Poble
Bocairent és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, a la província de València, al vessant nord-oest de la serra de Mariola, cèlebre per les Covetes dels Moros i el seu nucli històric medieval. El terme conserva nombrosos jaciments prehistòrics, des de coves del paleolític fins a poblats ibers, entre ells el de la lloma de Galbis, on es va trobar un lleó ibèric. Els romans van fundar la vila de Bucarius, i el poblament actual va sorgir en època musulmana amb tribus berbers dels Massara, quan el geògraf al-Idrisi va anomenar el lloc Bukayrān; va pertànyer a les taifes de Denia i després de Zaragoza. El castell, clau en la defensa de la taifa, s'alçava on més tard es va construir la parròquia de Nuestra Señora de la Asunción. Compta amb 4.130 habitants (INE 2025).
Monument
Conjunt de coves artificials excavades a la roca amb una cinquantena de finestres d'accés, datades entre els segles X i XI, que segons les investigacions arqueològiques van ser graners de seguretat d'època andalusina.
Monument
Museu etnogràfic de Bocairent amb una col·lecció dedicada a la indústria tèxtil i agrícola tradicional de la comarca.
Natura
El nucli històric de Bocairent s'assenta, esglaonat, sobre un turó al vessant nord-oest de la Serra de Mariola, a la comarca de la Vall d'Albaida. El formen un entramat de carrers empinats, retorçats i esglaonats que s'adapten al fort desnivell del terreny, i ocupa la part alta del turó, organitzat en diversos barris: San Pedro, San Juan, Virgen de Agosto i Virgen de los Desamparados. L'edifici més visible del conjunt és l'església de l'Assumpció, alçada el 1516 en estil gòtic i transformada més tard amb reformes barroques.
Activitat
Les festes de Sant Blai de Bocairent, amb desfilades i processons de Moros i Cristians, se celebren el primer cap de setmana de febrer; tradicionalment es feien de l'1 al 5 d'aquest mes, però el 2014 una consulta popular va aprovar traslladar-les al cap de setmana més proper.
Monument
L'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, símbol més visible de Bocairent, es va aixecar el 1516 sobre el solar de l'antic alcàsser andalusí. Construïda originàriament en estil gòtic, va ser adaptada després a l'estètica barroca. Conserva obres de Juan de Juanes, José Segrelles i Joaquín Sorolla, una creu processional del segle XV i una pica baptismal de la mateixa època, antiga font pública treballada en pedra sobre un peu gòtic. La seva torre és un dels elements més reconeixibles del casc antic.
Monument
Tres ermites de Bocairent dedicades a Sant Joan, la Mare de Déu d'Agost i la Mare de Déu dels Desemparats, situades al barri medieval de la vila. La de Sant Joan és la més antiga de les tres: va ser edificada sobre el solar de l'antiga mesquita del poble.
Monument
Antic dipòsit de neu del segle XVII a Bocairent, situat al nord del casc antic, avui reconvertit en centre d'interpretació. Va estar en ús com a pou de neu fins al segle XX, dins del comerç de la neu que va tenir importància econòmica a la zona, i avui acull una exposició sobre aquest comerç.
Natura
L'Alt de Mariola és un cim d'1.158 metres situat al vessant nord-oest de la Serra de Mariola, al terme de Bocairent. En el seu entorn s'alça la Torre de Mariola, una torre de vigilància d'època medieval islàmica, probablement del segle XI, a la qual es pot pujar amb relativa facilitat des d'una font propera, des d'on hi ha vistes de l'entorn. Al costat d'aquesta font hi ha una casa i una àrea recreativa.
Fita
Batalla lliurada el 22 de desembre de 1873 prop de Bocairent, durant la Tercera Guerra Carlina, entre les forces carlines del coronel Santés, que operava des de Chelva, i l'exèrcit republicà al comandament del general Weyler. Els carlins, superiors en nombre però pitjor armats, van mantenir posicions elevades mentre els republicans es replegaven cap a la vila; el combat es va reprendre a les deu del matí i l'escassetat de munició carlina va resultar decisiva, forçant la seva retirada cap a Mogente. Van morir seixanta-dos soldats d'ambdós bàndols, enterrats prop del camp de batalla, on el 1912 es va erigir una creu de pedra que encara assenyala el lloc.
Activitat
Les festes de Bocairent en honor a Sant Agustí se celebren del 22 al 28 d'agost, amb balls tradicionals al ritme de la dolçaina i el tabalet, instruments típics de la música festera valenciana. Són diferents dels Moros i Cristians del municipi, que se celebren al febrer en honor a Sant Blai, patró de la localitat.
Fita
Construïda el 1843 buidant la roca del turó sobre el qual s'assenta el nucli antic, és la plaça de toros més antiga de la Comunitat Valenciana. El ruedo queda per sota del nivell del carrer i la graderia es va tallar directament a la pedra.
Fita
El 1587 es va establir a Bocairent una fàbrica reial de draps emparada per privilegis de la Corona. La llana i, més tard, la manta van convertir la vila en un dels focus tèxtils de l'interior valencià durant més de tres segles.
Gastronomia
Licor obtingut macerant en anisat plantes collides a la Serra de Mariola, com el rabet de gat, el fonoll o la sàlvia. Es pren com a digestiu i la seva elaboració domèstica continua sent habitual a Bocairent i als pobles de l'entorn.