Poble
Viveiro és una ciutat de la província de Lugo, capital de la comarca de la Mariña Occidental, amb uns 15.000 habitants i tercer concello més poblat de la província, després de Lugo i Monforte de Lemos. S'assenta al fons de la ria de Vivero, a la vall formada pel riu Landro, que baixa des de la serra del Gistral; la població es reparteix pels nuclis de Vivero, Covas i Cillero, cada vegada més units pel creixement urbà. Els primers assentaments daten de l'edat del ferro, i la vila medieval va cobrar força a partir dels segles XII i XIII. Conserva llenços de la seva muralla medieval i la Porta de Carlos V, de 1548, i la seva Setmana Santa està declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística espanyola per a festes populars).
Monument
També anomenada Porta Maior o Porta do Castelo da Ponte, va substituir el 1548, per obra del picapedrer Pedro Pedroso, una porta anterior del segle XIII deteriorada per l'acció de les marees. Aixecada en homenatge a l'emperador Carles I, és d'estil renaixentista-plateresc, amb un arc de mig punt central flanquejat pels escuts de la ciutat i de Galícia, l'escut reial sota un bust de l'emperador, sis sageteres i tres torratxes de remat; al revers guarda un cambril plateresc amb la imatge divuitesca de Sant Roc, venerat per haver alliberat la vila de la pesta. La muralla tenia cinc portes, de les quals només se'n conserven tres. Durant la Guerra de la Independència va servir de punt de defensa: el 18 de febrer de 1809 Viveiro va ser atacat per dos flancs alhora, un d'ells a través d'aquesta porta, per tropes procedents de Ferrol. Declarada Monumento Nacional (antiga figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1942, és una de les tres portes que sobreviuen de la muralla.
Monument
L'església del convent de San Francisco de Viveiro, de nau única, la van començar a aixecar els franciscans ja al segle XIII i la van acabar al XIV; d'aquella primera fase es conserven tres arcs descoberts en la reforma de 1945 i una porta, i el seu absis és un dels més bonics de la província. Guarda un retaule renaixentista donat per Juan Dutton Aguilar i portat dels Països Baixos, a la capella del baptisteri, i un altre de barroc del segle XVIII amb la imatge de la Dolorosa, a la capella de l'Orde Tercera. A la nau principal hi ha els sepulcres de la beata Constanza, filla del mariscal Pero Pardo de Cela, i del poeta Pastor Díaz, i a la sagristia es conserva el retaule del Cristo dos Mareantes, del segle XIV. El claustre, del segle XVII, s'hi va afegir posteriorment.
Monument
Un dels temples més antics de Viveiro, de fàbrica romànica del segle XII, s'alça a la part més alta del nucli històric emmurallat, al costat de l'antic Monestir de la Concepción. És de planta basilical amb tres naus, la central de sis metres d'amplada i les laterals de tres, separades per columnes, i un absis semicircular cobert amb volta de canó. La seva portada principal reuneix quatre arquivoltes semicirculars sobre tres columnes, amb un guardapols i un rosetó a sobre, i la façana, rematada en punta amb una creu, està flanquejada per dues torres quadrangulars, una amb rellotge i l'altra amb el campanar de tres campanes, afegida al segle XVIII. Conserva una gran creu processional del segle XVI, i es va declarar Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), juntament amb el seu entorn, el 1982.
Monument
El pont de la Misericordia, que salva la ria de Viveiro entre la Porta de Carles V i la capella de la Misericordia, de la qual pren el nom, es va iniciar el 1462, sota el regnat d'Enric IV de Castella, i es va concloure el 1544, ja amb Carles I, al lloc d'un altre pont construït en època romana. L'obra tenia dotze arcs —de mig punt els dels extrems i ogivals els deu centrals, per donar convexitat a la calçada—, dels quals se'n conserven nou en l'actualitat, després de les transformacions fetes per adaptar-lo a noves necessitats.
Monument
La Porta do Valado és una de les tres portes que es conserven dretes de les cinc que va tenir l'antic recinte emmurallat de Viveiro; declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1949, donava a l'antiga calçada romana. No conserva cap inscripció relativa a la seva construcció, per la qual cosa se li atribueix el segle XIII, tot i que podria tenir origen romà. A banda i banda de la porta, a l'actual carrer Nicolás Cora -anomenat abans do Valado-, es conserven restes de la primitiva muralla, el millor testimoni que queda del perímetre defensiu de la vila.
Monument
Tercera porta conservada de la muralla vivariense. En la seva fàbrica es van encastar imatges religioses datades entre els segles XVI i XVIII, que converteixen el buit en una mena de retaule urbà a l'entrada del casc antic. Coneguda també com a Porta do Cristo do Amparo, data del segle XIII i va ser l'entrada principal a la ciutat per l'antiga calçada romana; una làpida al seu interior porta la inscripció Era MCCLV, és a dir, l'any 1217, en temps del rei Alfons IX. A la seva façana posterior una fornícula acull la imatge divuitesca del Cristo do Amparo que li dona nom, flanquejada per una Verge plorant i un Sant Joan del segle XVI. S'obre al carrer Rosalía de Castro, un dels més nobles de Viveiro, i és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1949.
Monument
El monestir de Valdeflores s'alça a l'alfoz de Viveiro, al costat del riu Landro, i està documentat des de 1406. L'habita una comunitat de dominiques contemplatives de l'Orde dels Predicadors, fundada per Domènec de Guzmán. La seva església, gòtica del segle XV, guarda la talla de la Verge de Valdeflores, que la tradició assegura trobada en el mateix terreny del convent; l'edifici conventual, en canvi, ja és de finals del XVII. El claustre es va remodelar als segles XVI, XVIII i XX, i la torre del campanar, de 1618, va prendre com a model la del desaparegut convent de San Domingos, l'escultura del qual corona avui la portada ogival. A l'interior, d'una sola nau, es conserven restes de pintures murals darrere el retaule, un orgue del XVIII i un Lignum Crucis portat de Jerusalem.
Monument
La Capella de la Misericordia s'alça al seu barri, a l'altra banda de la ria de Viveiro, sobre la qual passa el pont de la Misericordia. Es va construir, ja al segle XVII, gràcies al donatiu de Rodrigo Alfonso Alfeirán, atorgat el 1603, en estil renaixentista, amb una nau de volta de mig canó i una cúpula decorada amb frescos del pintor Camilo Díaz. L'altar major, obra de l'escultor Juan Sarmiento, està dedicat a l'Ascensió de la Verge, i als laterals es veneren Sant Antoni de Pàdua i l'Ecce Homo de la Misericordia, a qui s'atribueixen nombrosos miracles; el primer divendres de març, dia de les tres gràcies, els devots hi acudeixen de genolls a demanar-li favors. Tanca, a l'extrem occidental del pont, el conjunt monumental que formen la Porta de Carles V i els arcs del pont medieval.
Monument
Antic pazo del segle XVII del qual només perviu la façana principal, de tardà gust renaixentista. Sobre la porta llueix un escut heràldic sostingut per dos lleons, que donen nom a la casa, en ple casco vello.
Natura
El Souto da Retorta, a la parròquia de Chavín (Viveiro, Lugo), a uns sis quilòmetres de la capital municipal, és un bosc de 3,19 hectàrees declarat monument natural el 2000, a la riba dreta del riu Landro. Aplega una taca d'uns 600 eucaliptus de l'espècie Eucalyptus globulus, alguns centenaris, que li han donat el sobrenom d'eucaliptar de Chavín; el presideix O Avó, un eucaliptus blau que, sense ser el més alt del conjunt, és el més gruixut i el més vell —entre 120 i 130 anys—, amb 71,4 metres d'alçada i 7,6 de perímetre, distingit com a Arbre de l'Any el 2010. Al llarg del riu hi ha, a més, dos salts d'aigua, el Salto do Can i el Pozo da Ferida, aquest amb una caiguda vertical de 30 metres, en un entorn de clima oceànic humit.
Natura
La praia de Area, a quatre quilòmetres de la vila de Viveiro, té uns 1450 metres de longitud i una amplada variable entre 30 i 80 metres segons la marea. Compta amb nombrosos accessos i un ampli passeig marítim paral·lel a la sorra, dotat de tota mena de serveis turístics -llocs de socors, hotels, restaurants, una discoteca-pub i un alberg juvenil-, una ocupació elevada en temporada estival i aigües transparents i tranquil·les que li han valgut la bandera blava de manera repetida.
Natura
El riu Landro neix a 800 metres d'altitud als vessants del Gistral, a la parròquia de Viveiro pertanyent al municipi de Muras, i recorre uns 37 quilòmetres en direcció sud-nord fins a desembocar a la ria de Viveiro, entre la platja de Covas i el port de Celeiro, on forma un petit aiguamoll. En el seu curs, que fa de límit entre els municipis de Muras i Orol abans d'entrar al de Viveiro, rep nombrosos afluents, entre ells els rius Besteburiz, Balsadas, Grandal, Boimente i Loureiro. Declarat Zona d'Especial Conservació de la Xarxa Natura 2000, el riu de curs curt que travessa la vall del Naseiro alberga espècies com el salmó, la truita comuna i l'anguila, juntament amb una notable vegetació de ribera.
Curiositat
El port de Celeiro, a la parròquia del mateix nom, al nord del nucli urbà de Viveiro i resguardat per la ria de Viveiro, és un dels majors ports pesquers del Cantàbric, amb 90 vaixells censats entre baixura, cèrcol, arrossegament de litoral, volanta i arrossegament d'altura al Gran Sol. L'espècie més important, tant en volum com en facturació, és el lluç pescat amb ham -per això es coneix popularment com el Wall Street de la merluza do pincho-, que suposa més de la meitat de les captures descarregades a la seva llotja, climatitzada i amb capacitat per a 75 tones diàries. Al costat del port se situa l'heliport Costa Norte, base de l'helicòpter de rescat del Servizo de Gardacostas de Galicia.
Curiositat
Cor del casc vell, s'anomena també praza de Pastor Díaz per Nicomedes Pastor Díaz, poeta i ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques nascut a la vila el 15 de setembre del 1811 i mort el 1863.
Activitat
La Setmana Santa de Viveiro és una de les celebracions religioses més antigues de Galícia, mantinguda de manera ininterrompuda des del segle XIII. Declarada de interés turístico nacional (distinció turística oficial de l'Estat espanyol) el 1988 i de interés turístico internacional (categoria superior de la mateixa distinció) l'abril de 2013, va ser la primera Setmana Santa del nord d'Espanya a aconseguir aquesta distinció. Els actes comencen el Divendres de Dolors i es prolonguen més d'una setmana fins al Diumenge de Resurrecció, amb processons que recorren el nucli emmurallat organitzades per vuit confraries i germandats agrupades a la Junta de Cofradías. Destaca pel valor artístic de la seva imatgeria i orfebreria, i per un caràcter sobri i auster que l'acosta més a la Setmana Santa castellana que a l'andalusa.
Activitat
La Romaría do Naseiro, també coneguda com A Romaría do Bo Xantar, és una popular romeria campestre que se celebra a la vora del riu Landro, a la parròquia de San Pedro de Viveiro, entre els meandres de la vall del Naseiro. Nascuda el 1933 per impuls d'Antonio Noriega Varela i José Barros, i declarada de interés turístico nacional (declaració espanyola d'interès turístic nacional) el 1967, se celebra tradicionalment el quart diumenge d'agost. El costum manava que hi acudissin les famílies de Viveiro amb la millor vaixella i mantelleria i els menjars més típics; avui és habitual que els joves hi passin gairebé tota la setmana.
Activitat
Festival de música que se celebra cada estiu a la parròquia de Celeiro, al municipi de Viveiro, centrat en l'escena metal, punk i hardcore; també conegut com El Resu, s'organitza des del 2006 i s'ha convertit en un dels més populars del seu gènere a Espanya. El 2013 va congregar 33.000 assistents, amb un impacte econòmic a la comarca de 3,3 milions d'euros; el 2015 la xifra va pujar a més de 54.500 persones i 6,15 milions d'euros, i el 2016 va arribar als 80.542 assistents i 10,2 milions d'euros, situant-lo entre els festivals de referència a Europa. Pels seus escenaris hi han passat més de 300 bandes internacionals, entre elles Slipknot, Iron Maiden, Korn, Kiss, Judas Priest, Scorpions, Rammstein, Megadeth, Slayer o Pantera.
Activitat
Des de finals dels anys noranta, cada juliol la vella llotja del port de Celeiro es converteix en menjador col·lectiu per degustar lluç capturat amb ham, servit en empanada, caldeirada, salsa verda o a la gallega.
Monument
Casa senyorial situada al lloc da Trabe, a la parròquia de Galdo, concello de Viveiro, al qual dona nom; avui acull un establiment de turisme rural. Sense documentació anterior al segle XVI, va estar vinculada al couto de Galdo i va passar pels Pumariño, entre ells Fernando Pumariño, regidor de Viveiro i cunyat de l'arquebisbe de Sevilla Fernando de Valdés y Salas, fundador de la Universitat d'Oviedo. El 1607 el va comprar Antonio da Ponte e Prada, i el 1881 va passar a Bartolomé Basanta Miranda, alcalde de Viveiro, el gendre del qual, Ramón Rebellón Zubiri, diputat a les Corts, va aconseguir per a la vila el títol de ciutat. Deshabitat després pels seus hereus, es va vendre el 1993 i es va reconstruir amb materials i tècniques de la tradició ceràmica de Sargadelos.
Monument
Convent de clausura del casc antic de Viveiro, un dels quatre grans conjunts religiosos de la vila juntament amb San Francisco, Santa María do Campo i el monestir de Valdeflores. Regit per l'Orde de la Immaculada Concepció, és d'estil romànic i des de 1982 està considerat, juntament amb el seu entorn, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) dins del catàleg de monuments del patrimoni històric espanyol. Se situa al centre històric de Viveiro, capital de la comarca de la Mariña Occidental, a la vall del río Landro.
Natura
Sorral urbà de 1.650 metres de longitud situat a la riba occidental de la ria de Viveiro, el més extens del concello, amb passeig marítim, aigües tranquil·les i equips de salvament i accessibilitat. En el seu extrem occidental s'aixequen unes roques conegudes com Os Castelos, on un monument recorda el naufragi de la fragata Santa María Magdalena i el bergantí Palomo el 1810, en una nit de terrible temporal que va causar més de cinc-centes víctimes i que es compta entre els majors desastres marítims de la història de Galícia. Restes d'aquell naufragi es conserven repartides per la ciutat: canons al parc de Pernas Peón, al costat de la mateixa platja, i àncores en alguna plaça del nucli urbà i en el mateix monument d'Os Castelos.
Natura
La ria de Viveiro, una de les Rías Altas gallegues, s'obre al Cantàbric a la desembocadura del riu Landro, que recorre 42 quilòmetres abans de formar aquesta ensenada, i reparteix el seu litoral entre els concellos d'O Vicedo, Viveiro i Xove. Al seu fons s'assenta la vila de Viveiro, capital de la comarca; a la seva riba, el port pesquer de Celeiro, i a les seves marges, a més dels sorrals de Covas, Area i Sacido, les platges de Seiramar, Abrela, Portonovo i Esteiro. Davant la costa s'alcen les illes d'Area, Gabeira i Queimada, i a la parròquia de Covas es concentra bona part de l'ús residencial de segona residència de la ria.
Curiositat
Creu de pedra aixecada a la parròquia de Vieiro que servia de fita divisòria entre els termes de Cervo, O Valadouro, Viveiro i Xove; els quatre concellos confluïen històricament en aquest punt de la serra.
Activitat
Curro celebrat al lloc de Candaoso, on els aloitadores baixen de la muntanya els cavalls salvatges i els tallen les crins a mà dins del tancat, sense cordes ni ajuda mecànica; se celebra cada estiu a Viveiro.
Activitat
Festes marineres del barri portuari de Celeiro, al juliol, amb processó marítima de la imatge a bord dels vaixells de la flota; Celeiro és un dels principals ports de lluç de palangre de Galícia.
Fita
La nit de l'1 al 2 de novembre de 1810, un temporal de vent nord va sorprendre a la ria de Viveiro la fragata Santa María Magdalena, al comandament del capità Blas de Salcedo, i el bergantí Palomo, que formaven part d'una flota hispanobritànica encarregada de defensar la costa cantàbrica davant els francesos. El temporal va desfer el casc de la Magdalena, i el Palomo va ser arrossegat fins a la platja de Sacido; dels seus 480 tripulants només en van sobreviure tres, i la majoria dels cossos van ser llançats pel mar a la platja de Covas, on es van enterrar en un cementiri improvisat. Entre els prop de 550 morts hi havia el capità Blas de Salcedo, trobat abraçat al cos del seu fill; el succés va portar l'Armada a prohibir que pares i fills o germans embarquessin junts en un vaixell.
Activitat
Les festes patronals de Viveiro es coneixen com la festa do bo xantar perquè cada jornada gira entorn d'un menjar diferent: pop, marisc, dolços, carns, sardines i caldo, servits al carrer al so de gaites i xarangues.