Poble
Foz és una vila marinera d'uns 10.300 habitants a la desembocadura del riu Masma, que forma la ria de Foz i dona nom a la localitat, del llatí fauces. La seva fundació es remunta a l'època prerromana, com testimonien els castres de Fazouro i Pena do Altar; al segle IX va viure un gran floriment gràcies a l'establiment de la seu episcopal a San Martiño de Mondoñedo, i als segles XVI i XVII va comptar amb un important port i una de les tres drassanes més destacades de Galícia, dedicada també a la caça de la balena. A les afores s'alça la basílica de San Martiño de Mondoñedo, la catedral més antiga conservada a Espanya, del preromànic gallec del segle VI tot i que el temple actual data dels segles IX al XII; al costat del mar hi ha el castre de Fazouro.
Monument
Temple de la parròquia homònima de Foz, a la comarca da Mariña Central, que va ser seu episcopal des del segle IX: després de les invasions normandes, Alfons III hi va instal·lar una nova seu amb Sabarico com a primer bisbe, i va ser capital de les terres bretones fins al 1112. Està considerada la catedral més antiga d'Espanya. L'edifici actual és romànic de finals del segle XI, amb contraforts afegits al segle XVIII; en una restauració del 2008 hi van aparèixer els frescos romànics més antics de Galícia, datats al segle XII. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931 i basílica menor des de 2007. Al seu costat brolla la font de A Zapata, a la qual la llegenda atribueix propietats miraculoses. Avui continua sent temple parroquial i acull el Museu Parroquial de San Martiño de Mondoñedo.
Natura
Poblat castrenc de planta pentagonal i uns 700 metres quadrats sobre la punta do Castro, al costat de la platja d'Arealonga. Ocupat entre els segles I i III d. C., és l'únic castro costaner visitable del Cantàbric gallec. L'erosió marina s'ha endut entre 25 i 30 metres de terreny cap al mar, i només s'ha excavat la part nord del recinte, on predominen els habitatges de planta quadrada amb patis enllosats, probablement d'unitats familiars, amb bancs de pedra adossats als murs i llars centrals. Entre les troballes destaquen ceràmica amb restes de sigil·lata, una fíbula anular en omega i una agulla de bronze, i una moneda antoniniana de mitjan segle III trobada durant la neteja de l'enllosat.
Monument
Casa senyorial del segle XVI a la parròquia de Trasmonte, un dels pazos que jalonen l'interior del concello juntament amb el pazo do Lagar i el del comte de Fontao, testimoni de la hidalguia rural que va dominar la vall del Masma.
Natura
Espai natural gallec catalogat com a zona especial de conservació que inclou el riu Masma des del seu naixement a la serra do Xistral fins a la seva desembocadura al Cantàbric, la ria de Foz, i ocupa 643,21 hectàrees dels concellos de Barreiros, Foz, Lourenzá i Mondoñedo. A la boca de la ria destaquen les prades de Spartina maritimus i els canyissars de Phragmites australis, juntament amb un endemisme, la Cochlearia aestuarica; terra endins hi ha brolles costaneres i torberes sobre sòls calcaris. És lloc de pas d'ocells com l'espàtula comuna i de limícoles, i punt d'hivernada d'anàtides, a més d'hàbitat del salmó atlàntic al Masma. Es va declarar lloc d'importància comunitària el 2004 i va ascendir a zona especial de conservació el 2014.
Natura
Sorral urbà de sorra blanca i fina de menys de tres-cents metres, vora la desembocadura del Masma, amb aigües resguardades i bandera blava. D'ell arrenca el passeig de Laredo, que recorre més de quatre quilòmetres de costa.
Natura
Un dels arenals amb bandera blava del concello, enllaçat amb Rapadoira, Peizás, Pólas i Areoura pel sender blau que enfila els vint-i-cinc quilòmetres de costa de Foz i permet recórrer a peu bona part del litoral. Té 760 metres de longitud i uns 30 d'amplada mitjana, al nord-oest del nucli urbà de Foz, i conserva un caràcter semiurbà poc urbanitzat, amb una zona de dunes vorejada per la carretera. Abans de l'auge turístic dels anys setanta, les seves dunes, conegudes com Os Ceás, s'utilitzaven com a cementiri d'animals de granja morts per malaltia, repartides per a aquest ús entre les diferents parròquies; encara avui apareixen ocasionalment restes d'ossos. A l'estiu compta amb servei de socorrisme i lloc de la Creu Roja.
Curiositat
Els frescos romànics es conserven a la basílica de San Martiño de Mondoñedo, a la parròquia del mateix nom, al municipi de Foz (Mariña Central, Lugo). La basílica va ser fundada al segle IX pel bisbe de Dume, refugiat a Bretoña davant el perill musulmà; després de la destrucció d'aquesta capital pels normands a les invasions de 966-971, el rei Alfons III va traslladar la seu a Mondoñedo, que va ser capital de la terra dels bretons fins al 1112. En les obres de restauració de 2008 van aparèixer, sota successives capes de calç aplicades durant l'edat mitjana, unes pintures murals molt deteriorades del segle XII, catalogades com els frescos romànics més antics de Galícia.
Monument
Casa senyorial del segle XVII a la parròquia de Cangas, vinculada a la família Almuíña; forma part del grup de pazos de Foz juntament amb el do Lagar, el de Covas i el del comte de Fontao, a Santa Cilla.
Natura
La platja d'Arealonga forma part de la costa de Foz (Lugo) i ostenta la bandera blava de la Unió Europea, distinció compartida amb altres platges destacades del municipi com Llas, Peizás o Pampillosa. A l'est de l'arenal, sobre un promontori costaner, s'assenta el castro de Fazouro, poblat fortificat que data del segle II abans de Crist i que dona nom a la parròquia focense on es troba la platja.
Natura
Platja oberta al Cantàbric a la parròquia de Nois, a l'extrem oriental del litoral de Foz; el seu nom recorda els nàufrags alemanys que la tradició local situa en aquesta riba escarpada.
Natura
Recinte castrenc del terme de Foz que, juntament amb el més ben conegut de Fazouro, prova la densitat de poblats fortificats en aquesta franja costanera abans de l'arribada de Roma, aprofitant els alts que dominen la ria do Masma.
Activitat
Romeria celebrada a Foz el dissabte anterior al dilluns de Pentecosta, una de les cites devocionals del calendari del concello juntament amb la Virxe do Carme dels mariners i les festes de San Lourenzo.
Fita
L'església aixecada vora la costa de Foz va funcionar des del segle IX com a seu episcopal abans que el bisbat es mudés terra endins; per això conserva el títol de catedral més antiga d'Espanya en la memòria local.
Gastronomia
Als sorrals que descobreix la baixamar a la desembocadura do Masma es marisca a peu cloïssa i escopinya; aquest banc abasteix les cuines del port i conviu amb la pesca de baixura de la vila.