Poble
Cariño és una vila pesquera d'uns 3.700 habitants de la província de La Coruña, a la comarca gallega de l'Ortegal, que es va segregar de l'ajuntament d'Ortigueira el 21 de gener de 1988 i està formada per cinc parròquies assentades a la riba occidental de la ria d'Ortigueira. Limita a l'oest amb la serra da Capelada, els penya-segats de Vixía de Herbeira de la qual són els més alts d'Espanya i de l'Europa continental i costanera, i al nord s'estén el cap Ortegal, amb la punta dos Aguillóns, a la divisió entre l'Atlàntic i el Cantàbric. A la serra s'han trobat restes prehistòriques com lascas de sílex i cinc dòlmens, i més tard castros com el da Moura o el de la Punta del Castro; a San Xiao do Trebo es van descobrir restes d'una vil·la romana sota una capella.
Natura
El cap Ortegal és un cap de la costa atlàntica situat al municipi de Cariño (La Corunya), límit occidental del golf de Biscaia i frontera simbòlica, segons la tradició marinera, entre l'Atlàntic i el Cantàbric, on la Serra da Capelada s'enfonsa al mar. És el segon cap més septentrional de la península Ibèrica, després de l'Estaca de Bares, i integra el lloc d'interès comunitari Costa Ártabra pel seu valor geològic, morfològic i ornitològic. S'obre en una àmplia arcada entre la punta do Limo, a l'oest, i la punta de Os Aguillóns, a l'est, on s'alça un far cilíndric blanc i vermell davant tres penyals erosionats pel mar on els percebeiros recullen percebe. La seva geologia, amb eclogites i roques ultramàfiques, la va convertir en una referència científica europea.
Monument
El far s'alça al cap Ortegal, el segon cap més septentrional de la península Ibèrica després de l'Estaca de Bares i límit occidental del golf de Biscaia, que marca la divisòria simbòlica entre l'Atlàntic i el Cantàbric; el cap delimita per l'oest la ria d'Ortigueira, aiguamoll Ramsar i zona d'especial protecció per a les aus. És una torre cilíndrica pintada de blanc i vermell, abocada al buit sobre els penya-segats de Os Aguillóns, tres penyals ja citats fa dinou segles per Ptolemeu amb el nom de Trileuco i que fins als anys setanta van acollir la colònia d'araus comuns més important d'Espanya, avui extingida; assenyala un dels punts de navegació més temuts del nord-oest peninsular i és el mirador més visitat del concello de Cariño.
Monument
Garita de vigilància costanera construïda el 1805 al punt més alt de la Serra da Capelada, dins d'una xarxa d'atalaies; domina els penya-segats de Vixía Herbeira, que amb 613 metres passen per ser els més alts de l'Europa continental.
Curiositat
Els tres farallons afilats que emergeixen sota el far van ser anomenats Trileuco per Ptolemeu, probablement per la seva blancor; fins als anys setanta van acollir una gran colònia de somorgollaire, avui desapareguda d'aquest tram de costa.
Curiositat
Reconegut per la UNESCO com a geoparc mundial el 24 de maig de 2023, abasta gairebé 632 quilòmetres quadrats repartits entre set concellos i és el segon geoparc de Galícia després de les Montañas do Courel, reconegudes el 2019; deu la declaració a uns afloraments de roques del mantell terrestre considerats dels majors del planeta.
Curiositat
El granit negre que aflora al cap es va formar fa uns 1.160 milions d'anys, cosa que el situa entre les roques més antigues visibles a Europa; amb les eclogites veïnes documenta la col·lisió continental que va originar Pangea.
Natura
Sorral arrecerat dins de la ria d'Ortigueira, als peus de la vila marinera, protegit dels temporals del nord per la mola de la Capelada i amb vistes a la riba ortigueiresa de l'altre costat de l'estuari.
Monument
Temple parroquial de la vila, dedicat al sant que dona nom a les seves festes patronals; presideix un nucli que només es va convertir en concello propi el 1988, en segregar-se d'Ortigueira.
Curiositat
Explotació a cel obert a la parròquia de Landoi que extreu dunita, una roca ultramàfica rica en silicat de magnesi; la seva matèria primera procedeix del mateix complex geològic que va fer famós el cap i es destina a l'exportació.
Activitat
Certamen teatral nascut el 1978, quan Cariño encara no era ni tan sols un municipi independent; es manté des de llavors com una de les cites escèniques més veteranes del nord de la província de A Coruña.
Natura
La Vixía Herbeira assenyala el punt més alt de la serra da Capelada, entre els concellos de Cariño i Cedeira, i dona nom als penya-segats que cauen sobre l'Atlàntic amb 613 metres: els més alts de l'Europa continental, i els quarts de tot el continent després dels d'Hornelen, cap Enniberg i Croaghaun. La zona, integrada a la Xarxa Natura 2000 pel valor dels seus hàbitats costaners, es recorre per la carretera que uneix Cariño amb Cedeira passant pel santuari de Santo André de Teixido. A dalt del penya-segat es conserva la garita de Herbeira, caseta de vigilància costanera construïda al segle XVIII i reconstruïda el 1805, restaurada el 2003, que formava part de la xarxa de guaites contra pirates normands i anglesos.
Natura
Tres illots esmolats que emergeixen davant del cap Ortegal, batuts per corrents que fan temible aquest tram de costa; serveixen de refugi de cria a ocells marins i de referència als pescadors de la ria.
Curiositat
Ramats de cavalls semisalvatges pasturen lliures pels monts de gatosa i bruc que rematen als penya-segats; la seva presència forma part del paisatge de la Capelada juntament amb la boira i les fondalades guanyades al mont comunal.
Fita
Després de sis anys de tràmits, cinc parròquies de la riba occidental de la ria es van separar el 1988 d'Ortigueira i van constituir concello propi; va ser la primera segregació municipal de la Galícia de postguerra.
Fita
Industrials catalans van instal·lar en aquesta riba de la ria fàbriques de salaó que després van donar pas a les conserveres; d'aquell impuls va néixer el creixement d'un port que el 1580 tot just reunia dos-cents veïns.
Gastronomia
La flota de cèrcol del port viu del bocarte, l'anxova del Cantàbric que es descarrega a la primavera i l'estiu i que va alimentar les conserveres de la vila; es menja en filets salats, fregit o en escabetx.
Activitat
Cita estiuenca del lloc de Lañada dedicada a la caldeirada de peix, el guisat que preparaven a bord els mariners amb patata i pebre vermell, i a la sardina rostida a la brasa en plena temporada.
Fita
Un document del monestir de San Martiño de Xuvia cita aquell any la Villa de Carino i Sancto Juliano de Trebula: són les primeres referències escrites conegudes a aquest tram de costa, al voltant de l'ensenada que avui dona nom al concello.
Gastronomia
Els percebeiros baixen pels penya-segats que envolten el far del cap Ortegal, el segon més septentrional de la península Ibèrica després de l'Estaca de Bares, i treballen al peu dels Aguillóns, tres penyals esmolats i constantment erosionats pel mar entre les pitjors rompents del nord, ja esmentats fa dinou segles per Ptolemeu amb el nom de Trileuco, «els tres blancs». Les confraries de Cariño, Cedeira, O Barqueiro i Espasante reparteixen per acord l'explotació del recurs en aquest espai, inclòs al lloc d'interès comunitari Costa Ártabra.
Monument
Ermita encalada de planta rectangular i petita espadanya aixecada sobre un assentament romà: als seus murs hi ha tègules reutilitzades i ceràmica antiga, i la seva romeria de gener arrossega llegendes de pirates i d'un sant llançat al mar.
Natura
Sorral resguardat d'uns quatre-cents vint metres, de sorra fina i blanca, obert al litoral del concello; el seu recer el manté tranquil fins i tot quan el vent del nord castiga aquest racó de la costa.