Poble
Xove és un concello d'uns 3.270 habitants a la costa cantàbrica de la comarca lucense de la Mariña, entre Cervo i Viveiro, en una franja de costa retallada, bons abrics i platges de sorra blanca encara semisalvatges. El seu nom, d'origen controvertit, s'ha relacionat amb el llatí Villa Iovii, la possessió d'un tal Iouius. El municipi s'organitza en vuit parròquies, entre elles Juances, amb l'església de San Pedro de tres naus i arc escarser a l'entrada, i altres temples d'origen romànic. Part del complex d'alumini de San Cibrao ocupa el seu terme, on a finals dels anys setanta es va projectar la central nuclear de Regodola, que la moratòria nuclear va deixar sense construir. El seu equip de futbol, la Unión Deportiva Xove Lago, va militar a tercera divisió entre 1992 i 2004.
Monument
Es va encendre provisionalment el 25 de febrer de 1984 i de manera definitiva el 10 d'abril de 1986, després que s'autoritzés el projecte de construcció el 1974, com a suport als altres fars que senyalitzen la ria de Viveiro; depèn des de 1993 de l'Autoritat Portuària de Ferrol-San Cibrao. La seva torre cilíndrica de 12,7 metres corona un promontori penya-segat a la parròquia de Portocelo, a Xove, a 80 metres sobre el nivell del mar, amb un abast de 20 milles, i es va aixecar pel gran nombre de naufragis d'aquesta costa. Les vies d'accés al far i del seu entorn es van remodelar el 2009 i el 2011.
Monument
Parroquial de la capital del concello, que va conèixer la seva primera reforma el 1670. S'organitza en tres naus separades per pilars cruciformes dels quals arrenquen els arcs, sota coberta de pissarra i armadura de fusta.
Natura
Sorral d'uns 400 metres de sorra daurada encaixat entre penya-segats baixos i formacions granítiques, amb la desembocadura d'un rierol al fons. El vent i l'onatge l'han convertit en referència per a surfistes i windsurfistes.
Natura
Illa de la província de Lugo situada al municipi de Xove, la més coneguda del seu litoral, amb 83 metres d'altitud i unes deu hectàrees d'extensió, la qual cosa la situa entre les més grans de la Mariña lucense. És de relleu abrupte, amb penya-segats on es cria el percebe i zones de cria d'ocells marins. El seu nom popular, Sarón, va quedar fixat fins i tot a l'institut d'ensenyament secundari de la vila, que porta el nom d'IES Illa de Sarón.
Curiositat
Hórreo de la parròquia de Lago llaurat íntegrament en pedra, sense les habituals peces de fusta, cosa que el converteix en la construcció popular més singular d'un concello ric en hórreos, forns i colomars.
Monument
Església parroquial de Portocelo, una de les vuit parròquies de Xove, abocada a la petita ensenada del mateix nom; el seu port, juntament amb el de Morás, abasteix del pop que protagonitza les festes gastronòmiques del concello.
Natura
Cim de 705 metres, la major altitud del concello de Xove, a la divisòria interior que separa la franja costanera dels contraforts de la serra do Xistral; des d'ella es domina bona part de la Mariña Occidental.
Natura
Cala arrecerada entre penya-segats a la parròquia de Portocelo, vora un dels petits ports pulpeiros de Xove; la seva forma de petxina i les seves aigües resguardades la converteixen en un dels sorrals més freqüentats del municipi.
Activitat
Festes patronals de la vila de Xove, celebrades a la segona quinzena d'agost en honor de Sant Bartomeu, titular de l'església parroquial de la capital; són la principal cita festiva del calendari del concello.
Activitat
Cita gastronòmica celebrada el Dijous Sant entorn del pop capturat als ports de Morás i Portocelo; bars i restaurants del concello preparen durant tota la jornada receptes diferents del cefalòpode.
Activitat
Degustació popular de lacón que se celebra a Xove a començaments de febrer, en ple temps de matança; el lacón gallec compta amb indicació geogràfica protegida pròpia i és un dels plats d'hivern de la Mariña.