant Crist del Calvari i la Mare de Déu de Gràcia. Al toro se li col·loquen a les banyes uns dispositius amb boles que es calen foc mentre s'apaga l'enllumenat dels carrers, de manera que només es veuen les flames de l'animal en la foscor. Al costat del toro embolat, les festes inclouen també vaquetes i el toro ensogat.
Fita
El 1248 el caid de Xàtiva, Abu Bakr, va lliurar a Jaume I el castell de la ciutat i va rebre a canvi els de Montesa i Vallada, que va continuar governant sota domini musulmà. Pere III els va incorporar definitivament a la Corona el 1277.
Gastronomia
La grossal és l'oliva autòctona de la Costera, conreada per damunt dels 350 metres d'altitud a Vallada i Moixent. Dóna olis d'oliva verge extra amb notes d'herbes de muntanya, molturats en almàsseres que continuen actives a la comarca.