Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a O Bolo

Què veure i què fer a O Bolo (Valdeorras, Ourense): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de O Bolo és cada lloc

Pobles a prop de O Bolo

Què veure a Larouco 6,9 km · 7 llocs
Què veure a A Veiga 8,7 km · 10 llocs
Què veure a Petín 8,7 km · 8 llocs
Què veure a A Rúa 9,8 km · 6 llocs
Què veure a Manzaneda 11 km · 18 llocs
Què veure a Vilamartín de Valdeorras 13 km · 9 llocs
Què veure a A Pobra de Trives 13 km · 22 llocs
Què veure a Viana do Bolo 14 km · 29 llocs

Espanya › Galícia › Ourense › Valdeorras › O Bolo

Què veure i què fer a O Bolo

O Bolo
Poble
O Bolo és un concello de la província d'Ourense, a la comarca de Valdeorras, entre els rius Bibei i Xares, a 785 metres d'altitud; el seu nom ve del llatí «bullum», tossal. Té 789 habitants (INE 2025). La vila, anomenada a l'antiguitat Volobriga, va pertànyer a finals del segle XIV al noble Pedro Enríquez de Castilla, comte de Trastámara, de Lemos, de Sarria, de Viana i d'El Bollo; el seu fill Fadrique va heretar els títols i va arribar a duc d'Arjona, fins que el 1429 va ser empresonat per ordre de Joan II de Castella. Del seu castell, construït a finals del segle XV probablement sobre un altre de destruït en la revolta Irmandiña, només resta la Torre do Bolo, de planta quadrada i 18 metres. Al seu terme hi ha també el santuari barroc de Nosa Señora das Ermidas, del segle XVIII.
Torre de o Bolo
Monument
La Torre do Bolo s'alça al concello ourensà d'O Bolo, prop de la Serra do Eixe; les primeres referències documentades al castell no apareixen abans del segle XII. Al segle XIV el rei Pere I de Castella va concedir a la vila el fur de reialenc per la seva fidelitat contra Enric de Trastàmara, i al segle XV Joan II va confirmar els seus privilegis en concedir la fortificació als comtes de Benavente, que la van disputar amb els comtes de Lemos. El castell medieval, de planta rectangular amb set cubs, conserva la seva torre de l'homenatge, de planta quadrada, divuit metres d'alçada i uns deu de costat, amb tres pisos i un soterrani voltat; va ser refeta al segle XV en estil gòtic per Juan Pimentel. Al costat del pati d'honor es conserva a més una torre cilíndrica i part de la tanca defensiva.
Santuari de as Ermidas
Monument
El santuari barroc de Nuestra Señora das Ermidas, del segle XVIII, s'encaixa al fons de la vall del Bibei, a la parròquia de Santa María das Ermidas, a l'oest del concello d'O Bolo, i va ser declarat bé d'interès cultural el 2006. El topònim Ermidas prové del llatí eremita, veu que designava una església petita i allunyada dels nuclis de població. És el principal focus devocional de Valdeorras i atreu romeus de tota la comarca i del veí Bierzo.
Capella de a Virxe dos Navallos
Monument
Temple d'arrel romànica aixecat en una cruïlla de camins del concello, la façana del qual porta la data de 1420; el seu emplaçament recorda el costum medieval d'assenyalar amb una capella els punts de trobada de les rutes.
Canó del Bibei
Natura
El riu Bibei encaixa el seu curs en una gorja profunda que marca el límit occidental d'un concello de 91 quilòmetres quadrats situat entre aquest riu i el Xares, amb relleus que assoleixen els 1.200 metres a la Fraga da Ramalla.
Església de Santa María do Bolo
Monument
Església parroquial de la capital, als peus de la torre que domina la vall del Bibei; el concello reuneix divuit parròquies repartides entre el massís de Manzaneda i les serres de Trevinca.
Bosc de la Ramalla
Natura
Elevació boscosa del nord del concello d'O Bolo que arriba als 1.200 metres d'altitud, a l'esglaó que enllaça la vall del Bibei amb els contraforts del massís de Manzaneda.
Balneari de Mondón
Activitat
Establiment termal obert el 1903 al concello d'O Bolo per aprofitar una deu d'aigües ferruginoses, en una vall apartada de l'alt Bibei on arribaven aigüistes de tota la comarca.
Creació del municipi d'O Bolo
Fita
L'ajuntament va quedar constituït a l'empara de la Constitució de Cadis sobre l'antic senyoriu de la torre; va conservar la forma castellanitzada El Bollo entre 1877 i 1985, quan va recuperar el nom gallec.