Poble
Mieres és un municipi d'Astúries, a la vall del riu Caudal, que neix de la confluència dels rius Lena i Aller a l'altura d'Ujo i és afluent del Nalón. La seva capital, Mieres del Camino, conserva l'aire de petita ciutat industrial de quan la localitat, d'uns 36.000 habitants, va passar d'una economia agrícola a una altra de minera i siderúrgica amb l'arribada de la Fábrica de Mieres de Numa Guilhou i l'explotació de les mines d'hulla, activitat que va arribar a atreure prop de 71.000 veïns cap al 1960. El relleu, muntanyós i de valls estretes, alterna vessants agrícoles i forestals amb les veges del Caudal i el Turón, abans ocupades per pous miners; part del municipi s'integra avui al Paisatge Protegit de les Conques Mineres d'Astúries, i es conserva el poblat obrer de Bustiello.
Monument
Temple d'origen romànic al Camino Real asturià, ja citat en una donació d'Ordoño I al primer bisbe de León datada el 28 de juny de 860. Les obres del ferrocarril van obligar a refer-lo el 1922, però se'n van rescatar tres elements de la fàbrica original: l'exedra de l'absis primitiu, l'arc toral, avui reubicat, i una rica portada —traslladada al mur nord— amb tres arquivoltes decorades amb rotlles zamorans sobre pilastres de capitells diferents, entre ells un amb Daniel al fossat dels lleons. El 1956 una excavació va trobar la Lauda del niño Velasco, datada el 921, que confirma l'existència d'un cementiri cristià del segle X ja esmentat en la donació de 860. Va ser declarada Monumento Histórico Artístico (categoria de protecció patrimonial) el 1923.
Monument
El pou Santa Bárbara és una mina d'hulla situada al paratge de La Rabaldana, a la parròquia de Turón, concejo de Mieres, al costat del riu i de la carretera de servei de Hunosa. La va obrir el 1913 la Sociedad Hulleras del Turón, amb un pou de 5,5 metres de diàmetre i 545 de profunditat repartits en onze plantes sota un castellet de ferro d'uns 30 metres, per explotar les capes dels grups San Víctor i San Pedro. Va ser clau en l'augment de producció dels anys vint i en la mecanització del laboreig. Va passar a Hunosa el 1970 i va tancar el 1995. Conserva els pous verticals, la casa de màquines, el rentador i la casa de dutxes, i avui funciona com a centre cultural. El 2009 va ser la primera mina de carbó asturiana declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Colònia aixecada entre 1890 i 1906 per la Sociedad Hullera Española del marquès de Comillas, amb habitatges jerarquitzats segons l'ofici, església, escoles, sanatori i cercle catòlic obrer. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 2017 juntament amb les casernes de Santa Bárbara.
Monument
L'edifici civil més antic de la vila, al barri de La Villa de Arriba, també anomenat palau dels Álvarez Castañón. Una inscripció sota l'escut recorda que Fernando Álvarez Castañón el va reedificar el 1689. És una casa gran de planta quadrada i coberta a quatre vessants amb gran ràfec, la façana principal de la qual es divideix en un tram compacte, amb dos buits allindats, i un altre diàfan amb galeria envidrada al pis superior; està construïda en maçoneria i carreuat de gres, que emmarca els buits i les cantonades. Els descendents dels Álvarez Castañón es van traslladar a la comarca lleonesa de Gordón, on van emparentar amb llinatges com els Villafañe o els Quirós. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i es va restaurar el 1997, tot i que des del 2012 roman tancada al públic.
Monument
Temple del segle XVIII, obra de Pedro Muñiz, situat a la localitat d'Insierto, a la vall de Cuna, i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1995. La tradició situa l'origen de la veneració als màrtirs Cosme i Damià en el trasllat de les seves relíquies de Toledo a Oviedo durant la invasió musulmana. De planta de creu amb capçalera plana, torre als peus i pòrtics que envolten ambdós laterals —afegits al segle XIX—, les seves voltes estan decorades amb pintures enfosquides per un incendi, i la capçalera es cobreix amb volta estrellada de quatre puntes. Davant el santuari es conserva la Casa de la Novena. Cada 27 de setembre acull la Romería de los Santos Mártires, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa declarada d'interès turístic nacional) el 1969.
Monument
Mina aprofundida per Fábrica de Mieres entre 1937 i 1941 fins als 355 metres, escenari pel Nadal de 1991 del tancament de les executives sindicals contra el pla de reconversió d'Hunosa. Inundada des del 1997, la seva aigua climatitza per geotèrmia diversos edificis del concejo.
Natura
Serra interior de 13.225 hectàrees declarada mitjançant decret del 14 de març de 2002, repartida entre Mieres, Langreo, Laviana i San Martín del Rey Aurelio; protegeix serres i boscos sobre substrat carbonífer a les capçaleres de les valls del Caudal i del Nalón, amb Peña Mea (1.559 m) com a pic més característic. La vegetació combina prats i terres de conreu amb carballedes, fagedes i rebollars, i acull el gall fer cantàbric, l'aufrany, la llúdriga i el desmà dels Pirineus, a més de senglars i cabirols; la muntanya es recupera sobre la vella mineria i funciona com a corredor de fauna cap al parc natural de Redes. La ramaderia ovina, bovina i equina es manté, en retrocés, i nombroses rutes enllacen amb els senders de patrimoni industrial de les valls baixes.
Natura
Cadena que tanca Mieres pel sud, al límit amb Lena i Aller, i on s'alça Burra Blanca, de 1.153 metres, el punt més alt del concejo. També s'hi troba el pic Tres Concejos, de 1.096 metres, que marca la trobada de tres termes municipals.
Natura
Alineació muntanyosa que tanca Mieres per l'est i culmina al Cogollo, a 1.017 metres d'altitud. Sota els seus vessants s'amaga la vall d'Urbiés, un racó de llogarets dispersos al qual s'arriba des de la capital després d'una dotzena de quilòmetres de carretera de muntanya.
Natura
El riu Caudal neix a Sovilla, al concejo de Mieres, a 256 metres d'altitud, de la confluència dels rius Lena i Aller, i recorre 20,6 quilòmetres cap al nord, travessant Ujo, Santullano, Mieres, Santa Eulalia, Argame i Figaredo, abans de lliurar-se al riu Nalón a Soto de Ribera. Dona nom a tota la comarca i va constituir una de les dues grans conques mineres d'Astúries, amb la seva vega concentrant els pous, rentadors i poblats obrers del carbó. Durant la vaga revolucionària de l'estiu de 1917, per la seva vall va circular l'anomenat Tren de la Muerte, des del qual els soldats van disparar com a represàlia contra la població. A les seves aigües hi són freqüents els ànecs collverd, corbs marins i bernats pescaires.
Natura
Cim de 1.051 metres que corona el cordal de Carraspientes, a la vora oriental del concejo. Al seu vessant occidental hi va haver les mines de muntanya Mariana i Corujas, base de la Fábrica de Mieres, i a les seves pastures d'altura encara pasturen cavalls.
Curiositat
Cementiri aixecat entre 1860 i 1880 per l'industrial francès Numa Guilhou, fundador de la Fábrica de Mieres, per enterrar-hi les famílies estrangeres arribades amb la industrialització. És l'únic cementiri protestant calvinista d'Astúries i allà reposa el mateix Guilhou.
Curiositat
Formatge artesanal asturià elaborat amb llet sencera de vaca sense quall ni ferment, que coagula només per acidificació en quatre o cinc dies mentre es va desnatant; la massa s'introdueix després en sacs de tela i madura de sis a nou mesos, remenant-la perquè el florit de la superfície s'estengui de manera homogènia. Sense crosta, de pasta tova i untuosa i gust molt fort -el més picant del Principat-, es serveix en gerretes de fang anomenades tarreñes; els seus noms varien segons el sac utilitzat, com la vexiga, elaborada en bufetes d'animal amb calostres de vaca. Pren el nom de l'aldea d'Urbiés, a uns 12 quilòmetres de Mieres, encara que també s'elabora a Turón, Proaza, Quirós, Lena, Teverga i Somiedo. Se celebra un festival gastronòmic dedicat a aquest formatge al juny.
Activitat
Festival de música folk i cultura asturiana nascut el 1996 que pren els carrers de Mieres del Camín una setmana d'abril. Obre el calendari de festivals del Principat i combina folklore autòcton amb grups d'arrel celta arribats d'altres països.
Activitat
Cada 27 de setembre la vall de Cuna i Cenera acull una de les romeries més típiques del concejo, al voltant del santuari divuitesc dels màrtirs Cosme i Damià: dinar campestre al prat, gaita i ball fins ben entrada la tarda. Declarada Fiesta de Interés Turístico (festa declarada d'interès turístic) el 1969, els actes comencen el 18 de setembre amb una novena i el dia 26 amb cercaviles de gaites i la imposició de bandes a la Xana i les Xanines, dames d'honor del poble. El dia gran comença amb misses al santuari, segueix amb la processó dels sants i, ja al prat, amb la puya'l ramu, subhasta de pa d'escanda, i el Concurso de Baile a lo Suelto. L'endemà, Los martirinos, hi ha jocs infantils i festival de tonada; el cantautor Víctor Manuel va dedicar a la festa la seva cançó La Romería.
Curiositat
Pou de San Andrés que, sense arribar a explotar-se, es va convertir des d'octubre de 1937 en una de les majors fosses comunes del país: s'estima que entre tres-centes i quatre-centes persones van ser llançades als seus trenta metres.
Monument
La portalada romànica de Santa Eulàlia d'Ujo pertany a l'antiga església d'aquest nom, a la parròquia d'Ujo, municipi de Mieres, sobre el Camí de Sant Jaume Reial d'Astúries, amb origen documentat com a mínim al segle X. Quan el 1922 es va enderrocar el temple per eixamplar el ferrocarril es van salvar tres elements originals: l'absis, l'arc triomfal —avui embocadura del nou absis— i aquesta portalada, traslladada al mur nord quan abans s'obria a ponent. Els seus tres arcs interns, decorats amb «rotlles zamorans», reposen sobre quatre pilastres els capitells de les quals alternen motius vegetals i geomètrics d'arrel cèltica amb un Daniel al fossat dels lleons. La resta del temple és una reconstrucció neoromànica; el conjunt va ser declarat Monumento Histórico Artístico (antiga categoria espanyola de protecció patrimonial, precursora de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1923.
Monument
El santuari de Sant Cosme i Sant Damià, a Insierto (Mieres), és un temple divuitesc traçat per Pedro Muñiz amb planta de creu. Al seu voltant se celebra cada 27 de setembre la Romeria dels Sants Màrtirs de Valdecuna, una de les cites més arrelades del municipi, declarada Fiesta de Interés Turístico (distinció oficial espanyola per a festes d'especial interès turístic) el 1969. Els actes comencen el 18 de setembre amb una novena; el 26 hi ha cercaviles de gaites i tambors, pregó i imposició de bandes a la Xana i les Xanines, i el dia 27, després de la primera missa a les set del matí i la missa major del migdia, surt la processó dels sants al voltant del santuari, seguida d'un dinar campestre, la puya'l ramu i el Concurs de Ball a lo Suelto. El cantautor Víctor Manuel va dedicar a aquesta romeria la seva cançó La Romería.
Monument
L'església de Sant Joan Baptista és el temple parroquial de Mieres del Camín, al barri de La Pasera, i ocupa el lloc d'un temple romànic anterior, enderrocat el 1927, del qual es va rescatar entre la runa la portalada, avui conservada al Palacio de los Condes Rodríguez Sampedro, a Gijón. Inaugurada el 1931 segons projecte d'Enrique Rodríguez Bustelo, és una de les grans esglésies neobarroques asturianes del primer terç del segle XX i presideix amb el seu volum el nucli urbà de Mieres del Camín. Té tres naus i façana amb frontó neoclàssic flanquejada per dues torres rematades en xapitells bulbosos, i conserva un retaule donat pel mierense Félix Granda Buylla. La festivitat de Sant Joan se celebra cada 24 de juny.
Natura
Malgrat més d'un segle de mineria als seus marges, aquest afluent del Caudal conserva llúdriga i almesquera, la segona exclusiva d'aquesta llera dins el concejo, cosa que l'assenyala com el riu d'aigües més netes de Mieres.
Curiositat
Cinc màquines supervivents de les hulleres i ferrocarrils de la vall, entre elles la Turón III, s'exhibeixen repartides per parcs i antigues estacions del concejo com a memòria del tren que treia el carbó.
Fita
La insurrecció va arrencar el 5 d'octubre de 1934 i en tres dies els miners de les conques controlaven gairebé tota Astúries; l'exèrcit, amb tropes d'Àfrica i aviació, la va aixafar en dues setmanes amb un miler llarg de morts.
Curiositat
Fundada el 1890 amb capital basc per explotar el carbó de la vall, va arribar a tenir nou mines el 1926 i el seu zenit productiu el 1958; el Turón va passar de 2.000 veïns a 20.000 abans d'integrar-se a Hunosa el 1967.
Activitat
El Pozo Espinos, a la vall del Turón, ja s'explotava des de 1906 com a Grupo Espinos, encara que el pou actual el va construir el 1927 l'empresa basca Hulleras de Turón; integrat a Hunosa el 1967 com a pou auxiliar, va mantenir activitat només uns anys més abans del seu tancament. Destaca la seva torre d'extracció original, amb la maquinària oculta en una caseta de fusta que corona un castellet de set metres. Avui, l'antiga lampisteria acull el centre d'interpretació de la mineria, on s'expliquen les feines d'interior, la vida del poblat i el cicle del carbó que va sostenir la vall durant gairebé un segle; la visita inclou el pavelló d'embarcament amb una gàbia restaurada, un pont de ferro amb vagonetes de l'antic ferrocarril miner i un mirador a l'escombrera.
Curiositat
La Fábrica de Mieres va ser una empresa minerosiderúrgica fundada el 1879 on ja existia, des de 1844, a mitjan segle XIX, una siderúrgia homònima. L'Asturian Mining Company, de Londres, va instal·lar entre Rebollada i Ablaña un alt forn que el 1848 va produir el primer ferro de qualitat d'Espanya elaborat amb coc, l'anomenat mètode anglès. Dissolta la companyia el 1849, els seus actius van passar per diverses mans fins a quedar el 1861 sota capital francès. Els seus alts forns, al costat de Mieres del Camino, fabricaven ferro amb carbó de les mines del Caudal, en un triangle siderúrgic amb les fàbriques de Moreda-Gijón i La Felguera. Va convertir una vila agrícola en centre siderúrgic i va portar la seva població a més de setanta mil habitants el 1960. Les seves mines van passar a Hunosa el 1967; va tancar als anys setanta i es va dissoldre el 2010.
Monument
A Figaredo, aquesta casa senyorial conserva adossada la capella de Sant Climent, que guarda al seu interior un retaule barroc; és un dels conjunts d'arquitectura noble que sobreviuen entre el caseriu industrial de la vall del Caudal.
Curiositat
El pozo Figaredo, a la parròquia mierense de Figaredo, és la unió de dues explotacions de carbó: el pozo San Vicente i el pozo San Inocencio. Ignacio Figaredo, ascendent de Rodrigo Rato Figaredo, va gestionar les concessions mineres familiars de la vall de Turón i el 1871 va instal·lar un tramvia fins al carregador del ferrocarril del Norte. El 1932 es va constituir Minas de Figaredo, que va aprofundir el pozo San Vicente fins als 500 metres. La crisi de 1978 va provocar conflictes laborals; va passar a l'Instituto Nacional de Industria el 1980 i a Hunosa el 1997, fins al seu tancament el 2007. Es conserven dues boques de mina, la casa de màquines i el castellet, de 40 metres. Les seves naus van quedar dretes, part del paisatge industrial de la vall, juntament amb altres com el pozo Polio o la bocamina Mariana.
Fita
Mieres va quedar integrat al concejo de Lena des que Alfons X li va atorgar la carta de poblament el 1266; no va tenir ajuntament propi fins al 1836, durant la regència de Maria Cristina, quan es va constituir com a concejo independent.