Poble
San Martín del Rey Aurelio, en asturià Samartín del Rei Aurelio, és un concejo del Principat d'Astúries situat a la comarca del Nalón, que travessa el seu territori de sud-est a nord-oest. Deu el seu nom al rei Aureli I, sota el mandat del qual va ser capital del regne asturià al segle VIII; es va tornar a constituir en municipi independent al segle XIX, en segregar-se cinc parròquies de Langreo el 1837, i el setembre de 2007 les seves tres localitats principals, Sotrondio, El Entrego i Blimea, es van unir administrativament en una sola ciutat. Suma avui uns 15.500 habitants. La zona alta del concejo es troba dins el Paisatge Protegit de les Conques Mineres d'Astúries. El pou Sotón, avui visitable, i el museu MUMI resumeixen segle i mig de mineria del carbó a la comarca.
Monument
El Pozo Sotón, entre El Entrego i Sotrondio, a San Martín del Rey Aurelio, es va començar a aprofundir el 1918 per la Duro Felguera per alimentar els alts forns de La Felguera, i el complex es va completar el 1921. És l'únic de la conca del Nalón que conserva dos castellets, units pel «réter», una gran estructura de ferro d'estil afí al de la torre Eiffel, dels anys vint. Va estar actiu fins al seu tancament el 2014, any en què va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), i avui acull el Centre d'Experiències i Memòria de la Mineria, amb una galeria visitable i un memorial als treballadors morts. El 1962, durant la gran vaga minera asturiana, Carlos Hugo de Borbón hi va treballar sota nom fals fins que va ser descobert i detingut.
Monument
Ermita de la parròquia de San Martín, prop del nucli de Sotrondio, aixecada sobre un temple romànic del qual resten mènsules de talla geomètrica sota la teulada; després de diverses reformes és avui un temple d'una sola nau, amb dues portalades de mig punt en carreu i un campanar d'espadanya de dos ulls sobre la porta principal. Al seu interior es venera una talla del Cristo del Socorro a la qual la tradició atribueix vuit segles d'antiguitat. Sota un arcosoli del mur esquerre guarda un sepulcre que la tradició atribueix al rei Aurelio, tot i que les cròniques discrepen sobre el lloc real del seu enterrament; s'explica que durant la Revolució de 1934 es va obrir la tomba i es va trobar buida. La tradició situa el palau del rei al proper paraje de La Varaosa.
Monument
Casal del segle XVIII a Carrocera el conjunt del qual es completa amb una panera i una petita capella dedicada a Sant Domènec. És un dels millors exemples d'arquitectura senyorial rural conservats en un concejo transformat per la mineria del carbó.
Natura
Alineació que va des dels voltants de Sienra fins al pic Tresconceyos i fa de límit amb Laviana, prolongant cap al sud la costa La Faya. Els seus vessants tanquen la vall de San Mamés, una de les que s'obren al sud del riu Nalón.
Natura
La Campa l'Abeduriu, també anomenada Campa l'Abedul, és una antiga explotació de carbó a cel obert a la parròquia de Linares, a pocs quilòmetres de la localitat minera d'El Entrego. HUNOSA va explotar la mina des dels anys vuitanta i, després del seu tancament cap a l'any 2000, la va restaurar replantant espècies arbòries autòctones i habilitant-la com a àrea recreativa. El buit de l'explotació, que encara mostra el gran tall obert a la muntanya formant un barranc, va quedar convertit en dues petites llacunes; s'hi permet la pastura de bestiar boví i equí, i hi són habituals les cabres i arbres com pruners i pins. L'entorn, a més de 500 metres d'altitud, compta amb una capella de 1994 i refugis per a animals, i acull cada any una cursa de trail.
Monument
Ocupa la Casona del Bravial de Blimea, casa dels Fernández Miranda de planta rectangular i dues alçades l'origen de la qual es remunta als segles XIII o XIV. Reuneix fotografies, premsa i entrevistes gravades als veïns per salvar la memòria popular del concejo.
Monument
Al paratge de La Cabezada queden les restes del castell de Campogrande, conegut popularment com a castell de Blimea: una reconstrucció de 1897 sobre una fortificació del segle XIV que va acabar ensorrant-se a finals del segle XX.
Monument
El Museu de la Mineria i de la Indústria d'Astúries (MUMI) s'aixeca sobre l'antiga escombrera del pozo San Vicente, al costat d'El Entrego, al municipi de San Martín del Rey Aurelio, una de les localitats de més tradició minera de la regió. Inaugurat el març de 1994 com a part de la reconversió econòmica de les conques mineres, és un dels centres culturals més visitats d'Astúries, amb uns 60.000 visitants l'any. El seu edifici principal, de cos cilíndric amb la torre del castellet, i dues naus laterals reuneixen sales amb reproduccions de laboratoris, eines, minerals i maquinària de la mineria asturiana. La visita es completa amb la «mina imagen», una galeria subterrània a la qual es baixa en un ascensor que simula una gàbia.
Monument
Ermita de la parròquia de San Martín, prop de Sotrondio, alçada sobre un antic temple romànic del qual només queden restes, com modillons amb talla geomètrica a la vora de la teulada. És un temple senzill d'una nau, amb dues portes de mig punt en carreu i un campanar d'espadanya de dos ulls sobre la portada; al seu interior es venera una talla del Cristo del Socorro, a la qual la tradició atribueix vuit segles d'antiguitat. Al mur esquerre de la nau central hi ha un sepulcre amb la inscripció Sepulcro del rey Aurelio, al qual la tradició atribueix l'enterrament del monarca astur mort el 774 que dona nom al concejo, encara que altres cròniques situen les seves restes a Cangas de Onís o a la desapareguda església de San Miguel de Yanguas, a Soria.
Monument
Casalot blasonat del segle XVIII aixecat a Blimea, amb capella pròpia dedicada a Santa Teresa; representa l'arquitectura hidalga que va dominar la vall abans que hi arribessin el carbó i els pous.
Monument
Conjunt divuitesc del barri de Carrocera format per la casa senyorial, una petita capella i la seva panera, un dels millors exemples conservats de caseria noble a la vall del Nalón mitjà.
Monument
Instal·lat a la Casona del Bravial, reuneix testimonis, documents i objectes sobre la repressió, la guerra i la vida obrera a les conques del Nalón, un arxiu veïnal aixecat des del mateix concejo.
Monument
Pou vertical d'El Entrego declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), únic a Espanya que permet baixar a les seves galeries amb equip de miner; vora el seu castellet s'aixeca el memorial a les víctimes dels accidents miners.
Monument
L'església de San Martín de Tours és una ermita de la parròquia de San Martín, prop de Sotrondio, a San Martín del Rey Aurelio. El temple actual s'alça sobre un de romànic anterior, del qual amb prou feines queden restes com mènsules amb talla geomètrica al sostre; va patir diverses reformes amb el pas dels segles. És d'una sola nau, amb dues portalades de mig punt. Al mur esquerre hi ha una sepultura amb la inscripció Sepulcro del rey Aurelio, encara que hi ha controvèrsia sobre el parador real de les seves restes, que altres cròniques situen a Cangas de Onís o a la desapareguda església soriana de San Miguel de Yanguas. La tradició situa aquí l'enterrament d'Aurelio, rei d'Astúries entre 768 i 774, la memòria del qual va donar nom al concejo; també s'atribueix a La Varaosa el seu palau.
Monument
El teatre Virginia s'alçava a Sotrondio, al concejo de San Martín del Rey Aurelio, i va ser construït entre 1943 i 1946 pels arquitectes Manuel del Busto i el seu fill Juan Manuel, amb un llenguatge art déco d'inspiració muntanyenca que el distingia entre els teatres asturians: pòrtic sortint, arc central flanquejat per balcons i dues torres amb pinacles. Els germans Sopeña el van batejar amb el nom de la seva mare, Virginia Santos Lantero, i va acollir teatre, cinema i balls fins al seu tancament als anys vuitanta. Va ser un dels pocs edificis d'oci de l'època industrial que seguien en ús, però després d'anys de polèmica va ser enderrocat gairebé en la seva totalitat el 2023 per aixecar-hi un centre de salut, conservant-se només part de la façana original.
Curiositat
Els habitatges obrers aixecats al costat de les bocamines reben aquí el nom de cuarteles: fileres de cases humils que allotjaven les famílies mineres i que encara es reconeixen al caseriu d'El Entrego, Sotrondio i Blimea.