Poble
Petrer és un municipi del sud-est d'Espanya, a la província d'Alacant, que juntament amb Elda forma una conurbació de prop de 87.000 habitants i és el principal nucli urbà del Vinalopó Mitjà. Va ser lloc de vassalls moriscos del comte d'Elda i va quedar gairebé despoblat amb l'expulsió de 1609; el 1611 el senyor va atorgar carta de nova població que va repartir les cases del raval entre colons cristians. Sobre les muralles de la seva antiga fortalesa àrab es conserven cases-cova habitades fins al segle XIX. El seu nom podria derivar del llatí petra, potser per trobar-se en un tram empedrat de la Via Augusta. Després de segles lligada al calçat i la marroquineria, la seva economia s'ha diversificat cap al vi, el turisme i la moda nupcial.
Monument
La fortalesa de Petrer (Alacant), d'origen musulmà i construïda a finals del segle XII o principis del XIII, presenta planta poligonal amb maçoneria i carreuada a les arestes, amb trets romànics i influències àrabs. Conserva una gran torre quadrada de dos pisos, el soterrani de la qual va ser aljub en època islàmica, i una gran sala voltada que era escenari de les festes del senyor feudal. Presa pels moriscos durant les revoltes de 1265, va ser reconquerida poc després quan Alfons X de Castella va recórrer a l'ajuda de Jaume I d'Aragó. La seva funció original va ser estratègica, en controlar el pas entre la meseta castellana i el litoral mediterrani. Declarada monumento nacional (una antiga figura espanyola de monument nacional protegit) el 1983, avui acull concerts de cambra, exposicions a la seva torre i casaments civils.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Petrer honren San Bonifacio Mártir, patró la festivitat del qual és el 14 de maig; es celebren de dijous a dilluns del cap de setmana més proper a aquesta data i estan declarades Fiesta de Interés Turístico Nacional (la distinció espanyola de festa d'interès turístic nacional) des de 1966, amb notícies documentades ja al segle XVII, concretament des de 1614, i unes normes ja fixades en un ban municipal de 1822. Tradicionalment començaven el mateix 14 de maig, fins que a mitjans dels anys setanta del segle XX van passar a celebrar-se el cap de setmana més proper a aquesta data. La festa s'estructura en dos bàndols, moro i cristià, cadascun dividit en cinc comparses que agrupen filaes d'entre vuit i quinze persones amb noms al·legòrics.
Monument
Les Casas-Cueva de Petrer, considerades el monument típic de la localitat per excel·lència, són habitatges excavats a finals del segle XIX a l'interior de la muralla del castell. Avui funcionen com a museu que recrea el seu ús com a llars familiars, amb una temperatura estable d'uns 20 graus durant tot l'any i una col·lecció d'objectes quotidians dels segles XIX i principis del XX que mostren com vivien les famílies que els van habitar.
Monument
Església de Petrer iniciada el 1779, que va substituir un temple parroquial anterior de menor mida la porta principal del qual s'obria al començament de la calle Mayor i no a la plaza de Baix. La nova església, de planta rectangular, va ser dissenyada per Francisco Sánchez amb l'impuls del comte de Puñonrostro; per construir-la a la que aleshores era la plaza Mayor es van enderrocar cases annexes i es va orientar el temple cap al que avui és la plaza de Baix. Durant la Guerra Civil va patir greus danys: diverses persones van entrar al temple, van destrossar gran part del mobiliari, bancs i imatges, i van llançar des de la teulada a la plaça les tres estàtues principals dels sants, que van romandre sense reposar durant anys fins a la seva restauració posterior.
Monument
L'Aqüeducte de San Rafael és una construcció dels segles XIV-XVI en estil gòtic valencià, situada a Petrer (Alacant), sobre la Rambla dels Molins, afluent del riu Vinalopó, al costat del barri que li dona nom. Abastia d'aigua la veïna Elda. Dels sis arcs originals se'n conserven tres, sobre quatre pilars de base troncocònica en carreu, amb arcs apuntats de maçoneria i canalització ceràmica en forma d'U. Va ser declarat monument historicoartístic d'interès local el 1981 i és Bé d'Interès Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument.
Monument
El Poblet és un antic palauet de Petrer (Alacant), declarat Bé d'Interès Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2019 amb categoria de lloc històric per decret de la Generalitat Valenciana. Compta amb 2.393 metres quadrats construïts sobre una finca de més de set hectàrees, amb jardins i una font d'estil barroc. A principis de 1939, durant la Guerra Civil, es va convertir en la darrera seu secreta del govern de la Segona República, amb el president Juan Negrín com a resident, sota el nom en clau de Posición Yuste, des d'on es va organitzar l'exili a França. Pertany a la Diòcesi d'Oriola-Alacant, que juntament amb l'ajuntament pretén convertir-lo en museu obert al públic.
Natura
Serra de 1147 metres d'altitud, entre els termes de Petrer, Novelda, Monforte del Cid i Agost, la cimera horitzontal de la qual rep el nom de la Silla del Cid per la seva forma de sella de muntar. La cara nord és escarpada, amb parets i penya-segats; hi domina el pi blanc junt amb el coscoll i l'espart, i hi habiten el conill, el senglar, l'arruí i el mufló. La llegenda explica que el Cid va saltar a cavall des de la cimera i va deixar la seva petjada marcada a la pedra.
Activitat
L'EuroStrings Festival de Petrer és la seu espanyola del festival europeu de guitarra EuroStrings, sota el nom de seu europea José Tomás Villa de Petrer, que comparteix amb ciutats com Tampere, Londres, Sarajevo i Tallinn. Se celebra a l'estiu i reuneix guitarristes de diferents parts del món que imparteixen classes magistrals i ofereixen concerts de cambra al Teatre Cervantes, la Casa de la Manzana Cultural i la capella del castell de Petrer. Coincideix amb la Setmana de la Guitarra, que atrau turisme internacional al municipi, i és l'únic certamen d'aquest tipus entre els municipis espanyols.
Curiositat
Explica la tradició que el Cid Campeador, cavalcant sobre Babieca i veient-se acorralat pels musulmans, va salvar un salt impossible al buit a la serra que avui porta el seu nom, i va deixar petjada de la gesta a quilòmetres de distància.
Fita
Petrer era lloc de vassalls moriscos del comte d'Elda i va quedar gairebé buit amb l'expulsió de 1609. El 1611 el senyor va atorgar carta de nova població que va fixar censos, particions de fruit i el repartiment de les cases del raval entre els colons cristians.