Poble
Langreo, Llangréu en asturià, és un concejo i ciutat d'Astúries, cor de la conca hullera del Nalón, amb uns 38.600 habitants distribuïts sobretot entre La Felguera i Sama; va ser un dels nuclis industrials més importants del país i avui forma part d'una gran àrea metropolitana de divuit concejos, la setena d'Espanya per població. La Fábrica de La Felguera va arribar a ser la major siderúrgia d'Espanya, i per aquí va córrer el ferrocarril de Langreo, tercera línia de la península; el pou María Luisa va tancar el 2016. El riu Nalón travessa el concejo, sobre les ribes del qual s'assenten els seus nuclis principals, i cap al sud el terreny s'eleva fins a prop dels 1000 metres, dins el Paisatge Protegit de les Conques Mineres d'Astúries.
Monument
Església d'origen romànic a la parròquia de Ciaño, al concejo de Langreo, que conserva de la seva fàbrica primitiva dues portalades, la principal, als peus, i la sud, datades possiblement a finals del segle XII o començaments del XIII; la resta és una restauració historicista neoromànica de començaments del segle XX. La portalada occidental, la de més valor artístic, té un arc de mig punt amb tres arquivoltes decorades amb motius en ziga-zaga i becs d'ocells, recolzades en sis columnes amb capitells de temes vegetals i escenes humanes, entre elles el martiri de sant Esteve. La portalada sud, una mica apuntada, es recolza en columnetes amb capitells d'ocells afrontats i sirenes; totes dues es relacionen amb el taller romànic de Villaviciosa.
Monument
Aixecat al segle XVII sobre un temple romànic anterior, en un alt de Ciaño des del qual es domina tota la vall. La llegenda explica que la verge es va aparèixer sobre un roure en aquell punt; la seva romeria del 8 de setembre és Festa d'Interès Turístic Regional.
Monument
Temple neoromànic al costat del parc Dolores Duro de La Felguera, a Langreo, sobre l'emplaçament d'una ermita de 1604 dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que es va quedar petita amb la indústria siderúrgica arribada cap al 1850. L'església que la va substituir al segle XIX va ser incendiada a la Revolució d'octubre de 1934 i volada a la Guerra Civil, juntament amb un mausoleu de marbre de la família Duro. Reconstruïda des de 1941 segons projecte historicista de Francisco de Zuvillaga, finançat per Duro Felguera, es va reinaugurar el 1954. És de les esglésies neoromàniques de més grans proporcions d'Astúries, i Magín Berenguer va barrejar en la seva decoració el prerromànic asturià i el bizantí. El canvi d'advocació de Santa Eulàlia a Sant Pere, patró de La Felguera des de 1908, es va fer oficial el 1971.
Monument
Explotació minera de carbó a Ciaño, Langreo, activa des de 1858 mitjançant la galeria de María Luisa per la Unión Hullera de Santa Ana, de capital francès, i aprofundida com a pou el 1918, sense funcionar a ple rendiment fins al 1942. Va tancar el 31 de desembre de 2016, última mina de Langreo a fer-ho. Una explosió de grisú que va matar disset miners als anys quaranta va donar peu al fet que la cançó «Santa Bárbara Bendita» s'adaptés amb una nova lletra, «En el pozo María Luisa», avui la més coneguda. El 1976 els reis Joan Carles i Sofia van baixar a la mina vestits de miners, visita que anys després va repetir el president Adolfo Suárez. L'exterior conserva dos edificis dels anys vint, de maó vermell emmerletat, el pavelló d'embarcament, el castellet i una bocamina de 1897, avui capella.
Monument
El Pou Fondón se situa al costat del riu Nalón, a Sama de Langreo, on ja el 1840 s'havia obert la mina de muntanya de La Nalona. Duro Felguera va aprofundir el pou el 1905, convertint-lo en el segon pou miner vertical obert a Astúries; en realitat són dos pous, Fondón I, de 483 metres de profunditat, i Fondón II, de 378. Durant la postguerra va albergar una colònia penitenciària, clausurada a finals de 1958, i va cessar la seva activitat extractiva el 1995. Es conserven edificis com la casa de màquines de 1915 i els pavellons d'embarcament, de mitjan segle XX, amb mosaics miners de Luis Suco-Sánchez. Avui alberga l'arxiu històric d'Hunosa, és seu de la Brigada Central de Salvament Miner i, des de 2022, compta amb una estació de geotèrmia.
Monument
Inaugurat el 2006 a les antigues instal·lacions de la Fábrica de La Felguera, la primera siderúrgia integral aixecada a Espanya, fundada a mitjan segle XIX per l'empresari riojà Pedro Duro, creador de l'empresa Duro Felguera, que va arribar a ser el centre siderúrgic més important del país. El seu centre de recepció ocupa una torre de refrigeració de 45 metres d'alçada, rehabilitada per explicar la història de l'acer asturià a través de màquines, eines i documents originals, i del dia a dia dels treballadors i les seves famílies. El museu conserva a més una col·lecció de locomotores i grues de vapor d'entre finals del segle XIX i mitjan XX, i dedica un espai a la història de l'aspirina, vinculada a la planta de Bayer instal·lada al municipi.
Natura
Un dels primers parcs públics d'Astúries, a La Felguera (Langreo), conegut com el parc Vell. Va néixer dels jardins de l'església de Santa Eulàlia, traçats el 1891, i es va ampliar el 1917 amb el mecenatge dels futurs marquesos de La Felguera, Dolores Fernández Duro i Antonio Velázquez-Duro, en enderrocar-se el mercat de proveïments per obrir el passeig central. Amb aquesta ampliació es va construir el quiosc de música, modernista i el més gran d'Astúries, i cinc fanals de fosa d'uns set metres, fets a la Fábrica de La Felguera; de cap al 1919 són també les seves fonts i bancs de fosa, que l'han fet entrar a l'Inventari Cultural del Principat. Des de 1915 alberga l'estàtua de Pedro Duro, portada de la fàbrica. Va néixer a l'escalf de la siderúrgia que va donar forma al barri.
Natura
Amb 1.011 metres és la major altura del concejo, a l'extrem sud del terme, on els cims ronden el miler de metres al costat del pic Cogollín i el picu les Cruces. Tota aquesta franja alta està inclosa al paisatge protegit de les Conques Mineres.
Curiositat
En aquesta planta de Bayer, situada a Lada a l'altra banda del riu Nalón però coneguda com a Planta de La Felguera, es produeix des de 2013 el cent per cent mundial de l'àcid acetilsalicílic de la companyia alemanya, segons va confirmar la mateixa empresa. Va néixer el 1942 com a PROQUISA, per aprofitar el gas dels Alts Forns de Duro Felguera, produint benzol brut, fenol i àcid i anhídrid acètic; el 1952 va començar a fabricar àcid acetilsalicílic, amb tot just 90 tones anuals, la primera vegada que s'elaborava a Espanya el principi de l'aspirina, encara que l'encapsulat es feia a Barcelona. Bayer va comprar Proquisa el 1969 i la va integrar als vuitanta. Malgrat la fi de la siderúrgia aquesta mateixa dècada, la planta s'ha modernitzat i continua activa, una de les últimes grans factories del concejo.
Curiositat
El Ferrocarril de Langreo, oficialment Compañía del Ferro-carril de Langreo en Asturias, va construir al segle XIX la línia Gijón-Langreo, la quarta amb tracció de vapor de la península Ibèrica i la primera de caràcter industrial, dedicada al transport de carbó des de les mines de Langreo i Siero fins al port de Gijón, a més de passatgers. Una dècada abans s'havia obert amb la mateixa finalitat la Carretera Carbonera. La companyia, que va arribar a ser la més antiga del món encara en funcionament, es va dissoldre el 1972 i es va integrar a Feve; avui la línia, de 49 quilòmetres, ample mètric i totalment electrificada, pertany a Adif i hi circulen les Rodalies C-5 Gijón-Laviana i C-5a Gijón-Oviedo.
Monument
Obert el 15 de juny de 2013 entorn del pou San Luis de Ciaño, aprofundit entre 1928 i 1930 per Carbones de La Nueva i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni); va estar en explotació fins al 1969, quan Hunosa va deixar de treballar-lo, i el seu tancament definitiu va arribar el 2002. La visita es fa en tren miner des de l'estació d'El Cadavíu, que recorre la vall en superfície -entre runams i la bocamina de la Trechora, al Paisatge Protegit de les Conques Mineres- i s'endinsa pel socavó Emilia fins a la primera planta del pou, a trenta-dos metres sota terra, en el més gran recorregut ferroviari subterrani dins d'una mina real que existeix a Espanya; el pou arriba als 420 metres repartits en sis plantes i se surt a la superfície en ascensor.
Monument
Dedicat a la patrona del concejo, conserva un nucli medieval ampliat al segle XVIII sobre un alt que domina la vall; la seva romeria de setembre és la major cita devocional de la conca del Nalón.
Monument
Església parroquial neogòtica de Sama, a Langreo, alçada cap al 1880 a l'escalf del creixement miner i industrial de la vila, per iniciativa d'Antonio María Dorado, cacic local i alcalde de Langreo. Ampliada des de 1893 en estil neogòtic per l'arquitecte Nicolás García Rivero, inspirat en la basílica de Covadonga, el temple del segle XIX va ser danyat en la revolució d'octubre de 1934 i va quedar destruït en la Guerra Civil de 1936, amb controvèrsia sobre si va ser per comitès obrers o pel bombardeig de la Legió Còndor. Es va reconstruir després de la guerra sota l'arquitecte Francisco Somolinos i es va consagrar a Santiago, la processó del qual recorre Sama cada 25 de juliol; la seva façana mostra un pòrtic de tres arcs apuntats entre dues torres d'agulla inspirades en la catedral d'Oviedo.
Activitat
Certamen gastronòmic langreà dedicat al plat més representatiu de la cuina asturiana, declarat Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció turística oficial espanyola, d'àmbit regional); durant dies els restaurants del concejo competeixen per la millor fabada de la vall. Se celebra cada desembre a La Felguera des de 1980, quan va néixer com a homenatge a la fabada i com a impuls econòmic per a l'hostaleria local, coincidint amb el tancament de bona part de l'activitat industrial de la zona; s'ha mantingut de manera ininterrompuda excepte el 2020. Les jornades arrenquen amb un pregó i el lliurament de la Pota de Oro, i el seu plat central, el concurs provincial de fabada, reuneix restaurants professionals i aficionats. Declarades Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció turística oficial espanyola, d'àmbit regional) el 2020, l'edició de 2021 es va allargar deu dies amb activitats culturals i musicals.
Monument
Un dels tres ponts històrics que creuen el Nalón al seu pas per Sama: es va aixecar el 1895 i comparteix llera amb el Puente Viejo, de 1865, i el de la Maquinilla, de cap al 1890, testimonis de ferro i carreu del Langreo industrial.
Fita
La vall va rebre la seva carta de poblament el 1338, tot i que apareix citada molt abans: el 857 Ordoni I va donar diverses de les seves esglésies a la catedral d'Oviedo. El 1874 una partida carlina va cremar la casa consistorial i amb ella l'arxiu municipal.