Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Calaceite

Què veure i què fer a Calaceite (Matarraña, Teruel): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Calaceite és cada lloc

Ermita de Calaceite 50 m

Pobles a prop de Calaceite

Què veure a Caseres 5,8 km · 6 llocs
Què veure a Arens de Lledó 7,3 km · 6 llocs
Què veure a Mazaleón 8,1 km · 5 llocs
Què veure a Valdeltormo 9,4 km · 4 llocs
Què veure a Cretas 9,9 km · 7 llocs
Què veure a Lledó 9,9 km · 4 llocs
Què veure a Torre del Compte 11 km · 4 llocs
Què veure a Horta de Sant Joan 12 km · 14 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Matarraña › Calaceite

Què veure i què fer a Calaceite

Calaceite
Poble
Calaceite és la capital cultural del Matarranya, a la província de Terol, declarada Conjunto Histórico-Artístico (figura de protecció del patrimoni historicoartístic) i membre de Los Pueblos Más Bonitos de España (associació dels pobles més bonics d'Espanya) des de la seva creació. Forma part de l'Aragó de llengua catalana i té 961 habitants (INE 2025). S'assenta a 511 metres d'altitud sobre un turó que separa les aigües dels rius Matarranya i Algás, aquest últim frontera amb Tarragona, i el seu nucli més antic es va formar entorn d'un castell, avui sense restes visibles, on es va aixecar la primitiva església de San Pedro sobre una antiga mesquita. El seu nom prové de l'àrab qaala'a zayd, «castell de Zayd». Té estius calorosos, amb màximes de fins a 30 graus al juliol, i hiverns freds, amb mínimes properes a 0 al gener, i és ric en jaciments arqueològics.
Conjunt històric de Calaceit
Monument
Nucli antic de Calaceite, al vessant d'un turó que forma la divisòria d'aigües entre els rius Matarraña i Algás, tingut per un dels més atractius i millor conservats de la comarca. El seu nucli més antic es va formar al voltant del castell medieval, i conserva carrers estrets, la Casa de la Vila de 1609 i l'església barroca de l'Assumpció, acabada el 1695. Forma part de l'associació Los Pueblos Más Bonitos de España.
Festes de Calaceite
Activitat
Les festes majors de Calaceite se celebren a mitjan agost, amb el 17 d'agost dedicat als Sants Plàcid i Reparat; el poble celebra a més San Blas (3 de febrer) lligat a les relíquies conservades a la localitat.
Ermita de Calaceite
Monument
Ermita situada al terme de Calaceite, capital cultural del Matarraña inclosa entre els Pobles més Bonics d'Espanya, el casc antic de la qual s'amaga al vessant d'un turó. A la vila hi va néixer l'arqueòleg Juan Cabré Aguiló, pioner de l'estudi de l'art rupestre i la protohistòria peninsular.
Jaciment ibèric de San Antonio de Calaceite
Natura
El poblat ibèric de San Antonio és un jaciment situat al cim sud del turó de San Cristóbal, a un quilòmetre de Calaceite, al Matarraña turolense. El van excavar entre 1903 i 1919 l'arqueòleg calaceità Juan Cabré i Pedro Bosch Gimpera, i bona part dels materials recuperats es conserven avui al Museu Arqueològic de Barcelona. Excavat en la seva totalitat, mostra dues fases d'ocupació: una primera, dels segles V-IV a. C., a la part alta del turó, i una segona, del segle III a. C., que va ampliar el nucli vessant avall amb aterrassaments, muralla i torres, fins a la seva fi amb la conquesta romana. Els habitatges, rectangulars i de fins a dues altures, s'alineen al costat de carrers empedrats; a prop de l'entrada principal, al nord, hi havia una bassa per recollir aigua de pluja.
Festes de invierno de Calaceite
Activitat
Les festes d'hivern de Calaceite se celebren a la vila natal de l'arqueòleg Juan Cabré Aguiló, pioner de l'estudi de l'art rupestre i la protohistòria peninsular, que va excavar entre 1903 i 1919 el poblat ibèric de San Antonio.
L'arqueòleg Juan Cabré Aguiló
Fita
Nascut a la vila, va ser pioner de l'estudi de l'art rupestre i de la protohistòria peninsular: va identificar les pintures del Calapatá i va excavar entre 1903 i 1919 el poblat ibèric de San Antonio. La localitat conserva un museu amb part de la seva col·lecció arqueològica.