Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Caseres

Què veure i què fer a Caseres (Terra Alta, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Caseres és cada lloc

Pobles a prop de Caseres

Què veure a Arens de Lledó 5,5 km · 6 llocs
Què veure a Calaceite 5,8 km · 7 llocs
Què veure a Batea 8 km · 10 llocs
Què veure a Lledó 9,6 km · 4 llocs
Què veure a Horta de Sant Joan 11 km · 14 llocs
Què veure a Bot 12 km · 6 llocs
Què veure a Mazaleón 12 km · 5 llocs
Què veure a Cretas 13 km · 7 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Terra Alta › Caseres

Què veure i què fer a Caseres

Caseres
Poble
Caseres és un municipi de 250 habitants de la Terra Alta tarragonina, al límit amb Aragó, de relleu abrupte per la serra de Boja, amb el riu Algars com a frontera amb Terol. El seu nom significa, segons el diccionari Alcover-Moll, el cau on viu una persona o animal, tot i que la tradició el relaciona amb la caça, representada al seu escut per un gos de caça. Documentat ja el 1153 com a part d'Horta de Sant Joan, va pertànyer primer als templers i després a l'orde de l'Hospital. Conserva restes del poblat ibèric de La Gessera, dues fortaleses en ruïnes, el castell d'Almudèfer i el Castell, i l'església de Santa Maria Magdalena; bona part del terme està organitzat amb murs de pedra seca, tècnica declarada patrimoni immaterial de la humanitat el 2018.
Castell de Almudèfer
Monument
Restes d'un castell situat en un turó al costat del riu Algars, a Caseres (Terra Alta), dominant l'antic poblat d'Almudèfer i proper a la capella de Santa Anna. D'origen incert, templer o hospitaler, es documenta com a castell termenat el 1267; el 1280 es cita com a 'Mudéfer', quan el comanador templer de Miravet va cedir la masia a dos veïns d'Horta per repoblar-la, i el 1358 tenia ja quinze focs. Va ocupar un lloc estratègic a la frontera amb Aragó. Avui només resten, en estat de ruïna, trams de mur i dues torres de defensa de planta quadrada, una d'elles coneguda com 'la presó'; el 1643 va ser saquejat per les tropes del marquès dels Vélez durant la Guerra dels Segadors.
El Castell de Caseres
Monument
Castell situat al terme de Caseres, a la Terra Alta, declarat bé cultural d'interès nacional. Hauria estat un casal medieval, possiblement una casa forta vinculada a la comanda hospitalera d'Horta de Sant Joan. Es coneix la seva possible ubicació, sense gaire exactitud, prop de l'església del poble, on podrien conservar-se restes al subsòl, tot i que es desconeix si va arribar a tenir algun element pròpiament fortificat.
Ermita de Caseres
Monument
L'ermita de Caseres és la de Santa Anna d'Almudèfer, petita església annexa al castell d'Almudèfer, al terme de Caseres (Terra Alta). Del castell, avui molt deteriorat, resten dues torres quadrades de defensa, la millor conservada coneguda com la presó; s'alça a 370 metres d'altitud sobre un petit turó vora el riu Algars, dominant l'antic poblat d'Almudéfer. Està documentat com a castell acabat el 1267 i ja se'l cita el 1280 com Mudéfer; va pertànyer a l'època de dominació cristiana, sense que se sàpiga si el seu origen va ser templer o hospitaler, i va ocupar un lloc estratègic a la línia divisòria amb Aragó, molt de temps frontera entre cristians i àrabs.
Serra de Cavalls
Natura
Serra de la comarca de la Terra Alta (Tarragona), que forma part de la serralada Prelitoral catalana juntament amb la veïna Serra de Pàndols, amb la qual comparteix protecció com a espai d'interès natural (PEIN) sota la denominació Serres de Pàndols-Cavalls. El seu punt més alt és la Punta Redona, amb 659 metres. Durant la Guerra Civil espanyola va ser, juntament amb la Serra de Pàndols, escenari de durs combats de la Batalla de l'Ebre, en els quals es van enfrontar la 11a Divisió republicana i les Brigades Internacionals contra les tropes franquistes.
Arquitectura de pedra seca de la Terra Alta
Fita
Els marges, casetes i cisternes aixecats sense morter van organitzar durant generacions el conreu de la vinya i l'olivera a les vessants. La tècnica, encara visible per tot el terme, va ser reconeguda com a patrimoni immaterial el 2018.