Poble
Ortigueira és una vila d'uns 5.400 habitants al fons de la seva àmplia ria, a la comarca de l'Ortegal, de la qual és el municipi més poblat i extens, amb 209,60 km². La seva ria, la més destacada de les Rías Altas, forma un dels aiguamolls més importants de Galícia, protegit pel conveni de Ramsar. El territori combina paisatges muntanyosos, com la serra da Capelada, amb penya-segats i platges d'interès geològic. Hi va haver assentaments humans fa uns 35.000 anys, i del megalític es conserven el dolmen de Forno dos Mouros i túmuls catalogats per l'arqueòleg local Federico Maciñeira. La vila és cèlebre avui pel Festival Internacional do Mundo Celta, que cada juliol reuneix milers d'aficionats a la música atlàntica, i des de 1979 manté la seva escola de gaites.
Monument
Convent dominic fundat a la primera meitat del segle XIV, arrasat per un incendi al XVI i reedificat al XVIII; desamortitzat el 1835, acull avui la casa consistorial, el teatre i l'església parroquial de la vila.
Monument
Temple aixecat de nova planta entre 1776 i 1799 en clau neoclàssica, amb planta de creu llatina i nau única; en destaquen el retaule de l'altar major i el del Roser, i dona nom a les festes patronals del 29 de juliol.
Monument
El Teatro da Beneficencia ocupa l'ala est del convent de San Domingos d'Ortigueira, en una sala que els monjos feien servir per emmagatzemar vi i llenya. Un grup de veïns va promoure al segle XIX les obres que el van convertir en recinte cultural, finançades amb aportacions de la vila i inaugurat el 1850; vint-i-cinc anys després l'ajuntament li va donar el seu aspecte actual. Només faltaven el teló i les pintures del sostre, fetes el 1892 pels artistes locals Vicente Martínez, amb predomini de tons clars i cossos semidespullats, i Pedro Castiñeiras, autor d'una panoràmica de la vila. Amb 35 per 6,5 metres, entre escenari, llotja i galliner, és l'escenari cobert de referència d'una vila marcada pel seu festival de música; va ser reinaugurat el 1991.
Natura
Poblat costaner de l'edat del ferro en una de les tres penínsules que tanquen la badia de la platja de Santo Antón de Espasante, a prop dels castros de Coroa de Ladrido i de O Tallo de Ladrido i d'una vil·la romana; el seu únic accés per terra es defensava amb dos fossats alternats amb dues muralles i un parapet gairebé desaparegut. Excavat en cinc campanyes entre 1987 i 1992, va tenir dos moments d'ocupació, el segon cap al segle I aC, quan es va construir el seu element més destacat, el Monumento con Forno o pedra fermosa, de les poques construccions hipogees d'aquest tipus a Galícia, interpretada com un antic bany de vapor. Es van trobar ceràmica indígena, terra sigillata, àmfores, fíbules i un as de bronze del 26 aC, juntament amb restes òssies de bestiar i petxines de marisc.
Curiositat
Dins del castro es va excavar un monument amb forn, és a dir, una sauna ritual de vapor amb la seva pedra formosa perforada separant la cambra calenta; restaurada i visitable, és una de les poques accessibles del nord de Galícia.
Natura
Sepulcre megalític conservat a la parròquia de Couzadoiro, un dels molts monuments funeraris prehistòrics repartits per les serres interiors del concello, entre les més riques en túmuls de tota la província.
Natura
Estuari d'unes 3.000 hectàrees amb aiguamolls, planes intermareals i cordons dunars, inscrit el 1989 al Conveni de Ramsar; entre 6.000 i 7.000 aus hi hivernen, amb ànecs xiuladors, garses de mar, becs corbats i corriols grisos. Coneguda també com a ria de Santa Marta de Ortigueira, s'encaixa entre les serres de Capelada i Coriscada, que culminen als caps Ortegal i Estaca de Bares, i la forma el riu Mera, l'afluent del qual, el Baleo, dona lloc a la petita ria de Ladrido. Té uns 10 quilòmetres de longitud i fins a 3 d'amplada, i el seu interior es buida gairebé completament amb la baixamar, deixant al descobert una àmplia plana de llims i fangs. El clima oceànic ha deixat pas a les seves riberes al monocultiu d'eucaliptus, tot i que sobreviuen taques de salzes, bedolls, castanyers i roures.
Natura
La platja de Morouzos ocupa un dels extrems d'un extens arenal de la parròquia de Luama, a Ortigueira, l'altre extrem del qual és la platja de Cabalar; juntes formen una llarga barra de sorra, d'uns 2000 metres de longitud i 110 d'amplada, orientada al nord, que tanca la ria per aquest costat. De sorra de color fosc i onatge moderat, compta amb el distintiu de bandera blava i un ampli pinar amb àrea recreativa de fogons, bancs i jocs infantils. Davant seu es troba la Illa de San Vicente, a la qual es pot arribar a peu amb precaució durant la baixamar. En aquest pinar hi acampen gratuïtament, cada mes de juliol, els assistents al Festival Internacional do Mundo Celta d'Ortigueira.
Natura
La serra da Coriscada, anomenada en el seu tram nord serra de Solleiro, és una serra interior d'Ortigueira que arrenca a Estaca de Bares i limita amb el concello de Mañón, i assoleix el seu punt més alt, el mont de Coriscada, a 523 metres sobre el nivell del mar. Juntament amb la Capelada i la Faladoira forma l'arc muntanyós que separa el litoral ortegà de les terres planes de l'interior lucense, i les seves landes de bruc i argelagar, a les zones més allunyades de la costa, alimenten les capçaleres del riu Mera, mentre que pel seu vessant est discorre el riu Sor. La vegetació de la serra combina plantacions d'eucaliptus amb petites carballeiras (rouredes).
Activitat
El Festival Internacional do Mundo Celta d'Ortigueira, també anomenat Festival d'Ortigueira, és un festival anual de música folk tradicional de les nacions celtes, gratuït des de 1985, fundat el 1978 pel personal de l'Escola de Gaites local, interromput entre 1988 i 1994, i celebrat el segon cap de setmana de juliol. Declarat festa d'interès turístic nacional el 2003 i internacional el 2005, va rebre el 2022 el Premi Martín Códax de la Música. Pels seus escenaris hi han passat els grups i intèrprets més destacats de la música cèltica i de la tradició popular de Galícia; el principal se situa al port, mentre que entre 2000 i 2010 un escenari menor, el Proxecto Runas, va donar projecció a grups novells. A la platja de Morouzos s'habilita cada any una zona d'acampada per al públic.
Activitat
Festes patronals del 29 de juliol, amb processons tradicionals i la sortida de la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de Cuba, record de la intensa emigració ortegana a l'illa durant els segles XIX i XX.
Activitat
El Porto de Espasante és un lloc de la parròquia d'Espasante, al concello coruñès d'Ortigueira, comarca de l'Ortegal, que el 2009 comptava amb 432 habitants, davant dels 558 que tenia l'any 2000. Port pesquer d'una flota artesanal que faena a l'exterior de la ria, la seva badia, tancada per tres penínsules, permet recórrer a peu els castros costaners que la dominen, dins de l'extensa ria d'Ortigueira, un dels aiguamolls més protegits de Galícia.
Monument
Fundat cap al 1302 i reedificat entre el 1748 i el 1776 després d'un incendi, la seva església de planta de creu llatina, avui parroquial de Santa Marta, guarda un retaule major del mestre compostel·là Juan Domínguez Estivada.
Monument
Cor del nucli històric de Santa Marta, reuneix en un mateix espai la casa consistorial, l'església parroquial i el teatre da Beneficencia, tots ells hereus de l'antic convent de dominics.
Curiositat
Un veí va col·locar el 2009 aquest banc de fusta a la vora del penya-segat de Loiba; poc després uns músics escocesos arribats al festival van escriure al respatller the best bank of the world i el van fer cèlebre.
Natura
Cala de sorra i còdols encaixada al peu dels penya-segats de Loiba, en un tram de costa oberta al nord on el mar entra entre parets d'esquist i penyals despresos.
Natura
Un dels dos extrems —l'altre és la platja de Cabalar— d'un extens sorral a la parròquia de Luama, a Ortigueira, orientat cap al nord a la desembocadura de la ria; és el sorral més gran de la ria d'Ortigueira, amb una longitud aproximada de dos quilòmetres i uns cent deu metres d'amplada, protegit per un cordó de dunes i un pinar al qual s'accedeix per passarel·les de fusta. De sorra negra i onatge moderat, compta amb bandera blava pels seus nombrosos serveis: lavabos, dutxes, vigilància i salvament, i un aparcament de gran capacitat. Davant la platja s'alça l'illa de San Vicente, a la qual es pot arribar a peu amb precaució durant la baixamar. Al pinar acampen gratuïtament els qui assisteixen al Festival Internacional del Món Celta d'Ortigueira.
Activitat
Nascuda el 2015 i celebrada a la praia de San Antonio, dedica el pop de la ria a preparacions com el guisat amb fabes de Lourenzá o l'empanada de pop amb algues, a més del clàssic á feira.
Gastronomia
Certamen amb més d'un quart de segle d'història que reuneix els apicultors de la comarca entorn de les mels de bruc i d'eucaliptus de la serra, juntament amb formatges, embotits i pa de la zona.
Gastronomia
Els arenys de la ria produeixen escopinyes i cloïsses de gran qualitat, treballades a peu per les mariscadores; a la comarca es preparen saltades amb ceba i pebre vermell, més enllà de la conserva que va fer cèlebre la zona.
Fita
El 15 de novembre de 1442 Joan II de Castella va convertir Ortigueira en cap de comtat per reial mercè, un salt jurisdiccional que va impulsar el seu port i les alfòndigues on s'emmagatzemava la sal, base del comerç de la costa d'Ortegal durant segles.
Fita
Més de deu mil cinc-centes persones van deixar el concello rumb a Amèrica, sobretot a Cuba; entre 1900 i 1963 Ortigueira va encapçalar en xifres absolutes l'emigració de tots els municipis gallecs i els emigrats van formar setze comunitats fora.
Monument
Casa senyorial de la parròquia de San Cristovo de Couzadoiro, amb cos central flanquejat per dues torres desiguals, balcó corregut a la façana i escala exterior d'accés al pis alt; va pertànyer al llinatge de la Peña.