Poble
Caso és un concejo asturià —en asturià, Casu— situat als contraforts orientals de la serralada, amb una mica menys de 1.500 habitants i tot el seu territori dins el parc natural de Redes, on neix el riu Nalón al costat de Tarna. Limita amb Piloña, Ponga, Aller, Sobrescobio i, ja a Lleó, amb Maraña i Puebla de Lillo. Entre les seves muntanyes destaquen el pic Torres, de 2.104 metres, i serres com el Cueto Negro; fajos, castanyers i roures cobreixen bona part d'un territori que alberga la major biodiversitat de vertebrats d'Astúries. El castellà i l'asturià —aquí parlat com a «casín»— són cooficials des de 1997. El seu formatge Casín està documentat des del segle XIII, i a Tanes es conserva la col·legiata renaixentista de Santa María la Real.
Monument
La col·legiata de Santa María la Real s'alça en una terrassa natural a la vora del pantà de Tanes, al concejo asturià de Caso, i està considerada un dels millors exemples d'església rural asturiana de l'edat moderna. Es va aixecar sobre el solar de l'església medieval, amb projecte del mestre de la catedral d'Oviedo Juan de Cerecedo el Viejo, barrejant el renaixentista i el gòtic en una sola nau de tres trams amb voltes de creueria estrellada i capelles laterals transversals. Les obres es van dilatar: van començar per la façana occidental cap al 1560 i el 1652, data del contracte del retaule major, ja estaven rematades en l'essencial; el pòrtic d'arcades de mig punt sobre columnes toscanes i la portalada sud es van projectar en el primer terç del segle XVII. Està declarada Monument Historicoartístic.
Natura
El Parc Natural de Redes s'estén pels concejos de Caso i Sobrescobio, al centre-orient d'Astúries, i pren el nom de la fageda de Redes, a Caso. Va ser declarat parc natural el 1996 i reserva de la biosfera per la Unesco el setembre de 2001; està protegit també com a Lloc d'Importància Comunitària i ZEPA. El seu relleu, molt abrupte, conserva petjades d'erosió glacial, amb circs i valls glacials, juntament amb un modelat càrstic de lapiaz, avencs i dolines. Els seus rius, afluents del Nalón, que neix al port de Tarna, formen cascades com la del Tabayón de Mongayu. La vegetació està dominada per fajos i roures a les conques altes del Nalón i el Ponga. Ocupa 377 quilòmetres quadrats i acull óssos, llops i una de les majors poblacions d'isards d'Astúries.
Natura
Salt d'aigua d'uns 60 metres originat per la riega Mongayu en el tall d'un circ glacial, al qual s'arriba per un sender que surt de Tarna i travessa la fageda de Monte Saperu. Va ser declarat monument natural el 22 de maig de 2003. Es troba dins del parc natural de Redes, a prop de la localitat de La Campona, i abans que la declaració del II PRUG del parc alliberés l'accés calia sol·licitar autorització al centre d'interpretació de Campo de Caso. Poc després de començar la ruta, una desviació porta fins als Rebollos de Llanu'l Toru, dos grans roures albars amb un tronc de vint metres de perímetre situats al cor del bosc; el sender principal continua fins al peu de la cascada, també coneguda com a cascada del Taballón.
Natura
La cova Deboyo, situada a la reserva de la biosfera del parc natural de Redes, al concejo de Caso, és una cavitat càrstica de 200 metres per la qual discorre el riu Nalón a prop del poble de Les Yanes, a la parròquia de Campo de Caso, paral·lela a la carretera AS-117. Acull nius de cinc espècies de ratpenat del parc: el ratpenat de ferradura mediterrani, el ratpenat de vora d'aigua, el ratpenat gran de ferradura, el ratpenat nan i el ratpenat de cova. Va ser declarada monument natural d'Astúries el 22 de maig de 2003.
Natura
El llac Ubales és un petit llac de muntanya d'origen glacial situat al concejo de Caso (Astúries), a uns 1.690 metres d'altitud, al vessant nord del pic Cascayón, dins del parc natural de Redes. Ocupa una superfície de 10.546 metres quadrats i un perímetre de 409 metres; en les èpoques de major aportació hídrica la seva profunditat màxima arriba als quatre metres. Es va formar en un antic circ glacial, una conca semicircular de parets abruptes on s'acumulava la neu que alimentava la llengua de gel de la vall. Només és accessible a peu, des dels pobles de Caleao, La Felguerina, La Infiesta o Bezanes seguint el congost de Los Arrudos, o de forma més còmoda des del port de San Isidro, ja a la província de Lleó.
Natura
El pic Tiatordos és una muntanya de 1.951 metres situada a l'orient d'Astúries i integrada al parc natural de Redes, on marca la divisòria entre els concejos de Caso i Ponga. La seva prominència, la silueta característica del cim i la bellesa de l'entorn la converteixen en una de les muntanyes més emblemàtiques del parc. Des de Caso, la ruta d'ascens més freqüent arrenca del poble de Pendones; des de Ponga es puja per Taranes i Tanda.
Natura
Amb 2.104 metres és el sostre del concejo de Caso, a la divisòria amb Aller, dins de la serra de Valverde i del parc natural de Redes. La seva cara sud, enfosquida per la naturalesa quarcítica, reuneix algunes de les vies d'escalada més interessants de la serralada Cantàbrica; la via normal d'ascens surt del port de San Isidro. La forma punxeguda i esmolada del seu cim el fa molt reconeixible des d'altres muntanyes d'Astúries, Lleó i fins i tot des de la Montaña Palentina, i domina les valls de l'Aller i el Nalón.
Curiositat
Formatge amb denominació d'origen protegida elaborat artesanalment als concejos de Caso, Sobrescobio i Piloña, a la muntanya central asturiana, un dels més antigament documentats d'Astúries, ja citat en textos del segle XIV. Es fa amb llet crua de vaca, tradicionalment de raça asturiana dels valls o casina, quallada amb llet de vaca acabada de parir conservada diversos dies al butiellu, un estómac de porc. Després d'escórrer-se durant dies en un drap anomenat zube, la quallada es pasta i se sala donant-li forma de gorollo, i aquest pastat es repeteix diverses vegades amb la màquina de rabilar, incorporant de vegades trossos de formatge molt curat per reforçar-ne el sabor. Es marca amb un segell de fusta que identifica cada artesà.
Curiositat
El concejo és el gran focus artesà del calçat de fusta asturià: en el seu apogeu del segle XIX reunia diverses desenes de fabricants de madreñas que tallaven milers de parells l'any per als mercats de la regió. Els motius gravats a la pala fan de signatura de cada taller familiar.
Activitat
Celebrat tradicionalment a la collada d'Arnicio l'últim cap de setmana d'agost i traslladat a Campo de Caso des del 2015, reuneix els elaboradors de la denominació d'origen. Està declarat Festa d'Interès Turístic del Principat d'Astúries.
Natura
Salt d'uns seixanta metres que la riega del Mongayo estimba al sud del concejo, dins el parc natural de Redes; tabayón és precisament la paraula asturiana per a cascada, i està declarat monument natural.
Natura
El riu més llarg d'Astúries brolla a la Fuente La Nalona, a les altures de la parròquia de Tarna, dins el parc de Redes; des d'aquell fil d'aigua recorre més de cent trenta quilòmetres fins al Cantàbric.
Monument
A Veneros, capital històrica de l'ofici, s'explica com es llaura a mà la madreña asturiana; cada madreñer marcava les seves amb dibuixos pintats o cremats a ferro, una signatura personal recognoscible d'aldea en aldea.
Natura
Salt d'aigua encaixat a la fageda del Parc Natural de Redes, al qual s'arriba per una pista des de Tarna; va ser declarat monument natural el 22 de maig del 2003 juntament amb altres aiguamolls i cascades de la muntanya asturiana.
Natura
Àmplia vega de pastures envoltada de fagedes al cor de Redes, esquitxada de cabanes de pastors i accessible a peu des de Bezanes; és un dels millors llocs del Principat per escoltar el brame del cérvol a la tardor.
Monument
La Casa de Pandu, al concejo asturià de Caso (Nalón), és una casona rural de pedra del segle XVI: una típica casa rústica de dues plantes, construïda en maçoneria amb carreus a les cantonades, finestres i marcs, i amb un portal d'arc de mig punt a la porta principal. Reformada diverses vegades, ha tingut al llarg del temps els usos més dispars -presó de la Inquisició, casa consistorial, escola-, i continua sent un dels edificis civils més antics del concejo.
Natura
Estreta gorja calcària que s'obre sobre el poble de Caleao, al cor de Redes; la ruta senyalitzada que la recorre, de gairebé vint-i-tres quilòmetres i dificultat alta, remunta entre parets verticals fins a les pletes de la serra.