Poble
Lourenzá és un municipi de la província de Lugo, a la comarca de la Mariña Central de Galícia, situat a la vall del riu Masma, entre les serres del Macís Galaic; la seva capital, Villanueva de Lorenzana, s'alça vora el riu a 66 quilòmetres de Lugo. Té uns 2.100 habitants i va créixer al voltant del monestir de San Salvador, fundat al segle X i clausurat per la desamortització de 1835; el conjunt monàstic està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1994, igual que el proper castell de Tovar. La seva vega, regada també pels rius Baos i Batán, dona nom a la faba de Lourenzá, la mongeta blanca que sosté l'horta local.
Monument
Fundat al segle X per Osorio Gutiérrez, el Comte Sant, com a monestir familiar. La seva façana barroca, obra de Fernando de Casas Novoa al segon terç del segle XVIII, es considera precedent directe de l'Obradoiro compostel·là.
Monument
Sarcòfag paleocristià de marbre jaspiat, blanc i porpra amb vetes blaves, en el qual va ser sepultat al segle X el fundador del monestir; la llegenda explica que el va portar d'Orient i que va arribar sol, per mar, a la costa de A Mariña.
Natura
Vall arrecerada entre monts on es conreen les varietats faba galaica i faba do marisco; el seu clima suau i els seus sòls profunds expliquen que la mongeta de la zona aconseguís reconeixement propi com a indicació geogràfica.
Curiositat
La faba de Lourenzá, mongeta emparada per una indicació geogràfica protegida, es beneficia del clima continental de la vall, amb pluges abundants d'1.200 a 1.400 mil·límetres anuals i temperatures suaus de 12 a 14 graus, i dels sòls francs i franc-llimosos de la zona. El seu mercat està documentat des del segle XVIII, amb fires els dies 9 i 28 de cada mes, i va guanyar importància en les dècades de 1970 i 1980 davant la decadència del sector lacti; des de la creació de la Festa da Faba el 1990 es va consolidar un mercat que a començaments del segle XXI arribava a les 600 tones de transacció anual. Es conrea en les varietats faba galaica i faba do marisco, i es comercialitza seca, sencera, neta i separada de la beina després de la collita.
Activitat
La faba de Lourenzá, mongeta amb indicació geogràfica protegida, es conrea afavorida per un clima continental de pluges abundants i temperatures suaus; el seu mercat està documentat des del segle XVIII, lligat a les fires que se celebraven els dies 9 i 28 de cada mes. En els anys setanta i vuitanta el declivi del sector lacti va impulsar el seu conreu, i des de la creació de la festa el 1990 el mercat de fabes a l'engròs va agafar rellevància fins a arribar a les 600 tones anuals. L'ajuntament va construir la Lonxa de Horta, Flor e Faba, i el 2000 la Xunta va impulsar la denominació d'origen, que empara també fabes d'altres municipis de la Mariña lucense. La festa, celebrada des de 1990 el primer cap de setmana d'octubre, reuneix productors i comerciants i és la principal cita del producte.
Monument
Casa forta de gòtic isabelí que Antonio de Tovar, cavaller de Carles V, va manar aixecar el 1530 i que mai va arribar a rematar-se; va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (una figura de protecció del patrimoni històric, precursora de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1949 i domina la vall de Lourenzá. Els documents més antics, de finals del segle XII, l'anomenen Torre de Canedo, ja aleshores en estat ruïnós; sobre ella, Antonio de Tovar, parent proper de Pardo de Cela, va aixecar a principis del segle XVI una fortalesa de caràcter menys defensiu, amb finestres més àmplies. La va heretar Brianda de Tovar y Pimentel i el 1548 va passar als Vázquez de Seixas; després la van habitar, a vegades diverses alhora, diferents famílies arrendatàries que van anar deixant la seva empremta a l'edifici. Restaurat, avui es pot visitar.
Monument
Pont de pedra sobre un dels rierols de la vall de Lourenzá, al camí que els pelegrins del Camino del Norte segueixen entre Mondoñedo i Abadín; el concello conserva també la Ponte da Pedra.
Fita
El comte Osorio Gutiérrez va dotar a la vall, al segle X, un cenobi benedictí al qual es va retirar després de peregrinar a Terra Santa; el seu sepulcre paleocristià, portat segons la tradició per mar, continua a l'església abacial.