Poble
Cervo és un concello costaner de la província de Lugo, a les Rías Altas de la comarca de la Mariña Occidental, que el 2025 comptava amb 4.137 habitants després de la independència de la parròquia de Burela el 1994. El riu Cobo, que travessa sota l'antic pont medieval d'O Bao, desemboca al port de San Cibrao, un dels primers ports baleners del Cantàbric i on avui funciona el museu del mar més antic de Galícia. Al segle XVIII, aquest mateix port va donar sortida al material de les Antigues Reials Fàbriques de Fosa i Terrissa de Sargadelos, la foneria que el marquès de Sargadelos va aixecar el 1794 i que va acabar donant fama mundial a la seva ceràmica; d'aquelles instal·lacions es conserven restes al conjunt historicoartístic del lloc, al costat de l'església de Santiago de Sargadelos.
Monument
Antonio Raimundo Ibáñez hi va fundar el 1791, per reial cèdula, una siderúrgia per fondre ferro colat, i el 1806 hi va sumar una fàbrica de pisa fina a la manera de Bristol, la primera de la seva classe a Espanya. El conjunt va ser declarat historicoartístic el 1972.
Monument
Seu des de la qual es governaven les Reials Fàbriques, integrada al conjunt historicoartístic declarat el 1972 juntament amb la presa, l'Antiga Fábrica de Louza, la Casa do Peso, el Camiño Real i el palau d'Ibáñez.
Monument
Parroquial que dona nom a la feligresia on Ibáñez va instal·lar les seves fàbriques a finals del segle XVIII. Forma part del conjunt historicoartístic de Sargadelos declarat el 1972, vora el cementiri i el Camiño Real.
Natura
Camí fluvial que acompanya el riu Xunco entre molins i salts d'aigua a la parròquia de Sargadelos. Està inclòs en el conjunt historicoartístic declarat el 1972 al voltant de les Reales Fábricas de Ibáñez.
Monument
És el museu públic del mar més antic de Galícia, instal·lat a San Cibrao en un edifici escolar de 1931. Va néixer l'estiu de 1969, quan el mestre Francisco Moisés Rivera Casás va convertir amb els seus alumnes la vella escola en un museu dedicat a la vida marinera de la costa lucense, i es va constituir com a entitat pública el 1994, gestionada aleshores per l'Asociación de Veciños Cruz da Venta; el 2006 es va integrar a la Rede Museística Provincial de la Diputación de Lugo, que gestiona l'edifici des que l'ajuntament de Cervo l'hi va cedir el 2004. Les seves sales repassen l'escola original, la carpintería de ribeira i les drassanes de San Cibrao, actives des del segle XV, els oficis del mar i la història de la caça de la balena; l'entrada és gratuïta.
Monument
Malgrat el nom no va ser una fortalesa, sinó una antiga factoria de salaó vora San Cibrao; les seves restes recorden la vila que entre els segles XIV i XV construïa caravel·les i salava peix a la costa cantàbrica.
Activitat
La Festa da Maruxaina se celebra cada segon dissabte d'agost a San Cibrao, al concello de Cervo, com a agraïment popular per tot allò que dona el mar. Segons la llegenda, davant la vila hi ha un castell sota l'aigua on habita una sirena que, diuen uns, avisa i allibera amb la seva saviesa els mariners de les inclemències del mar, i diuen altres que els embruixa perquè s'hi perdin i hi passin la resta dels seus dies. Portada pels mariners amb veles i fanals fins a la platja do Torno, la Maruxaina és sotmesa a un judici popular que sempre l'absol: el poble li concedeix l'indult i la festa continua amb una gran queimada, fins a acabar a la plaça de la vila.
Monument
Casa senyorial del segle XVIII aixecada per Antonio Raimundo Ibáñez, marquès de Sargadelos i impulsor del complex fabril de la parròquia veïna; avui acull la casa consistorial del concello de Cervo.
Monument
Pont de pedra d'origen medieval sobre el riu Cobo, recollit entre el patrimoni històric del concello de Cervo; salvava el llit al camí que enllaçava els ports de la costa amb les terres de l'interior de la Mariña.
Monument
Far situat a la punta da Atalaia, a l'extrem de la península de San Cibrao; assenyala l'entrada del port pesquer i domina l'ensenada on cada agost es representa la llegenda de la Maruxaina.
Natura
Les Illas dos Farallóns són un petit arxipèlag del concello de Cervo (Lugo), visible des del passeig del port de San Cibrao i refugi d'aus marines; els antics grecs ja les coneixien com Trileucos. El formen tres illots -A Sombriza, A Baixa i O Pé-, de terreny abrupte i rocós que suma sis hectàrees, i han estat escenari de diversos naufragis, com els del vapor María del Carmen F el 1931 o el vaixell de càrrega Castillo Moncada el 1945. En una cova d'A Sombriza, la més gran de les illes, la tradició situa la morada de la Maruxaina, la sirena que dona nom a la festa que se celebra cada segon dissabte d'agost.
Natura
Massa de bosc atlàntic al tram baix del riu Trasbar, al límit meridional de Cervo, amb una antiga capella amagada entre l'arbrat; és un dels reductes de fraga més ben conservats de la franja costanera de la Mariña.
Curiositat
Tallers de construcció naval en fusta del port de San Cibrao, assenyalats com els únics que perviuen a la província de Lugo; continuen la tradició d'un port on ja als segles XIV i XV s'armaven caravel·les.
Activitat
Mercat d'artesania i productes de la terra que s'instal·la a la plaça do Souto, al nucli de Cervo; reuneix oficis tradicionals de la Mariña al mateix concello on va néixer la ceràmica de Sargadelos.
Fita
El decret 368/1994 va autoritzar separar la parròquia de Burela del terme de Cervo per constituir un municipi propi, el número 314 de Galícia; el procés havia arrencat en una assemblea veïnal celebrada el 1992.
Fita
Antonio Raimundo Ibáñez va posar en marxa els alts forns de Sargadelos, la primera siderúrgia integral d'Espanya, alimentada amb carbó vegetal; el 1794 hi va afegir una fàbrica de municions que va abastir l'Armada.
Activitat
Certamen dedicat a l'eriçó de mar que se celebra a San Cibrao des del 1992 entre finals de febrer i començaments de març, en plena temporada del producte; va ser declarat festa d'interès turístic de Galícia el 2008.
Gastronomia
Ritual col·lectiu del dissabte següent al 16 d'agost: després d'una representació teatral s'encén l'aiguardent, es recita el conjur i es reparteix entre els assistents. Declarada festa d'interès turístic de Galícia el 2001.