Poble
Trabada és un concello rural de la província de Lugo, a la comarca de la Mariña Oriental, amb vuitanta-dos quilòmetres quadrats abocats a la llet i el bosc i uns 1.070 habitants. El seu nom, l'antiga Tabulata, ja apareix en un diploma del rei d'Astúries Silo datat el 23 d'agost de l'any 775, pel qual va donar terres entre els rius Eo i Masma per aixecar un monestir, i que es té per el document original més antic conservat a Espanya. Durant la Guerra del Francès, el gener de 1809, el seu alcalde Melchor Díaz de la Rocha va reunir 300 veïns armats amb escopetes i falçs per frenar l'avenç de les tropes franceses del general Fournier cap a Ribadeo, causant-los diverses baixes abans que la manca de suport de les juntes veïnes obligués a retirar-se.
Monument
Menhir que marca la trobada de les parròquies d'Arante, A Fórnea i Vilamartín Pequeno i que ja apareix citat com a confluència de camins al diploma del rei Silo, datat el 23 d'agost del 775.
Natura
Recinte fortificat de l'edat del ferro que dóna nom a la parròquia capital i que, juntament amb els castros de Sante i Vidal, documenta l'ocupació castrenya d'aquests vessants abans de l'arribada de Roma.
Monument
L'església parroquial de Sante, dedicada a San Xiao, és un temple del segle XVI reformat al XVIII que dona nom al llogaret d'A Igrexa, a la parròquia de Sante, dins el concello de Trabada; el mateix topònim del llogaret, que avui amb prou feines supera els vint-i-cinc habitants, procedeix del llatí ecclesia, «el lloc de l'església». Al seu entorn es conserven a més les capelles de San Xosé, Santo Antón i San Bricio, mostra de la densitat d'ermites que esquitxa les parròquies del concello.
Monument
Parroquial que conserva un retaule barroc a la capella major i un altre del segle XVI a la nau lateral, dues peces que resumeixen el llarg procés de moblament dels temples rurals de la Mariña Oriental.
Natura
Serra que tanca el concello pel sud, amb el Cerrochao Alto a 770 metres i O Picato a 752; els seus vessants queden dins la reserva de la biosfera del riu Eo, Oscos i Terras de Burón declarada el 2007.
Curiositat
Datat el 23 d'agost del 775, es té pel document més antic conservat de la península Ibèrica: en ell el rei Silo dóna a l'abat Esperautano terres entre l'Eo i el Masma per aixecar-hi un monestir.
Natura
Dos recintes castrenys que, juntament amb nombroses mámoas encara sense excavar, componen un paisatge arqueològic tot just estudiat a les parròquies interiors del concello, entre la vall de l'Eo i la serra.
Fita
El 23 d'agost del 775 el rei Silo, que governava el regne asturià des de Pravia després de traslladar-hi la cort, va donar terres de domini reial situades entre els rius Eo i Masma a l'abat Sperautano perquè hi aixequés un monestir, que va arribar a conèixer-se com San Martín de Esperautano i del qual no queden restes. L'escriptura, conservada avui a l'arxiu de la catedral de Lleó, és el document original més antic que es conserva a la península Ibèrica, i hi apareix citada la localitat de Trabada sota el nom de Tabulata. Silo, que va accedir al tron pel seu matrimoni amb Adosinda, filla d'Alfons I, va regnar entre el 774 i el 783 en un període de pau amb Al-Àndalus, coetani de Carlemany i de l'emir Abd al-Rahman I.
Monument
Casa forta de la parròquia de Santa María de Trabada l'escut de la qual reuneix, envoltats per una corona de llorer, els emblemes dels Rocha, els Aguiar i els Pardo, tres dels llinatges que van dominar aquestes terres.
Monument
Aixecada el 1585 per Pedro de Miranda y Villar i la seva esposa María Osorio, llueix a la façana les armes dels Villar asturians, els Osorio, els Miranda i els Aguiar, un catàleg heràldic de la petita noblesa comarcal.
Monument
Casa gran del segle XVII a la parròquia de Sante que exhibeix els blasons dels Rocha, Baamonde, Luaces i Moscoso; forma part d'un municipi esquitxat de relleus heràldics des del Renaixement.
Monument
Casa hidalga de la parròquia de Sante que conserva a la façana les armes dels Díaz da Rocha, el llinatge d'on va sortir Melchor Díaz de la Rocha, l'home que el 1809 va armar els veïns del municipi contra les tropes napoleòniques.
Fita
Melchor Díaz de la Rocha va convocar el 1809 les parròquies de Sante, Vidal, Vilaosende, Cedofeita, Valboa i Couxela: tres-cents veïns amb escopetes, xuces i falçs van presentar batalla als francesos i els van obligar a retirar-se cap a Mondoñedo.
Curiositat
Cada dilluns de Pentecosta, representants de les set parròquies que van participar en el combat de 1809 acudeixen amb els seus penons i emblemes al santuari de Nosa Señora das Virtudes per commemorar aquella jornada.
Natura
Parròquia que mira cap al tram de marea de l'Eo, on el riu encara puja i baixa amb la marea entre vernedes i prats; és un dels millors trams salmoners del riu i punt de partida de rutes fluvials. El seu nom remet precisament a l'antic nom del mateix riu Eo, conegut en temps com a río de Abres, i limita amb la parròquia asturiana d'Abres, al concello de A Veiga. Pertany al municipi de Trabada, l'antiga Tabulata citada ja al document escrit més antic conservat a Espanya, una donació del rei d'Astúries Silo datada l'any 775.