Poble
Mañón és el concello més septentrional de Galícia i de la península Ibèrica, amb uns 1.200 habitants, situat a l'extrem oriental de la comarca de l'Ortegal, en una estreta franja entre les províncies de Lugo i A Coruña que segueix el vessant occidental del riu Sor. Al seu terme es troba el cap de la Estaca de Bares, el punt més septentrional d'Espanya si es considera el límit de la plataforma continental. La seva capitalitat radica a Puerto del Barquero, a la parròquia de Mogor, on va néixer l'arqueòleg i historiador Federico Maciñeira y Pardo de Lama. A Mañón es troben també el far de la Estaca de Bares, la ria do Barqueiro i la fervenza de Augas Caídas, un salt d'uns noranta metres.
Natura
L'Estaca de Bares és un cap situat al municipi de Mañón, a la comarca de l'Ortegal, i constitueix el punt més septentrional d'Espanya i de la península Ibèrica, sense comptar l'illot de l'Estaquín de Sigüelos. Des de l'Estaca de Bares i el veí cap Ortegal, a Cariño, on es considera que es troben l'Atlàntic i el Cantàbric, fins a la frontera portuguesa s'estén la costa més retallada del litoral espanyol. El 31 d'octubre de 1933 la Punta del Semáforo, al cap, va ser declarada lloc natural d'interès nacional. Al cap s'alça el far de l'Estaca de Bares, construït el 1850, al costat de la localitat més septentrional de Galícia i de la península. La seva carena rocosa es prolonga en un rosari de baixos i esculls, i és avui un dels millors observatoris d'aus del país.
Monument
El far de l'Estaca de Bares s'alça al cap del mateix nom, a la parròquia de Bares, concello de Mañón, comarca de l'Ortegal, la localitat més septentrional de Galícia i de la península Ibèrica. Va ser encès el setembre de 1850, i des de llavors senyala un dels passos de més trànsit mercant de la façana atlàntica europea. El cap, punt més septentrional d'Espanya sense comptar l'illot d'Estaquín de Sigüelos, va ser declarat lloc natural d'interès nacional el 1933 sota la denominació de Punta del Semáforo al cap de Vares. Des d'aquí fins a la frontera portuguesa s'estén la costa més retallada del litoral espanyol, comparable a Europa només a les costes bretones. L'entorn del far, avui gairebé despoblat, comptava amb dos veïns segons el padró de 2024.
Monument
Edifici inaugurat l'1 de gener del 1887 per comunicar-se amb els vaixells mitjançant el codi internacional de banderes; perduda aquesta funció, les seves instal·lacions es van reconvertir en establiment hoteler.
Monument
Ensenada resguardada per un dic de grans blocs l'origen del qual s'ha discutit durant dècades, amb propostes que van de l'Antiguitat a l'època medieval; és el fondejador natural més al nord de la península Ibèrica.
Monument
Església parroquial del llogaret de Bares, el nucli habitat més septentrional de la península Ibèrica; s'alça a poca distància del port i del camí que puja cap al cap i el seu far.
Monument
Casa senyorial construïda sobre les ruïnes d'una fortalesa medieval a l'interior del concello; és el principal exemple d'arquitectura nobiliària d'un municipi conegut sobretot per la seva costa i els seus fars.
Natura
Sorral arrecerat a l'aixopluc del cap, orientat a l'est i protegit dels temporals del nord-oest; les seves aigües fredes i transparents tanquen pel nord la successió de platges de la ria do Barqueiro.
Natura
Salt d'aigua d'uns noranta metres de desnivell amagat a l'interior del concello, al qual s'accedeix per camins senyalitzats; és una de les cascades de més caiguda del nord de la província de A Coruña.
Natura
Riu que marca el límit oriental del concello i, amb ell, la frontera entre les províncies de A Coruña i Lugo; desemboca a la ria do Barqueiro després d'encaixar-se entre vessants boscosos de roures i verns, al cap de 49 quilòmetres des del seu naixement en dos braços, un a prop de Puentes de García Rodríguez i l'altre als monts de Muras. A prop de la desembocadura el creuen tres ponts que uneixen Mañón i O Vicedo: un de carretera dels anys vuitanta, un altre de l'antiga línia de ferrocarril Ferrol-Xixón dels seixanta i el pont metàl·lic de 1901. Riu amunt, entre els llogarets de Riobarba i Riberas do Sor, es conserva un pont de possible origen medieval aixecat sobre un de romà anterior, que formava part del camí reial entre Vivero i Ortigueira.
Natura
La ria do Barqueiro és un estuari gallec format a la desembocadura del riu Sor al mar Cantàbric, dins de les Rías Altas, compartit entre el concello de O Vicedo, a la Mariña lucense, i el de Mañón, a la comarca de l'Ortegal; limita a l'oest amb la península de Bares i a l'est amb l'illa Coelleira. A les seves ribes s'alternen ports arrecerats, platges —entre elles les de Bares, Vilela, Arealonga, Castro, Fomento, Caolín, Vidrieiro i Xilloi— i ponts històrics que salven el curs del riu. Dona nom a la localitat de O Barqueiro, port pesquer del concello de Mañón situat a la seva ribera.
Curiositat
Espigó de tres-cents metres format per blocs amuntegats que abriga el port de Bares; la tradició l'atribueix als fenicis, tot i que les troballes d'àmfores i una necròpolis apunten a un origen romà.
Activitat
El cap és un embut natural per als ocells que voregen la costa en les seves migracions, per la qual cosa cada tardor s'hi instal·len punts d'observació des dels quals es compten baldrigues, mascarells i paràsits.
Monument
Viaducte metàl·lic inaugurat el 1901 sobre la desembocadura del riu Sor, que va unir per primera vegada per carretera les dues ribes de la ria do Barqueiro i amb elles les províncies de A Coruña i Lugo.
Natura
Areny de sorra clara i aigües transparents obert a la ria do Barqueiro, protegit per puntes rocoses i vorejat per un cordó dunar; és la platja de referència del municipi i hi oneja bandera blava.
Natura
Els monts de l'interior conserven una nodrida necròpolis megalítica amb túmuls com la mámoa da Fornela o la do Chan de Lodeiro, aixecats per comunitats neolítiques a les brañas de la serra.
Natura
Serra gallega pertanyent a la dorsal gallega, que Mañón comparteix amb Ortigueira i que tanca al nord a la depressió de As Pontes. Està formada per lousa negra juntament amb gneis, Ollo de Sapo, esquist cristal·lí i gres, amb crestes de granit i quarsita; conserva alguns rouredes, tot i que avui hi predominen les plantacions d'eucaliptus. El seu punt més alt és el monte Caxado, amb 756 metres, el segon més elevat de la província de La Coruña. Als seus vessants es reparteixen mámoas que encara conserven part de la seva cambra, a més de menhirs, molins i capelles.
Natura
Balcó sobre l'estuari del Sor des del qual s'abasten les ensenades i les aldees de Ribeiras do Sor i Negradas, amb el riu fent de frontera entre les províncies d'A Coruña i Lugo camí del mar.
Curiositat
Capital del concello, les seves cases baixen en amfiteatre fins al port de la desembocadura del Sor i el conjunt està catalogat com a Conxunto Singular; el nom recorda el barquer que creuava la ria abans d'haver-hi pont.