Poble
Lalín és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia, capital de la comarca del Deza, amb 48 parròquies i uns 20.000 habitants; és el quart concello més extens de Galícia. El seu nom apareix documentat ja al segle X, referit al monestir de San Martín, en el que avui és Lalín de Arriba, i a les terres que treballava el colon Lalino, després heretades pels comtes de Deza; la comarca, com a Comitatus Dezensis, es remunta al Concili II de Braga de l'any 572. Amb una potent indústria tèxtil, celebra el diumenge anterior al Carnaval la Feira do Cocido, i al seu terme creix la Fraga de Catasós, rouredar declarat monument natural el 2000.
Monument
Parroquial l'origen de la qual és en un monestir documentat cap a l'any 980, del qual arrenca la història del nucli; el temple actual conserva la memòria d'aquella fundació altmedieval, una mica apartat del centre de la vila, al lloc de Lalín de Arriba. És una església romànica del segle XII, de planta de nau única i absis rectangular, que va servir originalment un monestir fundat cap al 980 pel bisbe de Mondoñedo Arias Peláez, segons recull el testament de la seva neboda Adosinda, datat el 1019. A començaments del segle XX, quan es va aixecar al centre de Lalín la nova església de Santa María das Dores, San Martiño va estar a punt de ser enderrocada per la seva situació apartada, però l'oposició dels veïns ho va impedir: el 1905, vuit feligresos la van comprar a la diòcesi de Lugo.
Monument
Casa senyorial de la família Quiroga en la qual el 1868 es van casar José Quiroga i l'escriptora Emilia Pardo Bazán; el conjunt continua sent una de les fites de l'arquitectura civil del concello, en plena vall del Deza.
Monument
Pont de pedra de dos arcs de mig punt aixecat cap a l'any 970, un dels passos medievals més antics documentats del concello; la seva fàbrica continua prestant servei en un camí rural de la vall del Deza.
Monument
Memorial dedicat a l'aviador lalinense Joaquín Loriga Taboada (Lalín, 1895 - Cuatro Vientos, 1927), un dels pilots del raid aeri Madrid-Manila de 1926 realitzat per l'Escuadrilla Elcano; la seva figura presideix un espai públic de la vila al costat de l'estàtua de l'astrònom Ramón María Aller. Nascut a la parròquia de San Martiño de Prado, en una família de tradició militar, es va formar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia i es va incorporar a l'aviació militar el 1921, destacant a la guerra del Rif, on va rebre la Medalla Militar. El 5 d'abril de 1926 va partir de Cuatro Vientos amb els capitans Esteve i Gallarza en sengles Breguet XIX; els 18.900 quilòmetres del recorregut es van cobrir en 33 dies i van acabar amb una rebuda multitudinària a Manila.
Natura
Bosc de quatre hectàrees i mitja declarat monument natural l'any 2000, amb castanyers centenaris de fins a trenta metres d'alçada i cinc de perímetre, tinguts pels més alts d'Europa, barrejats amb roures.
Natura
El riu Deza, que dona nom a la comarca, neix a la serra del Testeiro, a la parròquia de Zobra (Lalín, Pontevedra), de la unió dels regatos de Candosa i Trasdomonte, i recorre 59,4 quilòmetres fins a desembocar a l'Ulla, amb una conca de 551 km² i un cabal mitjà de 18,6 m³/s en la seva desembocadura; els seus principals afluents són els rius Asneiro i Toja. Al seu pas pel concello travessa una vall encaixada entre alberedes de ribera i vells molins, i les seves gorgues i el bosc de ribera que l'acompanya sostenen llúdrigues i truites fins a la seva trobada amb l'Ulla.
Curiositat
Escultura de l'artista Acisclo Manzano instal·lada a la vila com a al·legoria de la vall i del seu riu; s'ha convertit en una de les imatges més reproduïdes de l'espai públic lalinenc i en símbol del concello.
Monument
Porta el nom de l'astrònom i matemàtic nascut al concello el 1878, impulsor de l'observatori de la Universidade de Santiago; reuneix fons d'etnografia, arqueologia i art lligats a la vall del Deza. Ramón María Aller Ulloa va néixer al pazo de Filgueiroa, a Donramiro (Lalín), i va ser sacerdot, catedràtic d'universitat i canonge honorari de la catedral de Santiago; políglota, va arribar a dominar deu idiomes i va ser acadèmic numerari de la Real Academia Galega i corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Va morir al seu Lalín natal el 1966, als vuitanta-vuit anys.
Activitat
La Feira do Cocido de Lalín, la gran cita gastronòmica de la vila el diumenge abans de l'Entroido, va néixer el 1968 per iniciativa de l'alcalde Luis González Taboada com a fórmula per donar a conèixer els productes de la comarca del Deza entre els seus sis ajuntaments; la primera edició es va celebrar el 1969. Declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (reconeixement turístic oficial) el 1999, elevada a categoria Nacional el 2010 i a Internacional el 2020, va ser la primera festa gastronòmica espanyola a assolir aquest darrer reconeixement. Reuneix milers de comensals al voltant del cocido gallec, amb una programació paral·lela, el Mes del Cocido, i un pregó que han pronunciat figures com Álvaro Cunqueiro o Celso Emilio Ferreiro.
Activitat
Celebrada al voltant del 23 i 24 de juny a la parròquia de Losón, és un dels romiatges guaridors més multitudinaris de Galícia, amb nit de vigília i devots arribats de tota la comunitat.
Monument
Casa senyorial al lloc de Liñares, parròquia de Prado, promoguda a finals del segle XVII per Álvaro Núñez Taboada, de la Casa de Bendoiro, que va viure el seu màxim esplendor als segles XIX i XX. En ella va néixer i créixer l'aviador Joaquín Loriga, fillol de l'últim Taboada que la va posseir, i la va freqüentar Emilia Pardo Bazán, amiga de la família, que va anomenar el pazo «Palacio del Recuerdo». D'estil barroc i planta rectangular en carreu, destaca la seva galeria posterior de cinc arcs de mig punt amb escuts dels Mosquera, Churruchaos, López de Lemos i Taboada. Adquirit per l'Ajuntament de Lalín el 2002 i declarat bé d'interès cultural el 2009, va ser restaurat i avui acull el museu de la joguina i de la marioneta i un centre de gestió del coneixement arqueològic.
Natura
Souto de castanyers i roures protegit com a monument natural, en el qual alguns exemplars superen els trenta metres i estan considerats entre els castanyers més alts d'Europa; el sotabosc conserva falgueres i grèvols.
Curiositat
Agrupació de mámoas repartides per la rasa d'Alperiz, algunes amb la cambra d'ortòstats encara visible. Formen un dels conjunts funeraris prehistòrics més nombrosos de l'interior de la província de Pontevedra.
Activitat
Espai d'esbarjo al voltant de la finca provincial de Mouriscade, amb arbredes, senders i zones de taules, utilitzat com a punt de partida de passejos per l'entorn rural del nord del concello.
Fita
El pilot nascut a Lalín participa el 1926 en la travessia aèria que va unir Madrid amb Manila en tres aparells Breguet, una de les grans gestes de l'aviació espanyola d'entreguerres; moriria en accident un any després.
Natura
Carballeira i souto declarats monument natural l'any 2000, amb castanyers de port excepcional que figuren entre els més alts d'Europa. És el bosc singular més protegit de la comarca del Deza. També anomenada carballeira o souto de Quiroga, ocupa unes 4,5 hectàrees a uns 4 quilòmetres de Lalín, al costat de la N-525 entre Santiago i Ourense; els roures dominen el conjunt, però destaca sobretot pels seus castanyers centenaris, alguns de fins a cinc metres de circumferència i més de trenta d'alçada. Acull espècies protegides com el narcís de les neus, endèmic de Galícia i el nord de Portugal, i l'escarabat cérvol volant. Un passeig fluvial ben senyalitzat, curt i senzill, en permet el recorregut.
Gastronomia
El diumenge previ al carnaval la vila serveix milers de racions de cocido gallego: cachucha, lacón, chorizo, grelos, patata i cigrons, tot del porc de la matança. És la cita gastronòmica més gran de l'interior de Pontevedra. La festa va néixer el 1968 per iniciativa de l'alcalde Luis González Taboada i els sis ajuntaments del Deza, per donar sortida comercial als seus productes típics, i es va celebrar per primera vegada el 1969. Va ser declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia el 1999, Nacional el 2010 i Internacional el 2020, la primera festa gastronòmica d'Espanya a assolir aquest reconeixement. Des de 1975 cada edició té el seu propi cartell signat per un artista, començant pel pintor lalinès Laxeiro, i el pregó l'han llegit figures com Álvaro Cunqueiro o Eduardo Punset.