Poble
Els seus 10.400 habitants es reparteixen per un concejo muntanyós presidit per Peña Ubiña (2.411 m) i amb capital a Pola de Lena. Guarda Santa Cristina de Lena, joia preromànica del segle IX declarada Patrimoni Mundial el 1985, i el corredor històric de Pajares.
Monument
Santa Cristina de Lena, cèlebre per l'iconòstasi de tres arcs sobre columnes de marbre que tanca el santuari, es va construir a mitjan segle IX, l'any 852, sota el regnat de Ramiro I, per la qual cosa es classifica com a ramirense juntament amb els monuments del Naranco. S'alça en un turó de la parròquia de Felgueras, prop de Vega del Rey, dominant la vall del riu Lena a 3,5 quilòmetres de Pola de Lena; podria tenir un origen visigot en l'antiga fundació de San Pedro y San Pablo de Felgueras, del segle VII. El 1793 Jovellanos la va visitar a cavall i la va dibuixar sobre el terreny, fita per a la seva difusió. Catalogada Monumento Histórico Artístico (categoria de protecció patrimonial) el 1885, va rebre obres de restauració el 1887, 1919 i 1950; la tradició oral diu que els miners la van fer servir de parapet en la revolució de 1934. La Unesco la va inscriure Patrimoni Mundial el 1985.
Monument
Gran edifici del segle XVI a la capital lenense, reformat en nombroses ocasions al llarg de la seva història. De la fàbrica original conserva encara una finestra amb decoració esculpida i un arc amb guardapols, poc habituals en l'arquitectura civil de la vall.
Monument
Casalot de cos longitudinal rematat per una torre de tres pisos a Campomanes, el poble on l'Huerna i el Pajares s'ajunten per formar el riu Lena. La seva portada, centrada a la façana, combina pilastres encaixonades i un balcó amb ampits de forja.
Monument
Església rural de la vall alta de Lena la capçalera de la qual llueix un retaule de Sant Pere datat el 1690, amb col·laterals rococó del 1768. Al sostre de la sagristia, vuit plafons pintats sobre coberta en artesa narren escenes de la vida de diversos sants.
Monument
Habitatge urbà de traces populars datable al segle XVIII, en ple centre de Pola de Lena, on a mitjan segle XIX va néixer el poeta i dramaturg Vital Aza; el seu valor és sobretot simbòlic, i el teatre de la vila porta avui el seu nom. Té forma de paral·lelepípede adaptada al desnivell del terreny, amb buits de porta i finestra arrasats i allindats en pedra de cantera. S'hi distingeixen dues fases constructives, la més antiga del segle XVIII i una ampliació del XIX, i va formar part, pel seu aspecte rústic, de les dependències auxiliars de la casa del Marquès de Carrizo, amb la qual limita separada per un mur de maçoneria.
Monument
Els 42,7 quilòmetres de ferrocarril entre Puente de los Fierros i Busdongo, construïts de 1880 a 1884 i inaugurats el 15 d'agost d'aquell any, salven la serralada Cantàbrica pel coll de Pajares amb 61 túnels, 156 ponts i viaductes i un pendent característic del 2%; està considerada una de les majors obres d'enginyeria espanyola del segle XIX, i l'aficionat britànic Trevor Rowe la va qualificar el 1970 com un dels passos muntanyosos més difícils d'Europa. El túnel de La Perruca, el més llarg amb 3.072 metres, es va perforar el maig de 1883 de forma manual i marca el punt més alt del traçat, a 1.270 metres. Després de l'obertura de la variant de Pajares el novembre de 2023, està previst que la rampa quedi clausurada pel cost elevat del seu manteniment.
Natura
El coll de Pajares, pas de la serralada Cantàbrica a 1.378 metres entre Pajares i Arbas del Puerto, separa Astúries de la província de León. És conegut per les seves nevades d'hivern, les seves boires en les nits d'estiu i els seus pendents, que arriben oficialment al 17%, a més de per la propera estació d'esquí de Valgrande-Pajares. Hi discorre la carretera N-630, que juntament amb la línia de ferrocarril de León a Gijón el converteix en una via de comunicació clau entre Astúries i el centre d'Espanya; la carretera i les vies segueixen el mateix pas natural, per les valls del riu Pajares al vessant asturià i del Bernesga al lleonès, tot i que el ferrocarril no corona el coll, sinó que travessa la serralada més avall mitjançant el túnel de la Perruca.
Natura
Peña Ubiña corona, juntament amb el Fontán Sur, el massís d'Ubiña, en la divisòria entre el concejo asturià de Lena i el municipi lleonès de San Emiliano, entre les comarques de Babia i Astúries. Amb 2.417 metres, és una de les majors altures de la serralada Cantàbrica. Jovellanos ja la citava el 1792 com «la famosa Peña Ubiña». En una enquesta realitzada el 1992 pel diari La Nueva España entre gent de muntanya del Principat, va ser votada com la segona muntanya asturiana més bella, després del Picu Urriellu.
Natura
El parc natural de Las Ubiñas-La Mesa és un espai protegit de muntanya i valls a l'àrea central de la serralada Cantàbrica, repartit entre els concejos de Lena, Quirós i Teverga i articulat al voltant del massís d'Ubiña, que supera els 2.400 metres als pics del Fontán i Peña Ubiña, i de vells camins d'altura com la Vía de la Carisa o el Camino Real del Puerto de la Mesa, una calçada romana. La Unesco el va incorporar a la seva xarxa mundial de reserves de la biosfera l'11 de juliol de 2012. Un terç de la seva superfície està ocupada per boscos d'alt valor ecològic, sobretot fagedes, i conserva jaciments arqueològics com els abrics rupestres de Fresnedo i diversos castres, a més de les fortificacions visigodes de l'Homón de Faro, a Lena.
Natura
Baixa del port homònim per una vall encaixada del sud de Lena i s'uneix al riu Pajares a l'altura de Campomanes per formar el riu Lena. El seu corredor natural és també el de l'AP-66, autopista coneguda precisament com a autopista del Huerna.
Curiositat
Paviment trobat el 1921 entre les restes d'una possible vil·la romana, al lloc que les fonts anomenen Memorana. Emmarcat per una sanefa escacada i decorat amb ocells, mol·luscs i flors, no té paral·lel a Astúries; es conserva al Museu Arqueològic.
Curiositat
Personatges de la mascarada lenense que es cobreixen el cap amb un cucurutxo ple de cintes de colors rematat per una cua de guineu i porten esquelles a la cintura, que fan sonar mentre fan salts espectaculars ajudant-se d'una perxa.
Curiositat
Amb 4.144 metres és el túnel més llarg de l'autopista del Huerna i enllaça Lena amb el concejo lleonès de Sena de Luna sota la serralada. El primer tub va entrar en servei amb l'autopista el 1983, però el segon no es va obrir al trànsit fins al 1997.
Activitat
L'Estación Invernal y de Montaña Valgrande-Pajares és una estació d'esquí de la serralada Cantàbrica, al concejo asturià de Lena, situada dalt del coll de Pajares, al límit entre Astúries i León. Va obrir el 17 de gener de 1954 i permet esquí alpí, esquí de fons i surf de neu entre els vessants de Celleros, el Cuetu Riondu i Cuitunigru. Compta amb dos albergs, entre ells l'universitari de la Universitat d'Oviedo, i set remuntadors: un telecabina, dos telecadires de quatre places, dos telesquís i dues cintes transportadores, que donen accés a 38 pistes senyalitzades i un circuit de fons de 7 quilòmetres. En la temporada 2022-2023 es va instal·lar el telecabina, únic de tota la serralada Cantàbrica, amb accés a les cotes altes de Cuitunigru.
Activitat
Romeria del primer diumenge de juliol en una prada de l'alt de La Cobertoria, on conflueixen els límits de Lena, Quirós i Riosa; s'hi rosteixen desenes de xais a l'estaca a la manera argentina que va portar un emigrant retornat. És d'interès turístic des del 1984.
Monument
Gran edifici del segle XVI que va acollir l'hospital de Nuestra Señora de la Alberguería, on els pelegrins camí d'Oviedo rebien sopar i llit; formava part de la cadena d'hospitals entre Pajares i la capital.
Activitat
El primer diumenge de juliol Lena i Quirós es reuneixen al Prau Llagüezos per rostir corders enfilats en estaques; declarada d'interès turístic el 1984, lliura els Güelos del Aramo a la parella de més edat present.
Curiositat
Alfons X el Savi va atorgar el 1266 el privilegi que va agrupar els veïns dispersos de la vall en una pobla nova vora el camí de la Meseta; d'aquell document arrenca la vila que avui és capital del concejo.
Curiositat
Mascarada hivernal en què els zamarrones recorren els pobles amb tocats de cintes de colors, fent salts acrobàtics recolzats en un pal i fent sonar esquellots per espantar el mal any.
Natura
Segona gran mola calcària de la serralada Cantàbrica després dels Picos de Europa, compartida amb els concejos asturians de Lena, Teverga i Quirós i amb la comarca lleonesa de Babia; els seus canals, pletes i farallons tanquen pel sud el concejo de Lena. La zona asturiana forma el parc natural de Las Ubiñas-La Mesa, reserva de la biosfera de la Unesco des de 2012. Els seus boscos, de faig, roure i bedoll, inclouen als Puertos de Aguería el bosc de grèvols més gran d'Astúries, i entre la seva fauna hi ha cérvol, senglar, llop, isard, cabirol, llúdria, gall fer i ós bru. Reuneix 58 cims de més de 2.000 metres; el més alt, Peña Ubiña, amb 2.417 metres, dona nom al massís, juntament amb altres com Peña Rueda o El Siete.
Fita
A Pola de Lena va néixer el 28 d'abril de 1851 el metge, escriptor, comediògraf, periodista, poeta i humorista Vital Aza Álvarez-Buylla, que va signar trenta-vuit obres pròpies i unes altres vint-i-quatre en col·laboració, sobretot amb Miguel Ramos Carrión i José Estremera. Va cursar el batxillerat a Oviedo i va treballar com a delineant al ferrocarril Oviedo-Gijón abans de llicenciar-se en medicina a Madrid, professió que no va arribar a exercir en bolcar-se en el periodisme satíric i el teatre; també va publicar les col·leccions de poesia festiva Bagatelas i Pamplinas y frivolidades. El 1899 va presidir la primera Sociedad de Autores Españoles. Passava els estius a Mieres, on està enterrat després de morir a Madrid el 1912; diversos teatres asturians porten el seu nom, entre ells el de Pola de Lena.
Monument
A Carabanzo s'alça aquest palau barroc del segle XVII, avui parcialment enrunat, un dels pocs exemples d'arquitectura senyorial que el concejo conserva fora de la vila de Pola de Lena. Es va construir per a Matías Faes Miranda, oïdor a l'Audiència de Manila, i respon al model clàssic de la casona barroca asturiana: una gran façana rectangular rematada per una imponent torre en una cantonada, amb l'escut d'armes de la família custodiat per dos lleons. En ruïnes des de la Guerra Civil i avui utilitzat com a quadra, serveix d'escenari al festival astur-romà de Carabanzo; figura a la Lista Roja del Patrimonio de Hispania Nostra, i el Principat va rebutjar declarar-lo Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), la qual cosa va bloquejar el 2017 possibles obres de conservació.
Natura
Sobre l'estació de Valgrande-Pajares, en plena divisòria amb Lleó, l'alt de Cuitu Negru remata un carener pelat de pastures i pedrusques des del qual es domina el massís d'Ubiña; la seva rampa final és cèlebre entre els ciclistes.