Poble
Batea és una vila vitivinícola de la comarca de la Terra Alta, a Tarragona, amb diversos castells i torres termenades. Situada al límit amb Aragó, a la Depressió Central catalana, el seu terme s'estén per valls i muntanyes i per la ribera del riu Algars, que neix als ports de Tortosa-Beseit i desemboca al Matarranya abans d'arribar a l'Ebre; està declarat Reserva Natural Parcial. Les restes més antigues trobades al terme, al turó del Moro del Borrasquer i al Tossal de la Teuleria, es remunten a l'Epipaleolític i al Neolític, entre el 9000 i el 5500 a. C. La seva economia gira entorn del conreu de la vinya, juntament amb oliveres, algunes centenàries, i ametllers, i de l'elaboració de vi, emparat majoritàriament per la denominació d'origen Terra Alta.
Monument
Torre de planta rectangular, molt alterada per reformes populars, el finestral de la qual, d'estil gòtic tardà del segle XVI, a la façana de ponent, és el seu element més destacat, juntament amb una portalada de mig punt amb escut a la part posterior. Segons la tradició, va pertànyer al castellà d'Amposta, mestre de l'orde de l'Hospital, de qui pren el seu nom popular, tot i que documents posteriors, del segle XVII, la vinculen també a Juan de Heredia, que va pledejar per la seva possessió amb els sanjoanistes. El 1781 constava com a magatzem o dipòsit de delmes. Va patir els desordres de la guerra dels Segadors i el saqueig de les tropes del marquès d'Hinojosa. Avui està dividida en quatre parts que pertanyen a altres tantes famílies.
Monument
Torre o casa forta del segle XV, de planta rectangular, situada al límit est de l'actual nucli urbà de Batea, que segons la tradició va servir d'allotjament al rei Martí l'Humà i el seu seguici. Està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). Conserva en alçat els seus murs perimetrals de tancament, amb reparacions i modificacions posteriors a la construcció inicial; la façana principal, orientada a ponent, és feta de grans carreus, i en una porta lateral es pot veure gravada la data de 1445. La resta de la construcció ha quedat integrada en edificacions posteriors del poble.
Monument
Les restes del castell templer d'Algars són al costat del riu del mateix nom, uns set quilòmetres a l'oest de Batea, reduïdes avui a un munt de pedres. Els territoris de Batea, Algars i Pinyeres van formar, amb el castell d'Almudèfer, la subcomanda templera d'Algars, inclosa en la donació que Ramon Berenguer IV va fer al Temple el 1153. L'orde va trigar a repoblar per manca d'efectius, i el 1181 Alfons el Trobador va cedir Batea i Algars a gent aliena al Temple, ignorant la donació del seu pare; l'orde va protestar i el monarca va reconèixer de nou els seus drets. El 1205 es va atorgar carta de poblament a Batea, i el 1216 es van confirmar els drets templers. El 2025 una excavació va treure a la llum fragments d'esteles ibèriques amb llances gravades, troballa inèdita en aquesta zona de l'Ebre.
Monument
Castell termenat que dona nom a Batea, documentat des de 1153 en donar Ramon Berenguer IV als templers el territori de Miravet que l'incloïa, donació ratificada el 1182; el Temple va atorgar a Batea carta de poblament el 1205 i una segona el 1244.
Monument
Casa forta del nucli de Pinyeres, al terme de Batea, amb origen probablement al segle XIII o principis del XIV, quan els templers es van instal·lar al lloc, potser aprofitant una construcció anterior; juntament amb Algars va formar part del batliu de Miravet quan els hospitalers van heretar el patrimoni templer el 1317, antecedent de la futura castellania d'Amposta. És un edifici rectangular de teulada a dues aigües que salva el desnivell del terreny, amb poques obertures, algunes d'elles espitlleres, i un forn al costat de la porta principal, afegida en un moment posterior. A l'interior es conserva l'antiga entrada, d'arc de mig punt adovellat i rematada per un relleu amb arc conopial i creu de Malta, i sota l'escala un gran dipòsit circular de carreus.
Monument
L'ermita de Batea és la del Portal, dedicada a la Mare de Déu del Portal; segons la tradició local, durant la Guerra dels Segadors (1642) els veïns s'hi van refugiar en ser atacats per les tropes del comandant Hinojosa, a qui la Mare de Déu hauria encegat, fent fugir els seus soldats.
Curiositat
L'oli de la Terra Alta és un oli d'oliva verge extra emparat per una denominació d'origen protegida que s'elabora a la comarca de la Terra Alta i en diversos municipis de la Ribera d'Ebre, entre ells Batea. S'obté principalment de la varietat empeltre, amb una petita participació d'arbequina, morruda i farga, i dona un oli límpid i groguenc, d'intensitat lleugera a mitjana, dolcenc, una mica amarg i picant, amb notes d'ametlla i nou verda, més afruitat a l'inici de la collita. Té una acidesa màxima de 0,5 graus. La producció d'oli a la comarca és antiga, encara que no va ser el conreu principal fins a l'època moderna: es calcula que el 1787 Batea produïa uns 350.000 litres, i cap al 1900 l'olivera ja ocupava el 28% dels conreus de la zona.
Monument
Font històrica del nucli urbà de Batea.
Fita
La vila es va repoblar el 1205 sota el domini de l'orde del Temple, que administrava aquestes terres des de la comanda de Miravet. La carta va fixar els drets dels colons i l'estructura de carrers del nucli antic.