Poble
Mula és la capital de la comarca del riu Mula, a la Regió de Múrcia, i cap del seu partit judicial. Compta amb prop de 18.000 habitants repartits entre el nucli urbà i nombroses pedanies, entre elles Fuente Librilla, Yéchar, Baños de Mula i La Puebla de Mula. El seu nom podria procedir del llatí Mola -documentat ja com Mula en el pacte de Teodomir de 713- o de l'adjectiu mulleus, 'de color vermell o porpra', en al·lusió al proper turó de l'Almagra. Gaudeix d'un clima mediterrani sec, mentre que a les seves serres, que arriben als 1.521 metres al pic de la Selva, es registren nevades hivernals. És famosa per la Tamborada de Mula, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i per les festes del Nen Jesús de Mula.
Monument
L'església parroquial de San Miguel Arcángel de Mula, creada el 1244 i situada a la plaça de l'ajuntament, forma amb la seva torre i la propera torre del rellotge un dels conjunts més representatius del municipi; es va ampliar amb una portalada meridional el 1618. Va patir una destrucció enorme durant la Guerra Civil, en la qual només es va salvar la reixa de l'entrada. A les seves capelles del creuer es troben la del Marqués de los Vélez i la de San Felipe, amb la relíquia del cos del sant portada des de Sicília per la marquesa de los Vélez el 1648. Alberga un museu de pintura format amb la donació de Pilar de la Canal el 1940, amb obres dels segles XVI al XX procedents de França, Holanda i Mèxic, entre elles peces de Ribera i Mengs.
Monument
Jaciment arqueològic ibèric dels segles V i IV a. C. situat en un turó de vessants abruptes sobre el riu Mula, protegit per un aflorament rocós anomenat Piedra Pollera; inclou un poblat, un santuari i una necròpolis en unes dues hectàrees. El poblat, pendent d'excavació, estava format per entre 40 i 50 cases i una població estimada d'uns 250 habitants; el santuari, en un edifici adaptat al cim, ha donat exvots de figures humanes i, sobretot, d'èquids —160 peces entre cavalls, eugues i pollins—, ricament decorats. A la necròpolis, excavada per Emeterio Cuadrado entre 1948 i 1988, s'han localitzat més de 500 tombes, les més antigues de finals del segle V a. C.; els seus materials s'exhibeixen des de 1993 al Museu d'Art Ibèric El Cigarralejo.
Monument
Monestir de clarisses construït entre els segles XVII i XVIII sobre l'antiga ermita de Nuestra Señora de los Olmos, de la qual es conserva el campanar del segle XVI. A l'interior de la clausura destaca el claustre, l'element més notable del conjunt. El monestir està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Curiositat
Festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018, amb milers de tamborers vestits de negre tocant sense descans des de la mitjanit del Dimarts Sant.
Activitat
Festes de Mula que commemoren la suposada aparició del Nen Jesús al pastor fra Pedro de Jesús Botía el 1648. La imatge baixa del seu santuari el 8 de setembre, i el gruix de la festa es concentra entre el 19 i el 25: el dia 21, festivitat del Nen Jesús, hi ha funcions religioses i processó vespertina; el 22 una romeria retorna la imatge al seu santuari, amb dinar campestre; el 23 se celebra la patrona, la Mare de Déu del Carme, i el 25 San Felipe Mártir.
Activitat
Les festes de Sant Isidre de Mula, agrícoles i en honor al patró dels llauradors, se celebren des de 1944-1945 el cap de setmana del segon dissabte de maig. El divendres es disputa el concurs de gachasmigas al parc Cristóbal Gabarrón; el dissabte al matí surt la processó des de l'església de Sant Domènec, amb cors regionals i veïns vestits amb vestits tradicionals, i a la tarda desfilen les carrosses, estirades per maquinària agrícola i decorades a imitació de les construccions de l'horta, amb repartiment de productes i begudes de la zona; la jornada es tanca amb revetlla i concert.
Monument
El castell de los Vélez corona el turó de Mula, al lloc d'una fortalesa anterior islàmica citada pel viatger Al-Idrisi al segle XII. La fortalesa actual es deu a Pedro Fajardo y Chacón, marquès de los Vélez, humiliat el 1520 quan els muleños es van alçar en comunitat i el van obligar a jurar els privilegis que Ferran III havia donat a la vila després de la seva conquesta el 1244; per assegurar-ne la submissió, va construir des de 1524 aquesta fortalesa renaixentista, més símbol d'autoritat senyorial que defensa militar. Va esquivar la prohibició reial d'aixecar fortaleses amb una làpida falsa que atribuïa l'obra a l'emperador Antoní Pius. Pogué ser-ne autor Luis Fajardo, mestre d'obres de la casa. Conserva torre de l'homenatge, nau amb volta de canó i aljub; és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
El Museu d'Art Ibèric El Cigarralejo, instal·lat des de 1993 al barroc palau del marquès de Menahermosa, a Mula, reuneix les troballes de la necròpolis del jaciment d'El Cigarralejo, en un turó sobre el río Mula, excavat per l'arqueòleg Emeterio Cuadrado Díaz entre 1948 i 1988. De les més de 500 tombes localitzades a la necròpolis —382 de publicades, les més antigues de finals del segle V aC— provenen els més de vuitanta aixovars funeraris, ceràmiques, escultures i armament datats entre els segles IV i I aC. Destaca especialment el conjunt d'exvots trobat al santuari del jaciment: 160 figures d'èquids —cavalls, eugues, poltres i ases— ricament decorades, amb paral·lels en peces com el cap de cavall de Fuente la Higuera del Museu Arqueològic Nacional.
Activitat
Conjunt de ritus catòlics de la Setmana Santa de Mula, a la Región de Murcia, amb desfilades processionals consolidades des de finals del segle XVII i organitzades per diverses confraries: la de Nuestra Señora del Carmen, la més antiga, treu el Dimecres Sant la processó de la Samaritana; la de Jesús Nazareno organitza la del Dijous Sant, amb passos de Sánchez Lozano i González Moreno; i el Divendres i el Diumenge de Resurrecció desfilen altres confraries amb la Piedad, la Soledad o el Resucitado. El seu moment més conegut és la Noche de los Tambores, amb origen a mitjan segle XIX com a forma de protesta popular, quan milers de tambors sonen sense descans la nit del Dimarts Sant. Ha estat declarada d'Interès Turístic Regional (una figura de protecció turística) el 1990, Nacional el 2009 i Internacional el 2022, i forma part del Patrimoni Cultural Immaterial reconegut per la Unesco.
Curiositat
Fundada el 1606, és la confraria més antiga de la Setmana Santa de Mula; les seves processons, com la del Crist de la Samaritana des de l'ermita d'El Carmen, estan documentades de manera continuada des de finals del segle XVII.
Natura
Font termal coneguda des d'època romana, les aigües de la qual brollen de manera natural a una temperatura constant d'entre 36 i 37 ºC i van ser declarades d'utilitat medicinal el 1882. Un terratrèmol del segle XVII va desplaçar la font de la riba esquerra a la dreta del riu Mula, on es manté actualment la pedania de Baños de Mula.
Monument
A la pedania de La Puebla es conserva una estructura d'origen islàmic amb porta i aljubs datada al segle VIII, considerada una de les construccions fortificades musulmanes més antigues de la Regió de Múrcia, al costat de la torre coneguda com a 'ermita vieja', del segle XV.
Activitat
Festes majors del municipi que arrenquen el 8 de setembre amb el romiatge de la baixada del Nen i s'allarguen fins a finals de mes, amb actes religiosos en honor al Nen Jesús, la Mare de Déu del Carme i Sant Felip, a més d'un ampli programa musical i popular.
Activitat
La pedania d'El Niño de Mula celebra les seves pròpies festes patronals amb un programa festiu i cultural per a totes les edats, diferent del del cap de municipi.
Monument
Castell del segle XII a la pedania de La Puebla de Mula, d'origen musulmà: alguns autors situen la seva fundació al segle VIII. Conserva l'única porta en colze de tota la Regió de Múrcia, i avui es poden visitar la porta d'accés i els aljubs. Va exercir un paper estratègic en la incorporació del regne de Múrcia a la Corona de Castella al segle XIII, i està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Torre medieval del segle XV a la pedania de La Puebla de Mula, oberta al públic el 2025, construïda amb la repoblació del lloc.
Monument
Església els orígens de la qual es remunten al segle XVI, tot i que el seu aspecte actual, barroc, es va completar el 1780; de planta de creu llatina i tres naus, amb façana i torre de maó combinat amb maçoneria i guixeria murciana. Després del terratrèmol de 1999 va patir danys importants i va ser objecte d'una àmplia restauració.
Natura
Assentament romà del segle II aC al Cerro de la Almagra, pedania de Baños de Mula, amb fortificacions i elements arquitectònics que testimonien la importància de les seves aigües termals a l'antiguitat.
Natura
Balneari termal de Mula amb aigües medicinals declarades oficialment el 1882, que brollen a una temperatura d'entre 37 i 39 graus; les primeres instal·lacions de bany es van construir el 1826.
Curiositat
L'extens terme municipal de Mula s'organitza en nombroses pedanies. Entre les principals figuren Fuente Librilla (580 habitants el 2020), El Niño de Mula (817), Yéchar (383), La Puebla de Mula (254), Casas Nuevas (147) i Baños de Mula (51), a més de petits nuclis com Alquibla, Ardal, La Herreña, Hoya Noguera i Cuadrados, Pinar Hermoso, Retamosa o Rincones, amb prou feines un grapat de veïns cadascun.
Curiositat
Yéchar és una pedania real del municipi de Mula, amb 383 habitants segons el padró de 2020, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment el seu origen medieval concret.
Activitat
Cuina tradicional de Baños de Mula, amb migas amb tropezones, pipirrana, olla fresca i guisat amb pelotas, disponible als restaurants del balneari.
Monument
Torre que, juntament amb l'Església de San Miguel a la plaça de l'Ajuntament, forma el conjunt monumental més representatiu del nucli històric de Mula.
Monument
Un dels temples més antics de Mula, construït després de la conquesta cristiana de 1244 per Alfons X sobre el solar d'una antiga mesquita. L'edifici actual es va començar a aixecar el 1557 en estil renaixentista, mentre que la capella del Roser i la torre són del segle XVIII, cosa que dona al conjunt una barreja d'èpoques. Al seu interior conserva obres pictòriques del pintor Mateo Gilarte.
Monument
L'ermita del Carmen, a Mula (Regió de Múrcia), s'alça a la part alta de la vila, en ple nucli antic, i és un magnífic mirador sobre la localitat. És de construcció típica del barroc murcià, del segle XVIII, tot i que conserva una torre-campanar del segle XV, la més antiga que es conserva a Mula. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), acull la patrona de la ciutat, Nuestra Señora del Carmen, la festivitat de la qual se celebra el 23 de setembre amb funcions religioses a l'ermita i processó vespertina.
Monument
Edifici barroc del segle XVIII que acull avui el Museu Ciutat de Mula, de visita gratuïta, dins el conjunt historicoartístic nacional declarat el 1981.
Monument
Ermita barroca del segle XVIII construïda al paratge de Balate, que custodia la imatge del Nen Jesús tallada el 1940 per l'escultor muleny José Planes després de la destrucció de l'original a la Guerra Civil.
Curiositat
Tradició segons la qual, durant la pesta de 1648, el Nen Jesús es va aparèixer a Balate al pastor Pedro Botía i va demanar que se li construís una ermita i que es portés la seva imatge a Mula, amb la qual cosa l'epidèmia va cessar de manera prodigiosa.
Curiositat
Pedania del municipi de Mula, situada als peus de la Sierra de la Muela, a uns set quilòmetres del seu nucli urbà i propera al paratge de Fuente Caputa, amb prou feines poc més de tres-cents habitants i avui convertida en vila dormitori apreciada també per visitants estrangers. Conserva restes d'una antiga calçada romana que enllaçava amb Begastri i la ciutat de Villaricos, a més de troballes eneolítiques al Cejo Cortado, i el seu topònim procedeix de l'àrab Yisar o Yusar, en referència a una important torre defensiva que el rei Alfons X va arribar a donar a un vassall musulmà. Després del despoblament patit a l'edat moderna, la seva economia actual gira entorn del cultiu de l'albercoc, un dels principals productes de la seva cèlebre vega.
Curiositat
Pedania nascuda al voltant d'un brollador termal adquirit el 1720 per l'alcalde de Mula Ginés Martínez Salazar, on les aigües medicinals, declarades oficialment el 1882, s'exploten de manera singular en banyeres i tolls privats de les mateixes cases del poble.
Curiositat
Pedania del municipi de Mula, fundada al segle XIX, a la comarca del Río Mula (Región de Murcia), amb uns 156 habitants. Compta amb un col·legi públic de primària, el CEIP Casas Nuevas, un petit centre de salut, un centre municipal de l'Ajuntament de Mula i una ermita dedicada a la Immaculada, la seva patrona, on se celebra missa tots els diumenges. L'agricultura de secà, amb grans extensions d'arbres, és la seva activitat econòmica principal, encara que part dels seus habitants es desplaça a treballar a nuclis urbans propers. Situada en una zona elevada, al costat de l'antic camí de Lorca entre la Sierra de Espuña, a uns dos quilòmetres, i la Sierra del Cambrón, els seus hiverns solen cobrir-se de neu.
Natura
Paratge natural a uns 10 quilòmetres de Mula, prop de la Sierra de Ricote, on un brollador de cabal constant forma petites cascades i tolls naturals de bany entre la Loma de Herrero i el Cejo Cortado.
Curiositat
Confraria responsable de la processó del Dijous Sant a Mula, que surt de la Parròquia de Santo Domingo de Guzmán amb passos com el Crist de la Columna, la Verònica i Jesús Natzarè.
Monument
Antiga residència senyorial dels marquesos de los Vélez, senyors de Mula, edifici de patrimoni civil d'època moderna (segles XVI-XVIII) catalogat al Pla Especial de Protecció del Nucli Històric de Mula.
Fita
La primera menció documental de Mula figura al pacte de Teodomiro, o pacte de Tudmir, el tractat de capitulació que el comte visigot Teodomiro va signar el 5 d'abril de 713 amb Abd al-Aziz ibn Musa, fill del governador Musa ibn Nusair, després de la conquesta musulmana d'Hispània. El document fixava les condicions de submissió del sud-est peninsular, regió que des de llavors es va anomenar Tudmir: els seus habitants van conservar béns i religió a canvi de tribut. De les ciutats esmentades a les diferents còpies del pacte, que només es conserven a través de cròniques àrabs posteriors, Mula (مولة, Mūla) és una de les poques la identificació de la qual no s'ha posat en dubte, juntament amb Orihuela, Alicante i Lorca, cosa que converteix el pacte en la primera referència escrita coneguda de la localitat.
Fita
L'infant Alfons, futur Alfons X, va prendre Mula el 1244; la plaça, que havia resistit el protectorat pactat l'any anterior, va quedar incorporada a Castella i la seva població musulmana va ser desplaçada del recinte fortificat.
Fita
L'adelantado major del regne de Múrcia va comprar el 1373 al consell de Mula les terres i les aigües del lloc de La Puebla, primera peça de la penetració del llinatge Fajardo en un terme que acabaria dominant del tot.
Fita
Joan II va lliurar el 1430 el senyoriu de la vila a Alfonso Yáñez Fajardo II com a recompensa per haver ocupat el marquesat de Villena; l'oligarquia local va pletejar contra la donació durant generacions sense aconseguir revocar-la.
Fita
La vila es va sumar a l'aixecament comuner contra el poder senyorial l'estiu de 1520; la resposta del marquès dels Vélez va marcar les relacions entre el concejo i el seu senyor durant la resta del segle XVI.
Fita
El repic ritual de tambors de Mula va quedar inscrit el 2018 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, juntament amb altres tamborades espanyoles, i el 2022 la festa va obtenir la declaració d'interès turístic internacional.
Gastronomia
Arròs caldós cuinat amb el mondongo, els menuts i les despulles del porc o del xai aprofitats després de la matança; és l'arròs més característic de Mula i se serveix als àpats de festa de les seves pedanies.