Poble
El mausoleu romà de Fabara, del segle II i dedicat a Lucio Emilio Lupo, és molt possiblement el monument d'aquest tipus millor conservat de tota la península ibèrica, amb forma de petit temple tetràstil d'ordre toscà; declarat monument nacional (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni) el 1931, se'l coneix com a caseta dels moros. Fabara, amb 1.063 habitants (INE 2025), forma part de la Franja Oriental de Aragón, zona catalanoparlant de Zaragoza, i conserva el Roquizal del Rullo, jaciment de l'edat de ferro més important d'Aragó. Destaca també l'església de San Juan Bautista, gòtica llevantina dels segles XIII-XIV, d'aspecte defensiu amb merlets i portada de tres arquivoltes. El poble conserva a més les ruïnes del Monestir de la Trapa i un museu dedicat al pintor Virgilio Albiac (1912-2011).
Monument
Mausoleu romà situat a la riba esquerra del riu Matarraña, prop de la vila de Fabara (Zaragoza), conegut popularment com la Caseta dels Moros. Es tracta d'una construcció del segle II, considerada el monument d'aquest tipus millor conservat de tota la Península, amb forma de petit temple de quatre columnes dedicat a Lucio Emilio Lupo. Se situa en una zona amb una alta densitat de restes rurals romanes, amb diversos jaciments i viles properes. Va passar pràcticament desapercebut per als estudiosos fins al 1874, quan es va informar de la seva existència a la Reial Acadèmia de la Història; va ser propietat particular, declarat monumento histórico-artístico (la màxima figura de protecció del patrimoni espanyol abans de la creació del Bien de Interés Cultural) el 1931, fins que l'Estat el va adquirir el 1942. Es conserva en bon estat.
Monument
Restes d'un antic monestir situat entre Fabara i Maella (Zaragoza), a la comarca del Bajo Aragón-Caspe, de les quals avui només resten dretes les ruïnes de l'església, la torre i una nau gòtica. Fundat al segle VI per monjos benedictins, va ser reconstruït per l'Orde de Calatrava i cedit el 1227 per Jaume I d'Aragó al Cister. La seva etapa més coneguda va començar el 1796, quan Carles IV va lliurar l'edifici a una comunitat de monjos trapencs francesos, que van arribar a ser una noranta; poc després, tropes franceses el van saquejar després d'incendiar el castell de Maella, i el 1835 va ser expropiat per la desamortització, tot i que els últims trapencs no el van abandonar fins al 1837. El complex, de grans dimensions, va comptar amb sis dormitoris, biblioteca, refectori, un claustre amb pou central i una torre amb dues campanes i rellotge; l'altar major de la seva església estava dedicat a Nostra Senyora de la Trapa.
Monument
Museu dedicat al pintor Virgilio Albiac (Fabara, 1912 - Zaragoza, 2011), aquarel·lista format a l'Escuela de Bellas Artes de San Carlos de Valencia i professor de l'Escuela de Arte de Zaragoza. Reuneix 38 obres donades pel mateix artista, que combinaven paisatge i abstracció.
Natura
Tram final del riu Matarraña, afluent de l'Ebro per la seva marge dreta, prop del mausoleu romà de Fabara. Neix al Parrizal, als Puertos de Beceite, a uns 1.200 metres d'altitud, i recorre 97 quilòmetres de sud a nord, entre les províncies de Teruel i Zaragoza, abans de desembocar a l'embassament de Ribarroja, on marca breument el límit entre Tarragona i Zaragoza. De règim mediterrani irregular, amb crescudes a la primavera i la tardor i estiatge a l'estiu, porta un cabal mitjà de 6,51 m³/s. La seva conca està considerada un dels rius mediterranis més ben conservats, amb poblacions de cranc autòcton, barb, boga i truita, avui amenaçades per la contaminació.
Activitat
Festes patronals de Fabara en honor a San Roque i la Asunción, a l'agost. La localitat celebra també a començaments de març la festa de quintos, amb una foguera característica, i per Setmana Santa participa de la tradició del tambor i el bombo del Baix Aragó.
Curiositat
Comarca on conviuen el castellà, propi de Caspe i Chiprana, amb el català, llengua pròpia de Fabara, Fayón, Maella i Nonaspe, municipis de la conca del Matarraña que pertanyen a l'àrea lingüística coneguda com la Franja d'Aragó.
Curiositat
Conreu tradicional d'ametller i olivera a les terres de secà de Fabara.
Monument
Església fortificada d'estil gòtic construïda al segle XV com a modificació d'una església romànica anterior, ja esmentada a finals del segle XII, poc després que Fabara fos reconquerida el 1157 per Ramón Berenguer IV; d'aquella fàbrica més antiga es conserva encara algun mur del segle XIII. Té una sola nau de tres trams amb capelles laterals entre els contraforts, cor alt als peus i una torre de planta quadrada al costat oposat a la porta, oberta al sud amb tres arquivoltes. Tot l'edifici està rematat amb merlets, que li donen aspecte de fortalesa. Va patir greus destrosses durant la Guerra Civil, que van obligar a restaurar-la en la postguerra, i el 1977 una tempesta va destruir el sagrat cor que rematava la torre.
Monument
La casa consistorial de Fabara, a la comarca del Baix Aragó-Casp (Saragossa), és la seu de l'Ajuntament del municipi. L'edifici es va alçar sobre part de l'antic palau de la Princesa de Belmonte, aprofitant part de la seva fàbrica original.
Monument
Pont històric sobre el riu Matarranya a Fabara.
Natura
Paisatge de floració d'ametllers a les terres de secà de Fabara, a primers de primavera.
Monument
El nucli antic de Fabara conserva el traçat històric del municipi, al costat del mausoleu romà i les ruïnes del Monestir de la Trapa. Al seu interior s'aixeca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a la primera meitat del segle XIV en estil gòtic llevantí sobre un temple romànic anterior, i la casa consistorial, alçada sobre part de l'antic palau de la Princesa de Belmonte.
Gastronomia
Indicació geogràfica protegida que empara els vins elaborats als termes del baix Ebro i el baix Aragó. Sobre sòls calcaris i amb estius molt secs es treballen la garnatxa, el tempranillo, la syrah i el macabeu, amb vins de graduació alta. Reglamentada el 2006, la indicació abasta desenes de municipis de les províncies de Teruel i Zaragoza, entre ells Fabara, i admet blancs amb un grau alcohòlic natural mínim d'11º, rosats d'11,5º i negres de 12º. Entre les varietats blanques figuren també la chardonnay i la garnatxa blanca, i entre les negres, la mazuela, la cabernet sauvignon i la merlot.