Poble
A Pontenova, oficialment així des de 1984, és un concello de la comarca de Mariña Oriental, a la província de Lugo, travessat pels rius Eo i Judán. Va néixer el 1963 de la fusió dels municipis de Villameá, que fins al 1951 portava aquest nom, i Villaodrid. Durant l'edat mitjana el territori es va conèixer com a Honor de Miranda i va estar sota la jurisdicció de la seu episcopal de Mondoñedo, privilegiada el 1199 per Alfons IX de Lleó; el 1348 el bisbe Alfonso Sánchez va cedir en fur el castell i la terra de Miranda a Juan Fernández de Bolaño, i no va ser fins al 1598 quan els veïns van redimir la jurisdicció senyorial dels bisbes de Mondoñedo. El seu passat miner va deixar els forns de calcinació i un ferrocarril que baixava la limonita fins al port de Ribadeo. Compta amb 2106 habitants.
Monument
Cinc forns aixecats per la Sociedad Minera de Villaodrid entre el 1902 i el 1925 per calcinar el ferro abans d'exportar-lo; es van construir amb totxo portat de la fàbrica de Sargadelos i es van recuperar com a patrimoni industrial cap al 1989.
Monument
Capçalera del ferrocarril de via estreta que entre el 1903 i el 1964 va baixar el mineral de ferro fins al port de Ribadeo, a uns trenta-quatre quilòmetres; recuperada juntament amb els forns, acull avui l'oficina de turisme.
Natura
L'Eo travessa el concello en el tram mitjà-alt del seu curs i llaura valls muntanyoses entre Trabada, A Fonsagrada i la ratlla asturiana; sobre ell es documenta ja el 1645 el pont que va donar nom a la vila.
Natura
Declarada per la Unesco el 17 de setembre de 2007, abasta 159.379 hectàrees repartides entre Galícia i Astúries, amb tres ZEPA, nou llocs d'interès comunitari i un aiguamoll Ramsar; A Pontenova és un dels seus concellos. S'estén, a més de per A Pontenova, pels concellos gallecs de Ribadeo, Trabada, A Ribeira de Piquín, Baleira, A Fonsagrada i Negueira de Muñiz, i pels asturians de Castropol, A Veiga, Taramundi, Santiso de Abres i els tres concejos d'Ozcos. Abasta gairebé tota la conca del riu Eo, des del seu naixement a Fonteo fins a la seva desembocadura a la ria de Ribadeo, juntament amb trams de les conques del Miño, el Navia i el Porcía. Quan es va declarar, la zona reunia prop de 33.000 habitants, i la majoria dels seus municipis perden població des de llavors.
Curiositat
El ferro es va registrar el 1894 i la concessió va arribar el 28 de juliol del 1895; l'explotació a gran escala va arrencar el 1904 i va seguir vetes de fins a dos-cents cinquanta metres de profunditat fins al seu abandonament als anys trenta.
Activitat
La Vía Verde do Eo, inaugurada el 2013, és un itinerari no motoritzat de dotze quilòmetres que aprofita la plataforma del vell ferrocarril miner entre A Pontenova i Santiso de Abres, ja a Astúries, amb els seus túnels i trinxeres. És una de les dues vies verdes de Galícia -l'altra és la del Salnés- i, com la resta d'aquests itineraris recuperats sobre antics traçats ferroviaris, ofereix un recorregut accessible tant a peu com en bicicleta. Discorre per la vall del riu Eo, la ruta per la qual antany baixava el mineral cap a l'embarcador de Ribadeo.
Monument
Bateries de forns on es calcinava la limonita extreta a les mines abans d'embarcar-la; es van aixecar amb maó arribat de la fàbrica de Sargadelos i són el símbol del passat industrial del concello.
Fita
Una línia de via estreta de 750 mil·límetres i gairebé trenta-quatre quilòmetres baixava el mineral de ferro per la vall de l'Eo fins al port de Ribadeo; va acabar transportant també viatgers fins al seu tancament el 1965. Part del seu traçat, entre A Pontenova i Santiso de Abres, es va recuperar el 2019 com a ruta senderista i ciclista d'uns tretze quilòmetres integrada a la xarxa de Vies Verdes, que discorre al costat del riu Eo i travessa sis túnels il·luminats i un pont; al seu costat es conserven restes de dues antigues centrals elèctriques.
Activitat
El traçat de l'antic tren miner, amb els seus túnels i trinxeres excavats sobre la vall de l'Eo, es recorre avui a peu i en bicicleta com a itinerari de patrimoni industrial entre A Pontenova i la costa.
Natura
El riu Eo neix a Fonteo (Baleira, Lugo) i recorre uns 99 quilòmetres fins a desembocar al Cantàbric per la ria de Ribadeo, marcant bona part de la frontera entre Galícia i Astúries; la seva conca, d'uns 828 km², és apta per a la pesca del salmó. Al seu pas per A Pontenova, el municipi que dona nom a la comarca, discorre encaixat entre boscos de ribera. A començaments del segle XX es va construir al costat del seu curs, entre Viloudriz i Ribadeo, un ferrocarril miner que va dinamitzar la zona, i amb l'electrificació es van aixecar petites centrals hidroelèctriques com la del Louredal, de 1932. El curs baix forma part de la reserva de la biosfera Río Eo, Oscos e Terras de Burón, declarada per la Unesco el 2007.
Fita
Fins al 1845 el territori es repartia entre Conforto, Miranda i Vilameá; el 1963 es van fusionar els ajuntaments de Viloudriz i Puente Nuevo, i el 9 de juny de 1979 el municipi va passar a dir-se oficialment A Pontenova.
Monument
El nom del concello al·ludeix a un pont nou aixecat sobre l'Eo davant d'un altre d'anterior que comunicava la vila amb la riba on ja s'explotaven jaciments de ferro des d'època antiga.
Gastronomia
L'Eo és un dels grans rius salmoners del nord peninsular i la captura del primer salmó de la temporada manté a les seves ribes un ritual que es remunta als antics drets de pesca de les pesqueiras.
Monument
Aixecat entre el 1662 i el 1664 sobre traces de Diego Ibáñez Pacheco, creua el barroc amb ecos renaixentistes i neoclàssics; la galeria s'hi va afegir el 1713 i el cos alt de la torre el 1744, i va pertànyer a l'arquebisbat d'Oviedo fins al 1954.
Natura
El rego de Parada es despenja en dos salts d'uns vuit metres al cor de la fraga do Muradal, a un pas del nucli urbà; una ruta circular d'uns tres quilòmetres baixa fins a la seva base passant per les ruïnes del muíño do Muradoiro.