Poble
Mondoñedo és un municipi de la Mariña Central, província de Lugo, de la qual és capital, amb 3.303 habitants i seu episcopal compartida amb Ferrol. Va ser capital d'una de les set províncies històriques del regne de Galícia fins al 1833, i pertany avui a l'associació dels pobles més bonics d'Espanya. El seu nom procedeix de l'indoeuropeu mund, mont, i de la veu cèltica onna, font o riu. La seu episcopal s'esmenta ja el 1112, quan la reina Urraca I de Lleó la va traslladar fins a l'actual localitat, i el 1156 Alfons VII li va donar la categoria de ciutat. Un dels episodis més recordats de la seva història va ser la decapitació del mariscal Pardo de Cela. Compta amb una catedral de 1230-1248, i aquí va néixer Álvaro Cunqueiro, amb museu des de 2019; cada octubre se celebra la fira d'As San Lucas.
Monument
La catedral basílica de la Mare de Déu de l'Assumpció de Mondoñedo, sobrenomenada la «catedral agenollada» per les seves proporcions i la seva escassa alçada, és una de les dues seus episcopals de la diòcesi de Mondoñedo-Ferrol, juntament amb la concatedral de Ferrol. Es va començar a construir el 1219 en un estil de transició del romànic al gòtic, seguint el model francès del Llenguadoc; va estar oberta al culte des de 1225 i va ser consagrada el 1248, encara que les obres van continuar durant els segles XIII i XIV. La seva façana occidental llueix un rosetó del segle XIV de cinc metres de diàmetre entre torres barroques del XVIII. Va ser declarada Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial) el 1902 i basílica menor pel papa Joan XXIII el 1959. Al seu interior es troba el museu catedralici i diocesà, d'art sacre.
Monument
El Santuari de Nuestra Señora de los Remedios s'alça a l'entrada de Mondoñedo, al lloc conegut com a Pena de Outeiro, sobre terrenys que un grup de veïns mindoniencs va comprar al capítol catedralici el 1558 per aixecar-hi una petita ermita amb hostatgeria de pelegrins; després de patir un greu deteriorament, va ser reconstruït entre 1733 i 1738 per encàrrec del bisbe Sarmiento, amb planta de creu llatina i set retaules barrocs i rococós del segle XVIII. Davant del santuari s'estén l'Alameda de los Remedios, una de les més antigues d'Espanya, plantada el 1594 pel regidor Luis de Luaces, escenari de les festes d'As San Lucas, As Quendas i les pròpies d'Os Remedios, on no hi falten les parades de pulpo a la feira. Al seu costat s'aixeca l'Hospital de San Pablo, de la mateixa època, amb l'escut de Mondoñedo i el del mateix bisbe Sarmiento sobre la seva porta.
Monument
Font que va fer construir el bisbe Diego de Soto el 1548, com recorda la inscripció del seu frontis, on figuren l'escut del prelat i les armes imperials de Carles V. Álvaro Cunqueiro la va evocar per l'olor de les seves aigües.
Monument
Pont medieval d'un únic arc de mig punt sobre el riu Valiñadares, al barri dos Muíños, dins de la parròquia do Carme, a Mondoñedo; també se'l coneix com a ponte de Ruzos. Construït amb maçoneria de llosa i rematat amb carreus de granit, l'aspecte que avui conserva correspon a una restauració de finals del segle XVIII. Per ell discorria el camí reial i avui hi passa el Camí de Santiago del Nord. La tradició lliga el pont a l'execució del mariscal Pardo de Cela: la seva esposa, Isabel de Castro, portava l'indult reial, però uns canonges disfressats la van entretenir aquí mentre el mariscal era executat el 1483 a la plaça de la catedral de Mondoñedo.
Monument
El cemiterio vello de Mondoñedo, tancat per murs de lousa i granit, s'organitza en diversos nivells que al seu dia servien per diferenciar els diferents estrats socials de la ciutat; en un dels seus laterals es feien els enterraments civils, reservats a qui es declarava ateu. Avui recuperat com a espai natural i jardí públic, amb zones de passeig i esbarjo, hi reposen també les tombes de Manuel Leiras Pulpeiro i del compositor Pascual Veiga, a més de la d'Álvaro Cunqueiro, l'escriptor nascut a Mondoñedo el 1911. Figura entre els edificis singulars de la ciutat juntament amb el palau episcopal i l'hospital de San Paulo.
Monument
L'Hospital de San Pablo y San Lázaro, conegut també com a hospital de San Paulo, s'alça a l'Alameda de los Remedios, a la part alta de Mondoñedo. El va promoure entre 1750 i 1775 el bisbe Antonio Alejandro Sarmiento Sotomayor, que va fusionar l'hospital de San Pablo, la leproseria de San Lázaro i un antic alberg, en la mateixa etapa barroca que va donar a la ciutat el santuari dos Remedios i el convent de la Concepción. Construït en pissarra i carreus de granit, amb planta rectangular i pati central, llueix sobre la seva porta principal els escuts barrocs del bisbe Sarmiento i de la ciutat, amb una capella i retaule del segle XVIII a l'interior. Des de 1872 el gestionen les Filles de la Caritat, que avui el dediquen a l'atenció de persones amb discapacitat.
Natura
La cova calcària més gran de Galícia, amb més de sis quilòmetres de galeries i 75 metres de desnivell. Tancada a l'accés lliure, només es recorre amb guia uns tres-cents metres de la Galeria Central, en visites organitzades pel concello des de 2006. Se situa al lloc de Supena, a la parròquia d'Argomoso, i va ser explorada per primera vegada a la dècada de 1870. El 1954 una campanya del Club Montañeiros Celtas de Vigo va descobrir al seu interior un riu subterrani, conegut com a riu Celtas. Un documental de TVE de 1973 la va donar a conèixer al gran públic, la qual cosa va provocar un augment de visites i deterioraments que van obligar a col·locar una reixa de protecció el 1976. En excavacions del 2002 es van trobar ceràmiques i ossos de l'edat del ferro al costat de la seva entrada.
Natura
El riu Masma neix a uns 920 metres d'altitud a la serra del Gistral, entre el cim del mateix Gistral i el pic del Cadramón, i rep diferents noms al llarg del seu curs —rego Pedrido, després riu Tronceda— fins que, després d'unir-se al riu Valiñadares, passa a anomenar-se pròpiament Masma. Travessa els municipis d'Abadín, Mondoñedo, Lorenzana i Barreiros per la vall mindoniense abans de desembocar al costat de la platja de la Rapadoira, on forma la ria de Foz, un espai natural protegit de 575 hectàrees. El seu curs, amb els mesos de més cabal entre gener i març, està inclòs a la Zona de Especial Conservación Ría de Foz-Masma, que abasta també Lourenzá i Foz. A les seves aigües hi viuen espècies com la llampresa marina, el salmó, la truita comuna i l'anguila.
Monument
Inaugurada l'1 de març del 2019 al número 13 de la plaça de la Catedral, ocupa la casa a la qual l'escriptor es va mudar amb els seus germans el 1949; la seva casa natal és en canvi al número 1 de la rúa Méndez Núñez.
Curiositat
El 4 de febrer de 1569 el regidor Luis de Luaces va ordenar plantar-hi arbres sota pena de multa i va oferir després un àpat campestre als veïns: es té per la primera festa de l'arbre d'Espanya i potser d'Europa.
Activitat
Considerada la fira més antiga de Galícia en funcionament continu i una de les més antigues d'Europa, el seu origen es remunta a 1156, quan Alfons VII va concedir a Mondoñedo el privilegi de celebrar una fira de vuit dies; una altra tradició la vincula al bisbe Martiño i a la consagració de la catedral el 1246. Se celebrava a l'agost, però es va traslladar a l'octubre per adaptar-se al calendari agrícola i ramader, i la seva activitat històrica va ser la compra i venda de cavalls, eugues i mules, amb tractants de Galícia, Astúries, Lleó i el nord de Portugal. Avui combina aquesta tradició amb concursos morfològics de cavalls de raça gallega, exhibicions eqüestres i la baixada de les greas de cavalls pels carrers del centre històric. Declarada Festa de Interese Turístico de Galicia (distinció turística oficial de la Xunta de Galícia) des de 1998.
Activitat
Declarada festa d'interès turístic de Galícia i arrelada des del segle XVI, gira al voltant de la catedral. La seva processó més singular és la de la Soledad del Divendres Sant, en què només participen dones i s'interpreta el Plorans.
Monument
Casa de religioses aixecada a començaments del segle XVIII al nucli antic de Mondoñedo; juntament amb el monestir dos Picos i l'abandonat d'Alcántara completa el conjunt conventual de la vella ciutat episcopal.
Monument
Gran edifici aixecat a Mondoñedo per formar el clergat de la diòcesi mindoniense; la seva mola tanca pel sud la plaça de la catedral i recorda el pes que va tenir la seu episcopal sobre la vila. El seminari es va inaugurar el 1572, un dels tres primers d'Espanya després del Concili de Trento, tot i que l'edifici actual, ja al segle XVIII, es va construir entre 1770 i 1775, any en què Carles III li va concedir el títol de Real Seminario Conciliar de Santa Catalina. La façana, de pissarra fosca de la comarca, està flanquejada per dues torres i remata en un frontó amb la imatge de la santa; la seva biblioteca històrica, amb un centenar d'incunables, reuneix avui més de 25.000 volums.
Monument
Antiga casa consistorial del segle XVI oberta amb porxo a la plaça major, avui convertida en biblioteca municipal; és un dels edificis civils més antics conservats al conjunt històric.
Natura
El Salto do Coro és una cascada del regato de Argomoso, afluent del río Valiñadares, a la parròquia d'Argomoso, a Mondoñedo. Té una única caiguda d'uns quinze metres sobre una roca llisa, amb una gorga natural als seus peus, en el seu descens cap a la vall de Mondoñedo, en el mateix entorn càrstic on s'obre la cova del Rei Cintolo, la major cavitat coneguda de Galícia. S'hi accedeix fàcilment, a peu o en cotxe, per un camí en pendent d'una mica més de mig quilòmetre des de la riba del Valiñadares.
Natura
Salt d'aigua al curs do Tronceda, un dels rierols que baixen de la serra cap a la conca do Masma; els seus gorgs encaixats entre blocs de pissarra són un bany d'estiu tradicional al concello.
Natura
Poblat castrenc situat a la parròquia dels Remedios, als afores de Mondoñedo, i principal jaciment d'aquest tipus del concello, que documenta l'ocupació de la vall des de l'edat del ferro fins a l'època romana. S'excava des de l'any 2002, campanya en què van començar a recuperar-se habitatges i restes de cultura material; segons aquestes troballes l'ocupació se situa entre els segles II i IV després de Crist, tot i que les anàlisis de carboni-14 avancen els seus inicis a dates anteriors a la nostra era. El 2004 es van instal·lar dues taules interpretatives que permeten una visita lliure al jaciment, i el 2007 el mateix concello va editar un llibre amb les conclusions de les tres primeres campanyes d'excavació, desenvolupades entre el 2002 i el 2004.
Monument
Espai expositiu mindoniense dedicat al món de Merlí, el mag que Álvaro Cunqueiro va instal·lar en terres de Miranda a la seva novel·la del 1955, traslladant la matèria de Bretanya al paisatge de la Mariña.
Fita
La seu del bisbat es va traslladar des de la vella església de San Martiño, vora el mar, a la vall interior on va néixer la ciutat; la catedral s'aixecaria poc després i Alfons VII li va donar rang urbà el 1156.
Gastronomia
Dolç mindoniense de pasta de full farcit de cabell d'àngel i crema, cobert d'ametlla, guinda i fruites confitades; s'elabora a la ciutat des del segle XIX i és la seva senya gastronòmica més reconeixible.