Poble
Cerdido és un petit concello d'interior de la comarca de l'Ortegal, a la província de A Coruña, amb capital a A Vila da Igrexa i només tres parròquies: Casares, Cerdido i La Barquera. El seu nom, malgrat l'etimologia popular que el vincula a un porc escapat, prové en realitat del llatí Quercus, roure o alzina, com Quercetum, «roureda». Al seu castro va aparèixer el 1840 un torques d'or de factura propera a les peces irlandeses més que a les gallegues. La seva economia, antany agrícola de subsistència, es basa avui en l'explotació fustera de l'eucaliptus i en la ramaderia; al segle XIX es van obrir mines de coure que mai van arribar a produir. La fira d'A Barqueira, dedicada cada mes a un producte diferent, manté la seva importància comarcal. Compta amb una mica més de mil habitants.
Monument
Església del segle XVI amb portalades de gòtic tardà i torre campanar de traça barroca; al seu mur llueixen l'escut dels marquesos i l'animal heràldic dels Andrade. La parròquia es documenta ja el 3 de novembre de 1152.
Monument
Temple neogòtic de planta de creu aixecat el 1920 a A Barqueira, que és el principal nucli de població del concello tot i que la capitalitat municipal recau al llogaret veí de A Vila da Igrexa.
Monument
Cruceiro llaurat en pedra de Moeche i datat el 1900; la seva base conserva la inscripció que recorda que es va fer a devoció de Manuel Casal, un exemple de la devoció popular finançada per veïns i emigrants.
Natura
Poblat fortificat proper a A Vila da Igrexa, al concello de Cerdido, on va aparèixer el 1840 un torques d'or d'un tipus més proper als irlandesos que als habituals a Galícia, indici del tràfic atlàntic prehistòric. El 1932 els emigrants del municipi a Amèrica van aixecar sobre el mateix castro una escola, a través de la Sociedad de Instrucción y Beneficencia Hijos del Ayuntamiento de Cerdido, i als anys vuitanta el concello hi va construir una zona recreativa amb piscina climatitzada, parc infantil i zones de pícnic, cosa que va malmetre part del jaciment.
Monument
El concello conserva un notable conjunt d'arquitectura popular de pedra i fusta: hórreos per al blat de moro i palleiros per a la palla, testimonis d'una economia agrícola que va sostenir més de 1.600 veïns a començaments d'aquest segle.
Natura
Cim de 408 metres i sostre del concello, a l'enllaç entre la Serra do Forgoselo i la Serra da Faladoira; des d'ell es divisen alhora les conques que baixen cap a la ria d'Ortigueira i cap a la de Cedeira.
Natura
La ZEC Ortigueira-Mera és un espai natural protegit des de 2001 com a zona especial de conservació dins de la Xarxa Natura 2000, que abasta 3.868 hectàrees repartides entre els ajuntaments de Cariño, Cerdido, Ortigueira, As Pontes de García Rodríguez i As Somozas, al costat de les ries d'Ortigueira i Ladrido. Protegeix el corredor fluvial del riu Mera des de les seves capçaleres fins a la ria d'Ortigueira, discorrent en part pels monts i els boscos de ribera del concello de Cerdido, i és a més zona especial de protecció d'aus: hi hivernen cada any nombroses aus aquàtiques, entre les quals destaca el becut (zarapito real).
Activitat
Fira de bestiar i productes de la terra celebrada des de temps immemorial a A Barqueira; sobreviu com a punt de trobada comarcal en un municipi que ha perdut més d'un terç de la seva població des de l'any 2001.
Fita
Al castro proper a Vila da Igrexa va aparèixer el 1840 un torques d'or d'un tipus gairebé únic a Galícia, emparentat amb la joieria cèltica d'Irlanda, que va convertir el jaciment en referència de l'orfebreria castrexa.
Curiositat
A les galeries abandonades d'aquestes mines de coure es van formar, ja cessada l'extracció, espeleotemes de colors verds, blaus i grocs considerats dels més espectaculars del nord-oest peninsular.
Curiositat
La vall del riu das Mestas conserva, sobretot prop de la seva desembocadura a Porto do Cabo, una successió de molins fariners de pedra, alguns encara amb el seu cub i el seu rodet en bon estat.
Curiositat
Al lugar do Porto, vora l'església de Santo Antón i el vell camp de la fira, es conserva una de les escoles que van costejar els emigrants retornats d'Amèrica per portar la instrucció a les parròquies rurals.