Poble
Fayón (Faió), al Bajo Aragón-Caspe, va ser durant segles, no lluny de l'antiga Octogesa, un poble de navegants de l'Ebro: la ruta fluvial que unia Zaragoza amb Tortosa i el Mediterrani passava per aquí des dels romans, amb embarcacions anomenades llaguts de fins a 20 metres d'eslora, una de les quals, el Cardenal, es conserva a l'espera de museu. El ferrocarril, des de 1892, el va convertir en punt clau per al transport del carbó de les mines de Fayón i Mequinenza cap a Catalunya. L'embassament de Ribarroja va anegar el 1967 el nucli antic, que va passar d'1.683 habitants el 1960 a tot just 601 el 1970, juntament amb la vella estació; el poble nou, a 92 metres, va ser projectat per l'arquitecte José Borobio, i la torre de l'antiga església encara emergeix sobre l'embassament.
Monument
Torre de l'antic poble de Fayón, que emergeix sobre les aigües de l'embassament de Ribarroja, al riu Ebro, després del trasllat de la població. El 1967, la posada en càrrega de l'embassament va anegar el nucli antic del municipi, la qual cosa va obligar a aixecar un nou poble; la torre de l'antiga església va quedar com a testimoni visible del poble desaparegut, sobresortint encara avui sobre les aigües.
Natura
Embassament sobre el riu Ebro, entre Aragó i Catalunya, la presa del qual se situa a Ribarroja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i les aigües del qual, de gairebé 40 quilòmetres de longitud, s'estenen també pels termes de la Pobla de Massaluca, Fayón —on rep el riu Matarraña— i Mequinenza. L'embassament va anegar el 1967 l'antic poble de Fayón, així com la seva estació de ferrocarril, aleshores clau per al transport del carbó de les mines de Fayón i Mequinenza; els habitants van ser reallotjats al nou Fayón, i la nova estació es va traslladar a l'altre costat del límit provincial. L'embassament, de 2.152 hectàrees i 210 hm³, abasteix d'aigua potable Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, i la seva central hidroelèctrica té una potència de 262,8 MW.
Activitat
Les festes patronals de Fayón (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoza) se celebren al poble nou, construït a la segona meitat del segle XX per reallotjar els prop de mil habitants de l'antic Fayón, anegat el 1967 en obrir-se l'embassament de Ribarroja, que també va cobrir Mequinenza. El nou poble va ser dissenyat per l'arquitecte saragossà José Borobio.
Curiositat
L'actual Fayón es va construir a dalt després que els embassaments de Ribarroja i Mequinenza neguessin el poble vell; la torre de l'antiga ermita del Pilar encara treu el cap entre les aigües.
Activitat
Festes de San Antón de Fayón.
Natura
L'actual Fayón és successor de la població homònima negada per l'embassament de Ribarroja, les aigües del qual van arribar al poble la nit del 18 de novembre de 1967 sense avís previ. La imatge més icònica de l'entorn és la torre de l'església renaixentista de San Juan Evangelista, iniciada a finals del segle XVI, que emergeix encara de les aigües i avui es pot visitar en barca.
Monument
L'actual ajuntament de Fayón forma part del poble nou projectat per l'arquitecte José Borobio després que l'embassament de Ribarroja negués el 1967 el nucli antic; la població va passar d'uns mil sis-cents focs el 1960 a poc més de sis-cents deu anys després.
Monument
L'ermita de la Mare de Déu del Pilar de Fayón es va construir el 1954, en un altiplà proper a l'antic poble, segons projecte de José Rodríguez Mijares, aprofitant la indulgència plenària de l'Any Sant Marià d'aquell any. El seu interior està decorat amb frescos de temàtica mariana, obra de María Pilar Burges Aznar, José Gumí Cardona i Juan Baldellou Celma. El 1967 l'obertura de l'embassament de Ribarroja va anegar el poble vell, cosa que va obligar a aixecar dos nous nuclis de població.
Activitat
Festes de San Blas de Fayón.
Activitat
Fira de tardor de Fayón, vora l'embassament de Riba-roja.
Fita
El vell Faió va viure del transport fluvial en llaguts, les barcasses que baixaven per l'Ebre des d'època romana. L'arribada del ferrocarril el 1892 va donar sortida al carbó de les mines de l'entorn i va convertir el poble en nus de comunicacions.
Fita
L'obertura de l'embassament de Riba-roja el 1967 va negar el nucli vell i va obligar a construir un poble nou, projectat per l'arquitecte José Borobio. La població va passar d'uns mil sis-cents veïns el 1960 a poc més de sis-cents deu anys després.
Gastronomia
Als pobles catalanoparlants del baix Ebre es conserva una rebosteria de forn pròpia: pastissets farcits de cabell d'àngel o de codony i coques d'oli ensucrades. S'elaboren per a les festes patronals i per a les celebracions familiars.