Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Villamanín

Què veure i què fer a Villamanín (La Montaña de Luna, Lleó): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Villamanín és cada lloc

Col·legiata de Santa María de Arbas 9,4 km
Coll de Pajares 10 km

Pobles a prop de Villamanín

Què veure a Cármenes 7 km · 3 llocs
Què veure a La Pola de Gordón 9,4 km · 8 llocs
Què veure a Vegacervera 11 km · 4 llocs
Què veure a Matallana de Torío 14 km · 3 llocs
Què veure a La Robla 15 km · 8 llocs
Què veure a Carrocera 17 km · 3 llocs
Què veure a Lena 20 km · 24 llocs
Què veure a Aller 20 km · 23 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Lleó › La Montaña de Luna › Villamanín

Què veure i què fer a Villamanín

Villamanín
Poble
Villamanín, en lleonès Viḷḷamanín, és un municipi de la comarca de Los Argüellos, a la província de León, situat a la capçalera del riu Bernesga, en plena serralada Cantàbrica i al peu del port de Pajares, un dels passos naturals cap a Astúries. A mitjans del segle XIX amb prou feines tenia 86 habitants; l'auge posterior de la mineria, juntament amb la ramaderia i els serveis, va elevar la seva població fins als 865 actuals. El municipi, a 1.133 metres d'altitud, reuneix dinou pobles dins la reserva de la biosfera de l'Alt Bernesga, declarada per la UNESCO el 2005 per la seva biodiversitat i el seu paper com a corredor biològic de l'ós bru cantàbric i el llop ibèric. Té estació a la línia de ferrocarril León-Gijón i l'estació d'esquí de Valgrande-Pajares a 14 quilòmetres.
Col·legiata de Santa María de Arbas
Monument
La col·legiata de Santa Maria es troba a Arbas del Puerto, al municipi de Villamanín, al vessant sud del port de Pajares, a només un quilòmetre de l'Alto de Pajares. El seu origen va ser un hospital de pelegrins camí d'Oviedo, la fundació del qual s'atribueix al comte lleonès Fruela Díaz i la seva esposa Estefanía Sánchez. L'abadia va ser desamortitzada el 1866, i va desaparèixer amb el temps l'hospital-alberg, quedant només l'església com a parròquia; des de 1968 depèn de la col·legiata de San Isidoro de Lleó. Temple tardoromànic de carreu de gres construït el 1216 sota Alfons IX sobre una fundació de cap al 1116, és l'únic edifici dempeus de l'antiga abadia; va ser declarat monument historicoartístic el 3 de juny de 1931.
Fundació de l'hospital de pelegrins d'Arbas
Fita
Cap al 1116 el comte Fruela Díaz i la seva esposa Estefanía Sánchez van fundar dalt del port un hospici per emparar els viatgers que pujaven de la meseta cap a Oviedo; se'l va conèixer com la Casa de los Probes.
El Camí de San Salvador pel coll
Activitat
La ruta jacobea que enllaça Lleó amb la Cambra Santa d'Oviedo travessa el municipi i fa parada a Arbas; l'itinerari remunta la vall del Bernesga fins a coronar la divisòria cantàbrica a més de 1.300 metres.
Coll de Pajares
Natura
Port de muntanya de la serralada Cantàbrica situat entre Pajares i Arbas del Puerto, a 1378 metres, que marca la frontera entre la província de Lleó i Astúries i és el pas històric entre la meseta i la costa. Conegut per les seves nevades hivernals, les seves boires estivals i pendents de fins al 17 %, es troba a prop de l'estació d'esquí de Valgrande-Pajares. El travessen la carretera N-630, que el corona en tancades revoltes sobre les capçaleres del Bernesga, i la línia de ferrocarril Lleó-Gijón, que tanmateix no arriba a coronar-lo, sinó que salva la serralada més avall mitjançant el túnel de la Perruca, i ambdues vies segueixen les valls del riu Pajares al vessant asturià i del Bernesga al lleonès.
La rampa de Pajares
Curiositat
La rampa de Pajares és el tram del ferrocarril de Lleó a Gijón que salva el desnivell de la serralada Cantàbrica pel port de Pajares; el seu últim tram es va construir entre 1880 i 1884, una de les majors obres d'enginyeria espanyola del segle XIX. El ferrocarril no travessa el port sinó que el salva per sota, a través del túnel de la Perruca, el més llarg dels 61 del traçat, amb 3072 metres excavats a mà entre Villamanín, a Lleó, i Lena, a Astúries. En el seu descens, la via perd 927 metres d'altitud en una successió de corbes, túnels i 156 ponts que el van convertir en un dels passos muntanyosos més difícils d'Europa, segons va descriure el 1970 el fotògraf Trevor Rowe. Després de l'obertura de la variant de Pajares el 2023, està prevista la seva clausura com a pas ferroviari.
Els cims de l'Alt Bernesga
Natura
Villamanín forma part, juntament amb La Pola de Gordón, de la reserva de la biosfera de l'Alt Bernesga, declarada per la UNESCO el 29 de juny de 2005 dins del Programa Home i Biosfera. Ocupa unes 33.442 hectàrees repartides en 36 localitats, amb uns 3.800 habitants en conjunt, i constitueix una zona de transició entre els dominis atlàntic i mediterrani, amb fagedes, rouredes, savinars i matolls d'alta muntanya que la converteixen en un corredor biològic per a espècies com l'ós bru cantàbric i el llop ibèric. Al terme municipal, dinou pobles es reparteixen al peu de carenes que superen els 2.000 metres en la divisòria amb Astúries.