Poble
Laviana és un concejo miner d'uns 12.350 habitants al Principat d'Astúries, amb capital a Pola de Laviana, situat a la conca hullera del riu Nalón, que el creua d'est a oest formant la seva vega principal entre muntanyes que arriben als 1.564 metres a Peña Mea. Forma part del Paisatge Protegit de les Conques Mineres d'Astúries i limita amb el parc natural de Redes. Conserva restes prehistòriques de l'edat del bronze, com els túmuls megalítics de Callacente i La Baúga, i diversos castres de l'edat del ferro sense datar amb precisió. És bressol del novel·lista Armando Palacio Valdés, la casa natal del qual es conserva a Entrialgo, i a l'agost celebra el Descenso Folclórico del Nalón, declarat d'interès turístic nacional.
Monument
Torre baixmedieval sobre un esperó calcari, ben defensada per barreres naturals; algunes referències la van atribuir antigament a un origen altmedieval, potser del regnat d'Ordoni I, tot i que no es conserven restes anteriors al segle XIV. Controlava també l'activitat econòmica de la vall del Nalón i vigilava el pas cap a la meseta pel port de Tama, d'aquí la seva habitabilitat continuada i les seves nombroses reformes. Té tres pisos amb escasses sageteres: el primer servia de calabós, i s'hi accedeix per la porta primitiva, d'arc de mig punt, a l'alçada de la primera planta. Declarada Monument Historicoartístic, va patir l'enderrocament de dos murs al segle XIX i una restauració amb ciment i formigó armat als anys cinquanta i seixanta que va alterar la seva distribució interior.
Monument
Casona rural del segle XVIII a la parròquia d'Entralgo, municipi de Laviana, on va néixer i créixer el novel·lista realista Armando Palacio Valdés, el 4 d'octubre de 1853. La seva façana simètrica, amb un cos central avançat i corredors de fusta als laterals, acull des del 23 d'abril de 2003 la casa-museu i el Centre d'Interpretació dedicat a l'escriptor. La planta baixa reuneix la recepció i les sales de recerca i tallers, mentre que la planta superior acull el museu pròpiament dit, repartit en cinc espais amb exposició permanent sobre la seva vida i la seva obra.
Monument
Únic vestigi romànic del municipi de Laviana, vinculat potser al palau de la casa de Quirós, avui declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i relacionada amb l'antic Camí de Sant Jaume de Tarna. Del temple del segle XII només perviu la portada, amb arc de mig punt rebaixat i dues arquivoltes sobre columnes de capitells vegetals decorades amb escacat i zigzag, ja que la resta es va reedificar als segles XVI i XVII, i l'obra romànica va quedar molt alterada; de la coberta original només es conserven un tram de volta estrellada i dos arcs faixons de carreu, la resta es va perdre en un incendi de 1936. Guarda al seu interior un retaule barroc de les dues primeres dècades del segle XVII, amb un relleu d'Ecce Homo relacionat amb l'obra d'Antonio Borja.
Natura
Cim de 1.097 metres que deu el seu nom a marcar la trobada dels termes de Laviana, Mieres i San Martín del Rey Aurelio, de vegades citat per error com a pico Tres Conejos. Remata pel sud la costa La Faya i queda dins del paisatge protegit de las Cuencas Mineras. Al llarg de la ruta d'ascens es troben monuments dedicats al miner i als caiguts a la Guerra Civil espanyola.
Natura
Amb 1.291 metres és una de les principals altures del concejo, a la meitat oriental de substrat calcari on es concentren les cotes majors. Des del seu cordal es domina l'estreta vega en què el Nalón assoleix la seva major amplada, a l'altura de Pola de Laviana.
Curiositat
Novel·la publicada el 1903 per Armando Palacio Valdés, coneguda també com La aldea perdida, novel·la-poema de costums pageses, ambientada al seu Entralgo natal, al municipi de Laviana. Narra com l'arribada de la Revolució Industrial i dels miners trenca la manera de viure bucòlica i tradicional del poble, comparada per l'autor amb l'Arcàdia del món rural preindustrial mitjançant paral·lelismes amb la mitologia grecoromana; està considerada un dels al·legats antiindustrialistes més explícits de la literatura espanyola. És una de les obres més personals de Palacio Valdés, que es retrata a si mateix com un nen testimoni dels fets, cosa que dona al llibre un cert caràcter autobiogràfic i el seu aire nostàlgic.
Activitat
Desfilada aquàtica i humorística en què les colles baixen el riu en embarcacions de creació pròpia, del puente de Arco al prau de la Chalana, el dissabte comprès entre el 19 i el 25 d'agost. És Fiesta de Interés Turístico Nacional (la màxima distinció turística que atorga l'Estat espanyol a una festa) des del juny de 2020. La desfilada arrenca cap a les tres de la tarda al centre de Pola de Laviana i el descens comença dues hores després sota els arcs del pont romà de Puente de Arco, travessant tolls i zones pedregoses fins al pont de La Chalana, on els participants entonen la tradicional cançó del Chalaneru. El 2025 va celebrar la seva 56a edició, la més nombrosa de la seva història, i el 2018 va ser votada millor festa d'Espanya al concurs Mi fiesta es la mejor.
Monument
Temple de planta de creu llatina amb accés d'arc de mig punt que guarda un retaule del segle XVIII; la seva advocació mariana és una de les més venerades entre les parròquies altes de Laviana.
Natura
Piràmide calcària de 1.564 metres que separa Laviana del concejo d'Aller i es veu des de mitja conca minera; la seva ascensió és una de les clàssiques de l'excursionisme asturià pel que té d'aeri la cresta final.
Activitat
El Descens Folklòric del Nalón és una desfilada aquàtica i de to humorístic que recorre el riu Nalón al seu pas pel concejo de Laviana. Va néixer el 1968 com una simple baixada en barca ideada per l'associació cultural Eros de Pola de Laviana; va ser declarat Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció turística oficial espanyola, d'àmbit regional) el 1991 i Fiesta de Interés Turístico Nacional (distinció turística oficial espanyola, d'àmbit nacional) el juny de 2020. Se celebra el dissabte entre el 19 i el 25 d'agost: la comitiva surt cap a les tres de la tarda des de Pola de Laviana cap al Puente de Arco, on cap a les cinc comença el descens amb embarcacions satíriques fetes a mà que passen sota el pont romà i, quilòmetre i mig més avall, sota el pont de La Chalana, on els participants entonen la cançó del Chalaneru abans d'arribar al Prau de la Chalana.
Natura
A la mola calcària de Peña Mea, de 1.564 metres, s'obre el forat conegut com a Ojo de Buey, una finestra natural foradada a la roca que s'ha convertit en la silueta més reconeixible del cel lavianès.
Gastronomia
Guisat emblemàtic de la cuina lavianesa: carn de cabrit criat als ports que envolten la vall, estofada lentament amb patates noves fins que el brou espesseix i la patata es desfà a la salsa.