Poble
Manzaneda és un concello d'uns 770 habitants a la comarca ourensana de la Terra de Trives, sota la Cabeza de Manzaneda, cim que acull l'única estació d'esquí de Galícia i que comparteix amb A Pobra de Trives. El nom actual, un dels pocs topònims castellanitzats acceptats com a oficials a Galícia, es documenta des del segle XVIII; el tradicional era Maceda de Trives. La seva capital conserva un conjunt històric medieval, i l'església parroquial de San Miguel de Bidueira és coneguda com la catedral de les terres de Manzaneda. A les seves muntanyes sobreviuen la vall glacial de Prada, que va erosionar una glacera fa més de deu mil anys, i el castiñeiro de Pumbariños, un castanyer mil·lenari de gairebé catorze metres de perímetre.
Monument
Temple conegut com la catedral de les terres de Manzaneda, o la catedral de la muntanya, per unes dimensions i una traça desproporcionades per a la mida de la parròquia a què serveix.
Monument
Església parroquial de la capital d'un concello de 114,6 quilòmetres quadrats assentat a 657 metres d'altitud, amb parròquies disperses a Cernado, Cesuris, Paradela, Placín, Reigada, Requeixo i Soutipedre.
Natura
Amb 1.781 metres, la Cabeza de Manzaneda és l'alçada més gran de la Serra de Queixa i del Macís Central ourensà; la segueix la Cabeza Pequena de Manzaneda, de 1.775. Forma part d'aquesta muntanya, també anomenada Cabeza Grande, el cim de la qual es reparteixen els concellos d'A Pobra de Trives, Manzaneda i Chandrexa de Queixa, i on hi ha un vèrtex geodèsic. Té una prominència de 803 metres sobre A Gudiña, i el seu cim veí més alt és O Fial, amb 1.841 metres. Als seus vessants s'hi troba l'estació de muntanya de Manzaneda, on es practica l'esquí, a més de diversos restaurants a les rodalies.
Natura
El castiñeiro de Pumbariños és un exemplar de Castanea sativa que forma part del souto de Rozavales, a la parròquia de San Martiño de Manzaneda, dins del municipi de Manzaneda, a la comarca de la Terra de Trives. Castanyer monumental amb un perímetre mitjà de 12,15 metres —entre 13 i 15 segons l'alçada a la qual es mesuri el tronc— i uns cinc segles d'edat, cosa que el convertiria en l'arbre gallec conegut més vell; va entrar al catàleg d'arbres singulars de Galícia l'any 2000 i forma part de la ruta turística Ourense Oriental de la Xunta de Galícia. És un exemplar empeltat, com la majoria dels del souto de Rozavales, aprofitat durant segles per a la recollida de castanyes.
Natura
Bosc de castanyers empeltats explotats durant segles per a la recollida de la castanya, on creix l'exemplar de Pumbariños, considerat un dels arbres vius més vells que es coneixen a Galícia. Situat a la parròquia de San Martiño de Manzaneda, ocupa una extensió aproximada d'1,8 hectàrees i va ser declarat monument natural el 2000 i inclòs al catàleg d'arbres singulars el 2007. El castanyer de Pumbariños, de l'espècie Castanea sativa, té un perímetre de més de tretze metres, una capçada de vint metres de diàmetre i branques principals d'entre sis i vuit metres; se li calcula una edat de 500 anys. El souto forma part de la ruta turística Ourense Oriental de la Xunta de Galícia.
Natura
Extenses masses arbrades de la parròquia de Cesuris, recorribles per una ruta senyalitzada, que mostren com el castanyer i el roure van sostenir l'economia d'aquests llogarets de la muntanya ourensana.
Natura
Vall excavada pel gel fa més de deu mil anys als vessants de la Serra de Queixa, un dels testimonis més clars de la glaciació quaternària a les muntanyes del sud-est de Galícia.
Curiositat
Nucli deshabitat situat al fons de la vall glacial del mateix nom, al qual avui només s'arriba a peu per la ruta senyalitzada que remunta la vall des de les terres baixes del concello.
Activitat
Instal·lada al cim de la Cabeza de Manzaneda, en terrenys compartits amb A Pobra de Trives, és l'única estació d'esquí de Galícia i funciona tot l'any com a complex de muntanya amb hotel.
Activitat
Sender que remunta la vall excavada pel gel fa més de deu mil anys i acaba al llogaret abandonat de Prada, entre morrenes i blocs erràtics deixats per l'antiga glacera.
Monument
La capital municipal conserva vestigis del seu traçat medieval, amb cases de pedra, carrerons estrets i restes del passat senyorial d'una vila que va ser cap d'un territori de muntanya.
Activitat
Itinerari a peu pels amplis castanyars de la parròquia de Cesuris, entre murs de pedra, sequeiros i arbres centenaris que encara es baten cada tardor per recollir la castanya.
Curiositat
És un dels pocs topònims castellanitzats acceptats com a forma oficial a Galícia: el nom tradicional era Maceda de Trives, de mazá i el sufix abundancial -eda, i la forma actual es documenta des del segle XVIII.
Gastronomia
La castanya va ser durant segles el pa d'aquestes muntanyes: es menjava bullida amb llet, rostida al magosto o seca i mòlta en farina, i els seus soutos empeltats continuen sent el paisatge agrari dominant.
Monument
La revolta irmandiña va acabar entre el 1467 i el 1469 amb la torre medieval que dominava la vila emmurallada; sobre les seves ruïnes els comtes de Ribadavia van aixecar al segle XVI una barbacana fortificada que encara es distingeix entre el caseriu.
Monument
Únic accés que queda dret de la vila medieval aixecada al segle XII: dels quatre-cents metres de muralla se'n conserva un centenar, amb cinc metres de gruix a la base i prop de deu d'alçada.
Monument
Edifici del segle XVI que llueix a la façana l'escut dels Sarmiento amb els seus tretze roells; va servir de presó de la jurisdicció senyorial i avui està restaurat i dedicat a activitats culturals.