Poble
Elda és una ciutat i municipi del sud de la Comunitat Valenciana, a la província d'Alacant, capital administrativa de la comarca del Vinalopó Mitjà, de gran tradició en la indústria del calçat i amb 55.222 habitants. El seu nucli urbà s'assenta en una fèrtil terrassa a la vora del riu Vinalopó, envoltat de muntanyes, i s'ha fusionat completament amb el de Petrer, formant una conurbació de gairebé 90.000 habitants. El topònim, d'origen incert, apareix ja en època romana com ad Ello, en referència probable al poblat d'El Monastil; després de successives transformacions medievals, la forma Elda va quedar fixada a partir del segle XV. El seu escut, de camp de gules, mostra un castell de dues torres amb una flor de lis, i conserva el títol de Fidelísima.
Curiositat
La memòria de la indústria del calçat, motor històric de l'economia d'Elda i de la comarca d'El Vinalopó Mitjà, es conserva avui en diversos monuments urbans i en el Museu del Calçat de la ciutat. A la plaça del Sabater s'alça el monument al Sabater, obra de l'escultor Alejandro Pérez Verdú, inaugurat el març de 1998 en homenatge als treballadors del sector; la plaça de Roque Calpena reuneix un monòlit de 1967 dedicat als sabaters i el monument a la Família Sabatera, aixecat també el 1998 amb aportació popular. L'antiga plaça Sagasta va arribar a acollir, a més, un monument a la Indústria del Calçat Eldense.
Activitat
Les festes majors d'Elda, el 8 i 9 de setembre, honren la Virgen de la Salud i el Cristo del Buen Suceso. El seu origen es remunta a 1604, quan la tradició explica que dos pelegrins van arribar des de Sardenya amb dues caixes adreçades 'a Elda' que contenien les imatges venerades des de llavors.
Monument
El castell d'Elda és una fortificació construïda entre els segles XII i XIII, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument. El seu origen es remunta a 1172, quan la derrota almohade a Huete i l'avanç cristià van portar el regne taifa de Múrcia a fortificar enclavaments del Vinalopó; l'alcàsser es va aixecar al costat del riu, en un turó, i va ser mantingut pels almohades fins al 1243. Després de la conquesta cristiana va passar per un període turbulent de canvis de propietari, conservant a grans trets la seva estructura islàmica; cap al 1308 va poder-se construir al seu interior el temple de Santa María, primer edifici de culte cristià de l'Elda medieval. El 1513 el comte de Cocentaina va vendre Elda a Juan de Coloma, la família del qual va transformar la fortalesa en palau comtal. Conserva muralles i deu torres.
Monument
Parròquia més antiga d'Elda, fundada el 1528 sobre les restes d'una mesquita per ordre de Juan Francisco Pérez Calvillo Coloma, segon senyor d'Elda, i ampliada amb capelles com la de la Virgen de la Salud i la del Cristo del Buen Suceso. El temple original, amb retaule de Jerónimo Esteve Bonet i pintures del segle XVI de Cristóbal Llorens, va ser saquejat i incendiat el 1936, quan també va ser assassinat el seu rector, Luis Abad. Reconstruïda a partir de 1939 sense recuperar el valor artístic de l'edifici anterior, als anys cinquanta el rector José María Amat va impulsar campanyes populars per dotar-la de marbre, mobiliari i il·luminació. És l'església principal del casc històric d'Elda, entre les cinc esglésies i tres ermites del municipi.
Monument
El Museu del Calçat José María Amat Amer d'Elda es va constituir el 1992 i ocupa des del 4 de febrer de 1999 un edifici de 2000 metres quadrats aixecat als terrenys de l'antiga Fira Internacional del Calçat. Reparteix la seva col·lecció en quatre sales permanents, amb màquines i utensilis emprats en la fabricació de la forma i peces singulars, entre elles les sabates de cerimònia que van pertànyer al papa Joan XXIII. Des de 1999 concedeix també el Premi a la Dona Millor Calçada d'Espanya, distinció creada per promoure un calçat femení de qualitat.
Natura
L'embassament d'Elda és una obra hidràulica de contenció i emmagatzematge d'aigües de reg construïda al llit del riu Vinalopó al seu pas per Elda (Alacant) cap al 1698, un dels més antics d'Espanya. Va sorgir d'un acord de 1684 entre la vila i el comte d'Elda per acabar amb llargs plets per l'aigua, sobretot amb la veïna Sax. La presa original, d'entre 11 i 13 metres d'alçada i sense sobreeixidor, tenia una capacitat inicial calculada en 700 000 metres cúbics; d'ella només queden els estreps socavats a les roques laterals. Reformada entre 1842 i 1890 per retirar el fang i reparar danys, va quedar amb una capacitat de 200 000 metres cúbics. Avui en desús com a embassament, la zona acull una comunitat de tamarius, objecte principal de la seva protecció ecològica.
Natura
Al cerro del Monastil, sobre el riu Vinalopó al nord d'Elda, se superposen un poblat contestà nascut al segle V aC sobre assentaments previs de l'edat del bronze, una ciutat romana identificada amb Elo i una fortificació visigoda amb basílica. El poblat ibèric va viure de l'agricultura de cereal i vinya, la caça i una notable producció ceràmica i tèxtil, amb un terrisser d'estil propi conegut com el Mestre d'El Monastil, i va mantenir comerç amb grecs, fenicis, cartaginesos i romans. Ja romanitzat i unit a la Via Augusta, que el comunicava amb Illici (Elche) i Lucentum (Alicante), va viure el seu esplendor al segle I dC gràcies a la ceràmica i a l'espart. Va ser el nucli principal de la vall fins que la població va baixar al pla en època islàmica.
Fita
Felip III va concedir el 1604 el títol de comte d'Elda a Antonio Coloma, la família del qual era ja senyora de la vall des del segle XV. Els Coloma van reformar el castell, van governar també Petrer i van afrontar la ruïna econòmica que va portar l'expulsió dels seus vassalls moriscos.