Poble
Aller és un municipi miner d'Astúries, a la conca del Caudal juntament amb Lena i Mieres, amb uns 10.000 habitants i capital a Cabañaquinta des de 1869. El travessa el riu Aller, que en el seu curs baix forma una vall profunda entre vessants boscoses dominades per castellets de pous de carbó, mentre riu amunt el paisatge s'obre en una vall d'alta muntanya fins al port de San Isidro, a 1.520 metres, límit amb Lleó, amb la seva estació d'esquí i la localitat turística de Felechosa. El municipi conserva l'església romànica de San Vicente de Serrapio i el santuari de Miravalles, i guarda com a monuments naturals les Hoces del Pino i del Aller, a més de cims com el Torres, de 2.100 metres.
Monument
Assentada sobre construccions successives, guarda a la sagristia una làpida romana dedicada a Júpiter i una inscripció que data la seva fàbrica l'any 894. Les reformes romàniques del segle XII li van deixar la capçalera triple; les seves pintures són del segle XVII. El 922 va ser modificada durant el prerromànic pel presbíter Gagius, i un equip d'arqueòlegs va trobar sota el seu sòl enterraments de més d'un mil·lenni d'antiguitat. S'aixeca a un quilòmetre de Serrapio, al costat de la carretera, sobre un mirador amb vistes a la vall mitjana de l'Aller. El llibre Rutas sagradas (2015), d'Esther de Aragón i Sebastián Vázquez, assenyala que, malgrat un exterior poc significatiu, el seu interior és de gran riquesa simbòlica.
Monument
Mostra de romànic rural del segle XII aixecada al poble de Llamas, a la vall alta de l'Aller. Està declarada Monument Historicoartístic des del 1963 i és, juntament amb Sant Vicenç de Serrapio, la principal referència del romànic del concejo.
Monument
El castell de Soto, al poble de Soto de Aller, a la vall mitjana del riu Aller, té el seu origen al segle XII, tot i que les restes conservades daten principalment del XIV, quan va ser reconstruït per a les necessitats defensives i residencials de la noblesa local. Va ser residència dels García de Soto, i la seva estructura, amb torres cilíndriques i murs robustos, reflecteix el gòtic tardà de les fortificacions medievals. Va combinar usos defensius i domèstics, i a la guerra del Francès va servir de refugi a guerrillers; a partir del XIX va caure en desús i va quedar en ruïnes, fins a la restauració de 2022. Hi va passar temporades Urraca la Asturiana, filla il·legítima d'Alfons VII. Declarat Monumento histórico-artístico (categoria de protecció patrimonial) el 1975, és la principal mostra d'arquitectura militar del concejo.
Monument
Santuari alçat el 1745 a la parròquia de San Martín de Soto, sobre un turó que domina la vall, a la riba esquerra del riu Aller, el nom del qual figura ja als arxius de la catedral d'Oviedo des de l'any 857. Deu el seu nom a la seva posició privilegiada, enmig d'una gran prada plana —poc habitual a Astúries— des de la qual s'albira la vall agrícola i minera de l'Aller. És punt de partida d'una ruta molt transitada per senderistes i cicloturistes de muntanya, que continua muntanya amunt entre boscos autòctons. Cada 8 de setembre acull la romeria de Miravalles, una de les tres grans cites festives alleranes juntament amb els Humanitarios de Moreda i San Antonio de Piñeres.
Natura
Curt congost excavat pel riu Pino, de només 6 quilòmetres, prop del poble de Pino, al concejo d'Aller; les seves parets gairebé verticals s'estrenyen en tot just 300 metres fins a menys de sis d'amplada, formant nombrosos ràpids i cascades abans de desembocar al riu San Isidro. Declarat monument natural el 19 d'abril de 2001, protegeix 76 hectàrees de fageda i bruguerar amb grèvols, avellaners i algun roure albar i teix, a més de prats i castanyars en el seu tram final. En la seva fauna, juntament amb el gall fer cantàbric, hi viuen la llúdriga, el llop, l'isard, el cabirol, el senglar i el cérvol. La serralada de les Fuentes de Invierno, a la qual pertany, ja havia estat catalogada com a paisatge sobresortint el 1978 per l'ICONA.
Natura
Exemplar mil·lenari de Taxus baccata plantat a la plaça de l'església de San Juan, a Santibáñez de la Fuente (concejo d'Aller), de 12 metres d'alçada, 15 d'envergadura i 3,4 de perímetre. Com solia passar amb aquests arbres, era venerat per les comunitats antigues per la seva edat, superior al miler d'anys, cosa que després va aprofitar l'església per aixecar-hi el seu temple al costat. Va ser declarat monument natural el 27 d'abril de 1995 i inclòs al pla de recursos naturals d'Astúries.
Natura
El coll de San Isidro és un pas de la serralada Cantàbrica que uneix l'alta vall de l'Aller, a Astúries, amb la província de León, i assoleix una cota màxima de 1.520 metres; el travessen les carreteres AS-112, pel vessant asturià, i LE-331, pel lleonès. S'hi troben dues estacions d'esquí, la de San Isidro al costat lleonès i la de Fuentes de Invierno a l'asturià. La carretera, oberta al segle XIX, es va convertir en el veritable canal de comunicació de la vall de l'Aller amb l'exterior i va facilitar l'explotació dels primers jaciments d'hulla allerans; el coll, o la variant de Fuentes de Invierno, ha estat escenari en diverses ocasions de la Vuelta a España i de la Vuelta a Astúries.
Natura
Neix al port de Vegarada i recorre uns 38 quilòmetres pel concejo al qual dóna nom abans d'unir-se al Lena a Ujo per formar el Caudal. Segons García Arias el seu nom procedeix de l'arrel indoeuropea *al-, «blanc», present en altres hidrònims de la regió.
Natura
Cim de 1.557 metres compartit per Aller i Laviana, recognoscible per l'Ojo de Buey, una àmplia obertura que perfora la cresta rocosa. Al seu vessant d'Aller, vora Pelúgano, funciona una de les escoles d'escalada més freqüentades de la muntanya central.
Natura
Pas natural de la serralada Cantàbrica a 1.555 metres, que uneix les províncies de León i Astúries en direcció sud-est–nord-oest i discorre al costat del parc natural de Las Ubiñas-La Mesa, reserva de la biosfera. El vessant lleonès, l'únic asfaltat, ascendeix suaument des de Lugueros fins a l'alt; l'asturià, sense asfaltar des del poble de Rioaller, baixa amb forts desnivells i corbes de ferradura fins a Collanzo, a 510 metres, i és freqüentat per ciclistes de muntanya. Diversos estudis l'assenyalen com una de les rutes de muntanya usades per les legions romanes cap al nord en les guerres càntabres, tot i que altres apunten als colls de Piedrasluengas o San Glorio; el que sí és segur és que l'exèrcit d'Octavi August va salvar per una zona propera l'obstacle de la serralada.
Curiositat
Jaciment arqueològic romà de probable ús militar, excavat des de 2003 al cim del mont Curriechos (pic la Boya), a 1.728 metres, sobre el cordal de Carraceo, entre Aller i Lena, per on discorre la via de la Carisa, calçada que travessava la serralada Cantàbrica de sud a nord. El topònim recorda el general Publi Carisi, legat a Lusitània entre el 26 i el 22 abans de Crist, que va combatre els àstures, i apareix ja el 1036 a l'arxiu catedralici d'Oviedo. Hi han aparegut puntes de pilum i javelina, dards de catapulta i monedes, alguna encunyada pel mateix Carisi. Un quilòmetre al nord, a l'Homón del Faro, es conserven muralles d'una altra fortificació que es va creure lligada a un xoc entre àstures i romans, però que el carboni-14 situa entre els segles VII i VIII.
Curiositat
Tres estructures funeràries de tipus dolmènic, també anomenades Cantu de Cruces, al cordal que separa Aller de Lena prop de Boo. Amb uns 4.000 anys a. C., constitueixen el vestigi més antic conegut de presència humana al concejo.
Curiositat
Monòlit de gres de gairebé dos metres clavat a l'interior del poble de Pola del Pino i gravat amb creus, cassoletes i una figura antropomorfa. Els estudis no aclareixen si és un menhir prehistòric o una fita dels camins medievals.
Activitat
L'estació hivernal Fuentes de Invierno, al concejo asturià d'Aller, es va inaugurar el 31 de març de 2007 com a incentiu per diversificar una economia colpejada per la reconversió minera. Se situa al vessant asturià del port de San Isidro, a la serralada Cantàbrica, amb la base a 1.500 metres d'altitud, una zona mitjana anomenada Llana'l Fitu a 1.700 metres i la zona alta a prop dels 2.000; la seva orientació nord assegura la qualitat i quantitat de neu. Compta amb tres telecadires, un telesquí i una cinta remuntadora que donen accés a 8,7 quilòmetres esquiables senyalitzats, a més de cafeteria, infermeria i escola d'esquí i snowboard. És la segona estació d'esquí d'Astúries, a prop de San Isidro, a Lleó, amb la qual forma el major domini esquiable de la serralada Cantàbrica.
Activitat
Se celebra a Moreda cada 11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours, entorn d'una societat fundada el 1905 per arbitrar els plets entre ramaders d'Aller i Lena. La jornada arrenca amb una missa cantada acompanyada de gaita asturiana, seguida de la puya'l ramu, subhasta de bolls de pa d'escanda, i d'una desfilada de carrosses i bandes de gaites en què tant participants com espectadors vesteixen el vestit típic local o regional. A taula no falten la fabada, les casadielles i el panchón, postre propi del concejo elaborat amb molles de pa d'escanda, sucre i llard. Declarada Festa d'Interès Turístic el 1984, el 2007 va rebre, juntament amb el poble de Moreda, el Premi al Poble Exemplar d'Astúries.
Natura
Estret congost d'uns tres-cents metres excavat pel riu Pino a la calcària de Peña Redonda, amb parets gairebé verticals que en algun punt s'estrenyen fins a sis metres; monument natural des del 2001 sobre 76 hectàrees.
Curiositat
Varietat de l'asturià central parlada sobretot a l'alta vall, caracteritzada per l'anomenada che vaqueira i per fenòmens de metafonia vocàlica que la separen amb nitidesa de la parla dels concejos limítrofs.
Natura
Congost de parets gairebé verticals excavat pel riu Pino, amb trams de menys de sis metres d'amplada; les seves 76 hectàrees de fageda, castanyeda i pastura d'altura es van declarar monument natural el 19 d'abril del 2001.
Curiositat
Societat cultural i benèfica de Moreda (Aller) nascuda el 1905 per defensar els drets dels ramaders de la vall sobre les pastures confrontants amb Lena, plet que van guanyar el 1914; un cop complert aquest objectiu, la societat es va bolcar a socórrer les necessitats de la parròquia -d'aquí el sobrenom de Los Humanitarios-, construint el clavegueram de Moreda i Caborana i conservant els costums populars, entre ells el dinar de fabada del dia de San Martín, patró del lloc. Cada 11 de novembre treu al carrer la seva festa, amb veïns vestits amb el vestit tradicional asturià; interrompuda durant la guerra civil, va ressuscitar el 1961 i és una de les celebracions de germanor més antigues de les conques mineres.
Natura
El riu Aller ha excavat a les calcàries de muntanya una successió de gorges profundes i ombrívoles que estrenyen la vall; juntament amb les foces del riu Pino componen el paisatge fluvial més abrupte i encaixat de tot el concejo.
Activitat
A finals d'agost el poble de Piñeres celebra el romiatge de Sant Antoni, una de les cites de més arrelament del calendari festiu allerà, que omple durant dies la prada del sant de gent vinguda de tota la vall.
Gastronomia
Postre allerà elaborat amb un bollo de farina d'escanda, anomenat pancha, esmicolat i pastat amb mantega tova i sucre o mel. Es prepara en diferents dates de l'any: a la festa de Los Humanitarios de Moreda, al novembre; el 8 de setembre; a la festa de Soto de Aller, o l'últim cap de setmana d'agost al Carmín de Felechosa, poble que té fama d'elaborar el millor panchón de tot el concejo. En pobles com Felechosa perviu el costum que els mossos, en abandonar els chigres a trenc d'alba durant les romeries, anessin a casa de les núvies a demanar el panchón.