Poble
Ontinyent és la capital i el municipi més gran de la comarca de la Vall d'Albaida, al sud de la província de València, amb 37.012 habitants (INE 2025) i tradició tèxtil. S'assenta a la vora del riu Clariano, en un relleu muntanyós tancat a l'oest per la Serra Grossa. El poblament del terme es remunta al Neolític final, amb jaciments com l'Arenal de la Costa, però va assolir el seu major desenvolupament durant l'edat del bronze, entre el 1900 i el 900 aC, quan va sorgir una xarxa d'assentaments jerarquitzats de la qual el Cabezo de Navarro és el més important, amb troballes de ceràmica i estris de coure i bronze.
Monument
El Museu Fester de Ontinyent, inaugurat el 2001, exposa un conjunt de peces emblemàtiques sobre la festa de Moros i Cristians de la ciutat, reconeguda com d'Interès Turístic Nacional. Al llarg de les seves tres plantes, el recorregut mostra fotografies, vestits, maquetes i cartells que repassen més de 150 anys d'història de la festivitat. A la planta baixa s'exhibeixen els cartells que han anunciat les festes sota el títol Crit de la Festa; a la primera, la sala d'indumentària repassa l'evolució dels vestits de les comparses, inclosos els de dues ja desaparegudes, els Xurros i els Cavallets; i a la segona, dedicada als càrrecs de capitans, ambaixadors i banderers, hi ha un espai consagrat al Crist de l'Agonia, patró de les festes.
Curiositat
Ontinyent ha estat tradicionalment un centre de la indústria tèxtil valenciana, l'activitat econòmica històrica més important de la comarca de la Vall d'Albaida.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida, recorden la conquesta cristiana de la vila per Jaume I al segle XIII, tot i que el seu origen es remunta als festejos lligats a la batalla de Lepant de 1571. Se celebren cada any a partir del tercer diumenge d'agost, amb els actes centrals entre el dijous i el dilluns de la quarta setmana del mes. El seu format actual, amb desfilades, processons i ambaixades entre comparses mores i cristianes, es va consolidar el 1860, inspirat en festes semblants d'Alcoi, Cocentaina o Villena. Interrompudes durant la Guerra Civil, es van recuperar el 1939. Declarades d'Interès Turístic el 1972, Nacional el 2010 i Internacional el 2024, són una de les celebracions festives més importants de la comarca.
Monument
L'església de Santa Maria, al casc antic d'Ontinyent (la Vall d'Albaida), combina estils romànic, gòtic i renaixentista, i el seu campanar, de 72 metres, és el més alt de la Comunitat Valenciana. Declarada bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1974, s'alça sobre un temple anterior, construït al seu torn sobre una antiga mesquita, que el terratrèmol de 1258 va malmetre greument; la fàbrica actual, gòtica valenciana, es va aixecar entre els segles XIV i XV. La seva façana combina diferents moments, des de la portada plateresca de 1530 fins a la neoclàssica de la capella; a dins conserva un retaule de l'Anunciació flamenc del XV, la primitiva pica baptismal gòtica i talles del XX de Marià Benlliure. El campanar es va començar a construir el 1689 i va trigar vint anys, patint després el terratrèmol de 1748.
Monument
Pont Vell d'Ontinyent, construït entre 1520 i 1521, en una ciutat de tradició tèxtil la Gran Fira de la qual es remunta a 1418 i l'església de Santa María de la qual llueix el campanar més alt de la Comunitat Valenciana, amb 72 metres.
Monument
Convent de Carmelites d'Ontinyent, construït entre 1500 i 1501, en una ciutat on cada 22 de desembre es representa el Cant de la Sibil·la, documentat des de 1662.
Natura
Monument natural d'Ontinyent on el riu Clariano ha excavat a la roca gorgs de bany de gran bellesa. És una font d'aigües molt cristal·lines: el diccionari de Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, ja destacava que es veien nedar els peixos des de la boca del pou. Se situa en el mateix llit del Clariano, poc després d'un pantà, abans que el riu continuï cap al nord passat Ontinyent, i és avui un lloc d'apreciat valor lúdic.
Curiositat
El Cant de la Sibil·la d'Ontinyent és un drama litúrgic representat cada 22 de desembre, juntament amb el Cant dels Àngels, documentat des de 1662. S'interpreta en llatí des de l'any 2000, durant els matines previs al Nadal, i l'organitzen el grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners d'Ontinyent, sota la direcció de Francesc Tortosa. A diferència de Mallorca o l'Alguer, on la tradició s'ha mantingut de forma continuada, a Ontinyent es tracta d'una recuperació moderna d'aquesta peça medieval.
Activitat
La Gran Fira d'Ontinyent es remunta a 1418, quan el rei Alfons V d'Aragó va concedir aquest privilegi a la vila, aleshores Vila Reial de l'antic Regne de València i un important focus comercial i social; va néixer com a mercat agrícola i avui s'ha convertit en un gran esdeveniment comercial amb atraccions recreatives, casetes de diversió, comerç general i una fira de l'automòbil, Firauto. Se celebra el cap de setmana del tercer diumenge de novembre, de dissabte a dilluns, sent un dels dos dies festius locals, tot i que les atraccions es mantenen setmanes abans i després al passeig de la Fira i el Recinte Firal.
Activitat
Les festes de la Puríssima Concepció d'Ontinyent, patrona canònica de la ciutat, se celebren entre finals de novembre i principis de desembre. Inclouen bous embolats, amb els animals corrent per un circuit tancat de carrers en torns d'una hora i boles subjectes a les banyes controlades amb cordes. El dia 8 de desembre té lloc una processó civicoreligiosa amb gegants i capgrossos, arquers, cavallers i dansaires que precedeixen la creu processional; la imatge de la Puríssima és obra de l'argenter valencià Agustín Devesa Olmos. Al voltant de la plaça de bous s'organitzen a més concerts i sessions de DJ que animen les nits de festa.