Poble
Maella és un municipi del Bajo Aragón-Caspe, a la província de Zaragoza, amb 2.158 habitants (INE 2025) i 121 m d'altitud, al costat del riu Matarrana, a 21 km de Caspe. La seva llengua pròpia és el català d'Aragó, en la varietat local maellenca, amb trets que apunten al ribagorçà, cap al nord, i a les parles del Guadalope, cap al sud. Reconquerida als musulmans per Alfons II el 1168, d'aquella època data el seu castell, i tretze anys després el rei li va atorgar la carta pobla; el 1404 i el 1423 s'hi van celebrar sengles Corts d'Aragó. La seva església de San Esteban, d'origen romànic, té nau amb absis semicircular i volta de creueria apuntada; el 17 de gener se celebra San Antón amb una cinquantena de fogueres, i produeix oli amb Denominació d'Origen Protegida Aceite del Bajo Aragón.
Activitat
Festes patronals de Maella del 9 al 13 d'agost, en honor a San Esteban, San Lorenzo i Santa Susana. El 17 de gener se celebra a més San Antón, amb una cinquantena de fogueres que es mantenen enceses fins al dia següent.
Curiositat
L'Aceite del Bajo Aragón és una denominació d'origen protegida de l'oli d'oliva verge extra produït al territori històric del Bajo Aragón, establerta l'any 2000; dins d'Aragó abasta 77 municipis de Teruel i Zaragoza, entre ells Maella, en una zona amb la major densitat d'oliverar de la comunitat, d'uns 70 oliveres per hectàrea, i l'única amb denominació d'origen. L'oli ha de procedir d'olives extretes per procediments exclusivament mecànics; resulta d'aspecte net, color groc entre daurat i or vell i sabor suau i fluid, amb un mínim del 80% de varietat empeltre i fins a un 20% d'arbequina i royal. L'autoconsum és la seva principal sortida comercial, seguit del mercat de Zaragoza, i dins d'Espanya es ven sobretot a Catalunya, Madrid i València.
Monument
Església romànica de San Esteban de Maella, de nau única amb absis semicircular cobert per volta de creueria apuntada sobre arcs faixons, i espadanya de tres buits.
Natura
La Sierra de Vizcuerno s'estén al sud de Maella, al límit del Bajo Aragón-Caspe amb Catalunya. Segons l'article del municipi veí de Caspe, en el seu territori es troba el punt més elevat del terme, el pic Vizcuerno, amb 432 metres d'altitud, la cota més alta d'aquesta zona de la comarca.
Monument
El castell de Pérez de Almazán, a Maella (Saragossa), havia pertangut a l'Orde de Calatrava fins que el 10 de juliol de 1507 el noble aragonès Miguel Pérez de Almazán va comprar a Juan de Foix la vila de Maella; Ferran el Catòlic el va nomenar aleshores primer senyor de la vila, i amb ella va passar a les seves mans també el castell, que va intentar restaurar, tasca continuada després pel seu fill Juan. Pérez de Almazán, d'ascendència judeoconversa, va ser secretari i home de confiança dels Reis Catòlics: va signar com a canceller la provisió d'expulsió dels jueus de 1492 i va participar en les Capitulacions de Santa Fe amb Cristòfor Colom. Al segle XIX el castell va quedar en ruïnes a causa de la batalla de Maella, lliurada durant les guerres carlines.
Monument
L'església de Sant Esteve de Maella, de façana classicista, s'alça a la vora del riu Matarranya. És d'origen romànic, amb una nau d'absis semicircular coberta per volta de creueria apuntada sobre arcs faixons, i remata en un campanar d'espadanya amb tres buits.
Monument
Casa consistorial de Maella, edifici format per dues parts: un palau gòtic a la part baixa i, per sobre, una torre del rellotge d'època barroca. De planta gairebé rectangular, es va construir originalment com a part de la porta de la muralla, i al segle XV es va convertir en palau fortificat, del qual encara es conserven els merlets que coronen l'edifici i algunes espitlleres. Entre finals del segle XVI i el XVII es va dur a terme una important reforma que hi va afegir la torre, i ja al segle XVII va passar a ser seu del consistori. D'aquella època són també les seves portalades exteriors, una de classicista, amb entaulament corbat i columnes salomòniques, i una altra de més barroca, emmarcada per un ordre gegant de pilastres. Avui està catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Activitat
Festes de Sant Antoni el 17 de gener a Maella, festiu local del municipi juntament amb el Dilluns de Pasqua. S'encenen entorn de cinquanta fogueres que es mantenen tota la nit i l'endemà, fins que la festa conclou amb dinars populars organitzats pels carrers i barris del poble.
Monument
Safareig tradicional del nucli urbà de Maella.
Fita
Alfons II va incorporar Maella al regne el 1168, dins l'avanç per la conca baixa del Matarranya. La llegenda local de la jove que es va tallar la mà i la va enviar en safata de plata a un senyor abusiu explica la mà que figura a l'escut municipal.
Fita
Martí I va reunir cort a Maella el 1404 i el 1423 la vila va acollir unes Corts que van passar a la història per ser les primeres celebrades sense la presència del monarca. El fet reflecteix el pes que les institucions aragoneses tenien davant la Corona.
Fita
L'1 d'octubre de 1838, en plena primera guerra carlina, les tropes de Ramón Cabrera van derrotar a Maella la columna liberal del general Pardiñas, que va morir en el combat. Va ser una de les victòries carlines de més ressò al baix Aragó.
Fita
L'escultor Pablo Gargallo va néixer a Maella el 1881 i va desenvolupar a París una obra en xapa de ferro i plom que el va situar entre els renovadors de l'escultura del segle XX. Va morir el 1934 i la seva casa natal s'ha restaurat com a espai museístic.
Gastronomia
Maella es troba entre els termes emparats per la Denominació d'Origen Protegida Melocotón de Calanda, que exigeix embossat del fruit a l'arbre i collita tardana. El resultat és un préssec groc, ferm i de gran mida.