Poble
A Ribeira de Piquín és un municipi de la comarca de Meira, a la província de Lugo, encaixat en una vall estreta que el riu Eo forma entre la Serra de Meira i la Serra do Pousadoiro, travessat també pels rius Rodil i Lúa; els seus punts més alts, la Pena de Ouviaña i la Pena Grande, superen els 880 metres. Segueix la tendència de la Galícia interior, amb població dispersa i envellida: ha perdut prop de tres quartes parts dels seus habitants des de 1900, quan en tenia 2.229, sobretot per l'emigració a l'Argentina i Cuba lligada al minifundi i l'escassa mecanització de la terra. La seva església de San Xoán de Baos, de l'Orde de Malta, llueix un rellotge de sol de 1742 i cinc cranis encastats al mur. Té uns 500 habitants.
Monument
Temple aixecat el 1782 en un neoclassicisme sobri, amb planta de creu llatina, murs de pissarra -el material que domina tota l'arquitectura tradicional d'aquesta vall encaixada de l'alt Eo-, façana de carreus i espadanya sobre el frontispici; és l'església de referència de la parròquia que dona nom al concello.
Monument
Església d'origen medieval que conserva un retaule neoclàssic i una talla policromada de sant Andreu del segle XV, la peça escultòrica més antiga del patrimoni religiós del concello.
Monument
Sota aquest paratge, a la parròquia de Navallos del concello de A Ribeira de Piquín, es conserven galeries de mineria romana, excavades al meandre que forma la desembocadura del riu Rodil a l'Eo; d'aquí procedeix el mateix topònim de Montefurado. A les seves immediacions van aparèixer objectes de ferro i fíbules de bronze que documenten l'ocupació castrenya i romana de la vall. Segons l'IGE, el 2013 el lloc comptava amb 9 habitants.
Natura
Salt d'aigua envoltat de roures i castanyers centenaris, un dels paratges més celebrats del concello i meta d'una de les seves rutes senyalitzades; el bosc que el cobreix conserva els usos tradicionals de la castanyeda.
Natura
L'Eo travessa el concello encaixat entre vessants de pissarra, al tram alt d'un riu que acabarà desembocant a la ria de Ribadeo; les seves aigües i els seus boscos de ribera són l'eix del paisatge municipal.
Natura
Serra que flanqueja la vall de l'Eo fent parella amb la Serra de Meira al costat oposat; entre totes dues s'encaixa un territori de llogarets dispersos i de muntanyes de bruc, roure i castanyer.
Natura
El concello de A Ribeira de Piquín forma part de la Reserva de la Biosfera Río Eo, Oscos i Tierras de Burón, declarada per la Unesco, que s'estén al llarg d'uns 1.600 quilòmetres quadrats entre Galícia i Astúries. Juntament amb Ribeira de Piquín integren la reserva, pel costat gallec, els ajuntaments de Ribadeo, Trabada, A Pontenova, Baleira, A Fonsagrada i Negueira de Muñiz, i pel costat asturià Castropol, Vegadeo, Taramundi i els tres concejos d'Oscos. L'espai abasta tota la conca del riu Eo, des del seu naixement a Fonteo fins a la seva desembocadura a la ria de Ribadeo, i és reconegut per la conservació del bosc atlàntic i dels usos agraris tradicionals; quan va ser designada, la zona tenia uns 33.000 habitants, tot i que la majoria dels seus municipis perden població.
Curiositat
D'aquest concello va sortir l'artesà José Seivane, que va muntar el seu primer taller de gaites amb divuit anys i va crear una escola per la qual van passar altres constructors; el cognom Seivane és avui sinònim de gaita gallega.
Activitat
El concello disposa de tres rutes homologades, posades en marxa cap al 2017, que enllacen la vall de l'Eo amb la fervenza dos Portelos i amb els llogarets de pissarra de les serres de Meira i do Pousadoiro.
Natura
Integrada a la Xarxa Natura 2000, la zona especial de conservació de Carballido protegeix dues fragues antigues i de barranc a les capçaleres altes del riu Eo, repartides per A Pontenova, A Ribeira de Piquín i A Fonsagrada, amb 4.828 hectàrees: al nord, les fragues das Reigadas i do Sanxés, i al sud, l'entorn del riu Rodil, afluent de l'Eo. Sobre rouredes de Quercus robur, amb roure reboll i castanyers als barrancs, hi ha en alçada prats, bedollars, landes i torberes, amb endemismes com el narcís asturià o la falguera Vandenboschia speciosa. Destaca la presència del llop, juntament amb quiròpters, salamandra cuallarga, sargantanes endèmiques i mamífers de riu com la llúdriga i l'almesquerada. Declarada LIC (Lugar de Importancia Comunitaria, lloc d'importància comunitària segons el dret europeu) el 2004 i ZEC el 2014, forma part de la Reserva de la Biosfera Río Eo, Oscos y Terras de Burón.
Natura
Tram alt de l'Eo encaixat entre la serra de Meira i la del Pousadoiro, inclòs a la reserva de la biosfera del riu Eo, Oscos i Terras de Burón; les seves ribes de vern conserven truites i llúdrigues.
Curiositat
Al pòrtic d'aquesta església s'exposen cinc calaveres dins de fornícules, al costat d'un rellotge de sol del segle XVIII, un costum funerari poc habitual que ha convertit el temple en un lloc molt visitat.
Activitat
Tres itineraris senyalitzats parteixen de la capital municipal i recorren les muntanyes i les ribes de l'Eo, travessant llogarets, molins i boscos en un terme on l'arbrat cobreix el vuitanta per cent del sòl.
Fita
Les parròquies de la vall de l'Eo se separen el 1935 del terme de Meira i constitueixen ajuntament propi, amb capital a O Chao de Pousadoiro; és un dels concellos gallecs de creació més tardana.
Gastronomia
Mel emparada per indicació geogràfica protegida que a les muntanyes de l'Eo s'obté sobretot de bruc i de castanyer; els abellars tradicionals es protegien amb murs de pedra davant dels ossos i el bestiar.
Fita
El 1935 aquestes parròquies es van separar del terme de Meira i van formar concello propi, cosa que explica la brusca caiguda demogràfica que registren les estadístiques de la vila cistercenca a partir d'aquell any.