Poble
Nonaspe és un municipi de la comarca del Bajo Aragón-Caspe, a la província de Zaragoza, situat a 172 metres d'altitud al costat del riu Matarraña, a la Franja de Aragón, on també es parla català. El terme conserva jaciments neolítics, gravats rupestres i poblats ibers i romans. Els àrabs s'hi van establir el 713-714, i entorn d'un castell es va agrupar la població medieval, que després de la conquesta cristiana de 1133 va pertànyer a l'Orde del Temple i després als Hospitalers. El 1409 el comanador fra Salvador Luna va transformar el castell-fortalesa en casa-palau, de la qual es conserven dues finestres geminades gòtiques. L'ermita de Nuestra Señora de Dos Aguas, a 400 metres a l'est del poble, i les festes de San Bartolomé i de la Virgen de Dos Aguas completen el seu patrimoni.
Monument
El nucli antic de Nonaspe conserva el castell, reconvertit en seu de l'ajuntament des de 1988, l'església parroquial, dels segles XIII i XIV, restes de la façana d'un convent en carreu amb portalada de mig punt, i casalots amb antigues portalades que esquitxen els seus carrers amb passadissos voltats.
Natura
Paisatge d'altiplà característic de l'entorn de Nonaspe, a la conca del Matarraña.
Activitat
Festes patronals de Nonaspe en honor a San Bartolomé, el 24 d'agost, i a la Virgen de Dos Aguas, el primer diumenge de setembre. El calendari festiu local inclou també la Castanyada de finals d'octubre i la festa de la matança al desembre.
Monument
Ermita situada a la confluència dels rius Matarraña i Algars, en un paratge enjardinat amb pollancres, a 400 metres a l'est del poble de Nonaspe. La Virgen de Dos Aguas és la patrona del municipi, i en el seu honor se celebra cada primer diumenge de setembre la Festa de la Virgen de Dos Aguas.
Natura
Punt de trobada dels rius Matarraña i Algars al terme municipal de Nonaspe, al Bajo Aragón-Caspe saragossà. L'Algars neix als Puertos de Tortosa-Beceite i recorre uns 50 quilòmetres per Beceite, Arnes, Cretas, Horta de San Juan, Lledó, Arens de Lledó, Calaceite, Batea, Maella i Fabara abans de desembocar al Matarraña precisament a Nonaspe, on ambdós cursos conflueixen.
Activitat
Festes de Sant Antoni a Nonaspe, poble que a més tanca la tardor amb la Castanyada de finals d'octubre i obre desembre amb la festa de la matança. Sant Antoni se celebra el 17 de gener, la Castanyada la nit del 31 d'octubre i la festa de la matança a principis de desembre.
Monument
La casa consistorial de Nonaspe, a la comarca del Baix Aragó-Casp (Saragossa), ocupa l'antic Castell de l'Encomanda, seu administrativa de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital durant l'edat mitjana. El 1409 el comanador fra Salvador Luna va transformar la fortalesa en casa palau, i l'edifici conserva d'aquella època elements gòtics com dues finestres geminades d'arc, decorades amb sengles caps que representen Antonio Fluvià i el mateix Salvador Luna. Des de 1988 el castell acull l'ajuntament del municipi.
Activitat
Nonaspe acomiada la tardor amb la Castanyada de finals d'octubre, en la qual es rosteixen castanyes al carrer, abans d'obrir el desembre amb la festa de la matança.
Natura
Tram de l'embassament de Riba-roja proper a Nonaspe, a la confluència del Matarranya i l'Algars.
Fita
Alfons I va conquerir el 1133 les terres situades entre l'Algars i el Matarranya. Després de passar per diferents mans, Nonasp va quedar el 1312 sota l'Orde de l'Hospital de Sant Joan, que va administrar el lloc fins a la supressió dels senyorius.
Fita
Durant les guerres carlines del segle XIX es van aixecar al llarg de l'Ebre i del Matarranya torres de telegrafia òptica i vigilància que permetien transmetre avisos entre destacaments. Diverses d'aquestes construccions es conserven al terme de Nonasp.
Gastronomia
Nonasp tanca la tardor amb la Castanyada de finals d'octubre, en què es torren castanyes al carrer, i obre el desembre amb la festa de la matança, on s'elaboren i es degusten llonganissa, botifarra i altres productes del porc a la manera tradicional.