Poble
Riotorto és un municipi d'uns 1.200 habitants amb capital a As Rodrigas, a la comarca de Meira, cèlebre pels seus ferreiros: des del segle XVI els seus malls hidràulics van forjar dalles i ganivets, i avui la Ruta do Ferro recorre aquests enginys vora el riu, amb el mazo da Fraga rehabilitat com a museu. El territori conserva restes del castro da Coroa i l'anomenat brazal de Riotorto, una peça de bronze dels segles III a I abans de Crist avui al Museo Provincial de Lugo. Durant l'edat mitjana va pertànyer a la diòcesi de Mondoñedo i al monestir de Meira, que hi va tenir propietats entre els segles XII i XVI, i per la parròquia d'Órrea, d'origen medieval, passava el Camí de Sant Jaume procedent d'Astúries.
Monument
L'església de San Pedro de Riotorto dona nom al lloc on s'aixeca, a la parròquia de Riotorto, capital del concello lucense del mateix nom, a la comarca de Meira; aquest lloc, anomenat San Pedro per la presència de la vella església, figurava deshabitat al padró de 2024. Recollida als catàlegs de patrimoni gallec, l'església presideix un concello de vuit parròquies i vuitanta-cinc entitats de població repartides per la vall de l'alt Eo.
Monument
Antic temple monàstic de Santa Comba de Órrea, a la parròquia per la qual entrava la ruta jacobea procedent d'Astúries; conserva una pica baptismal que es compta entre les seves peces més valuoses.
Monument
Ermita del lloc d'Espasande de Arriba que custodia una talla de la Mare de Déu dels segles XII o XIII, una de les escultures romàniques conservades en aquest racó oriental de la província de Lugo.
Monument
Capella del lloc de Folgueirúa, a la parròquia de Galegos, una de les petites ermites de llogaret que articulaven la devoció veïnal en un municipi de poblament extremadament dispers.
Monument
Ermita dedicada a l'apòstol al lloc da Muxueira, una advocació que recorda el pas per aquestes terres dels pelegrins que baixaven des d'Astúries cap a Compostel·la per l'interior lucense.
Natura
Poblat fortificat de l'edat del ferro en què va aparèixer el braçal de Riotorto, una peça de bronze datada entre els segles III i I abans de Crist que avui es conserva al Museu Provincial de Lugo.
Curiositat
Braçalet de bronze trobat al Castro da Coroa i datat entre els segles III i I abans de Crist; es custodia al Museu Provincial de Lugo i és la peça arqueològica més coneguda sortida d'aquest municipi.
Curiositat
Entre els segles XVI i XVII el concello es va omplir de malls i fargues lligats a l'explotació minera de la zona, una indústria del ferro moguda per aigua que va marcar l'economia i el paisatge de la vall durant generacions.
Curiositat
En diversos punts del terme municipal afloren restes fòssils del juràssic, una raresa geològica a Galícia que converteix Riotorto en un lloc de referència per a l'estudi del substrat de l'orient lucense.
Activitat
Per la parròquia d'A Órrea passava la ruta jacobea que baixava des d'Astúries cap a Compostel·la, un ramal interior molt menys transitat que les variants costaneres però documentat des de l'edat mitjana.
Monument
Petita ermita rural de nau única i espadanya, aixecada vora el camí en una de les vuit parròquies del concello; forma part del rosari de capelles que esquitxen les valls ferreres de Riotorto.
Curiositat
Nucli tradicional catalogat com a conjunt singular, amb cases de maçoneria, hórreos i corredors de fusta que mostren com era l'hàbitat rural d'aquestes valls abans de l'abandonament del camp.
Curiositat
Un altre dels conjunts singulars del concello, agrupat entorn de l'antiga parròquia monàstica de Santa Comba, amb camins empedrats, murs de tanca i edificacions agràries encara dempeus.
Activitat
Mostra dedicada a la forja tradicional del concello, on encara es fabriquen falçs, ganivets i eines a mà; inclou demostracions de fornal i venda directa dels ferrers de la vall de Ferreiravella.
Fita
Entre els segles XVI i XVII la mineria i la transformació del ferro van sostenir l'economia de Riotorto, el topònim Ferreiravella del qual recorda aquells masos hidràulics; l'ofici de ferrer hi va sobreviure fins avui a la Ruta do Ferro.
Gastronomia
Fira ramadera del lloc d'Augaxosa on es negocia el boví de la zona i es venen productes de matança i d'horta; conserva el format de les fires rurals de l'interior de Lugo.
Curiositat
Entre els segles XVI i XVII hi van funcionar fàbriques de malls i ferreries alimentades per la mineria local i per la força de l'aigua. Les seves restes són el millor testimoni de la siderúrgia tradicional de la muntanya lucense.