Poble
Rianxo, oficialment en gallec, i Rianjo en castellà, és una vila d'uns 10.700 habitants situada entre la ria d'Arousa i la desembocadura del riu Ulla, a la comarca del Barbanza, a menys de 50 quilòmetres de Santiago de Compostela. El seu nom prové del llatí rivus angulus, la curvatura del riu, per la forma que descriu la ria al seu pas per la localitat. El territori està poblat des del Neolític, fa uns 4.000 anys: als vessants del mont Lioira es conserva una necròpolis megalítica amb més de vint túmuls, i catorze mámoas més apareixen a Alto de Burés i O Campiño. Viu avui de la sardina, el marisqueig, les bateas de musclo i la conserva, cataloga més de cinquanta estacions de petròglifs i és bressol de Castelao i de Rafael Dieste.
Monument
L'hórreo do Araño, a l'entorn de la casa rectoral de Santa Baia do Araño, a Rianxo, es va construir entre 1784 i 1805 per encàrrec del rector Rafael López Lago. Està considerat l'hórreo més llarg i de més capacitat de Galícia: la seva cambra fa 36,75 metres de longitud, uns dos metres i mig d'amplada i arriba a un volum de 109,31 metres cúbics, als quals se sumen uns altres 59,09 metres cúbics del graner inferior, tancat en carreuada amb les escales d'accés incorporades. Els dos capçals rematen en una creu flanquejada per pinacles. Al seu entorn se celebra el festival Hórreo Vivo, dedicat a la música en gallec i a la posada en valor del patrimoni etnogràfic de l'Araño.
Monument
Casa senyorial del segle XVII al nucli de Rianxo la façana de la qual exhibeix els escuts dels Varela, Figueroa, Andrade i Soutomaior; va ser objecte d'una restauració integral culminada el 2024.
Monument
La Casa Museo Manuel Antonio ocupa la casa natal del poeta, a la Rúa de Abaixo de Rianxo, museïtzada el 2010, i conserva mobiliari familiar, documents originals i objectes personals de l'escriptor. Manuel Antonio Pérez Sánchez, nascut a Rianxo el 1900 i mort a la veïna Asados el 1930, està considerat el màxim representant de l'avantguardisme en la literatura gallega; el 1922 va publicar juntament amb el pintor Álvaro Cebreiro el manifest Máis alá!, crític amb la literatura que considerava antiquada. En vida només va publicar De catro a catro (1928), escrit en les seves travessies com a pilot, obra fonamental de la lírica gallega del segle XX; la resta es va editar de manera pòstuma. Entre les seves influències hi van ser Huidobro, Gerardo Diego i Apollinaire; el 1979 se li va dedicar el Día das Letras Galegas.
Natura
Altura sobre el nucli de Rianxo des de la qual es domina la ria d'Arousa i, en jornades clares, s'arriben a distingir les torres de la catedral de Santiago retallades al nord sobre l'horitzó.
Curiositat
A Rianxeira és una cançó popular gallega composta a Buenos Aires el 1947 per l'emigrant Anxo Romero Loxo, amb lletra de Xesús Freiro Dourado, conegut com a Pinciñas; es va dir primer Ondiñas da nosa ría i té el seu origen en els cants tradicionals que acompanyaven les processons de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona de Rianxo. Va ser estrenada el 1948 pel Coro Castelao a Buenos Aires, tot i que la seva estrena oficial se situa el 1950, amb motiu de la recepció de Castelao al port de Buenos Aires. Malgrat el seu origen religiós, el text no és pròpiament devocional, sinó una evocació de la dona gallega treballadora del mar, i avui funciona com una mena de segon himne gallec.
Curiositat
En a penes cent metres de la Rúa de Abaixo s'alineen les cases de Castelao, Rafael Dieste i Manuel Antonio, totes anteriors al 1900; el projecte municipal les musealitza com una xarxa literària única a Galícia.
Curiositat
Imatge de la patrona de la vila, la verge negra més popular de Galícia, realitzada el 1773 en cartró pedra com a rèplica de l'extremenya; cada setembre navega en processó marítima per la ria d'Arousa.
Activitat
Patronals del tercer cap de setmana de setembre, amb més de segle i mig de tradició; la seva processó marítima reuneix més de cent embarcacions engalanades i acaba amb la vila sencera cantant A Rianxeira.
Monument
Temple del segle XV aixecat al costat del pazo do Martelo, exemple de gòtic mariner amb contraforts i arcs apuntats; a la seva pica baptismal va rebre el baptisme Castelao el 30 de gener de 1886.
Monument
La casa de Castelao és l'habitatge familiar on va transcórrer part de la vida d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, al carrer de Abaixo n.º 42 de Rianxo (Barbanza, A Coruña); edificació urbana típica de les viles marineres gallegues de finals del segle XIX, declarada bé d'interès cultural el 2007. La va comprar Mariano Rodríguez, pare de Castelao, com a primera inversió en tornar de l'Argentina fet indià; després de l'exili de l'escriptor, la família va patir afrontes i va romandre gairebé sempre tancada en ella per por, i allà hi va viure fins a la seva mort Teresa Castelao, germana de l'artista. És un edifici de planta baixa i dos pisos a tres aigües, amb balcons de fosa i un cos volat a manera de galeria. La vila conserva a més la casa del carrer Cabo da Vila on va néixer l'escriptor.
Activitat
Itinerari que enllaça els petròglifs de Rianxiño, A Foxa Vella i Os Mouchos amb el castro de Rianxiño i les mámoas do Corniño i Os Campiños, en un concello amb cinquanta-nou estacions rupestres catalogades.
Curiositat
Els petròglifs d'Os Mouchos són un conjunt de gravats rupestres de l'Edat del Bronze, datats entre el 1200 i el 600 abans de Crist, repartits en tres afloraments de roca granítica a la parròquia de Santa María de Leiro, dins del municipi de Rianxo. Reuneixen més de seixanta representacions, la majoria zoomorfes —cérvols, cavalls, una figura antropomorfa a llom d'un d'ells— juntament amb motius geomètrics de cercles concèntrics i cassoletes, propis de l'estil Atlàntic rupestre. És el conjunt rupestre més conegut d'un municipi amb desenes d'estacions inventariades, encara que també un dels més amenaçats: obres properes i un acte vandàlic el 2015 han posat en risc la seva conservació. Està registrat com a Bé d'Interès Cultural.
Curiositat
L'hórreo d'Araño, al concello de Rianxo, forma un conjunt monumental amb l'església parroquial de Santa Baia i la capella de Nosa Señora dos Milagres. Amb 36,75 metres de longitud de cambra (37,05 amb la base) és l'hórreo més llarg de Galícia, i amb 109,31 m³ a la cambra més 59,09 m³ al celeiro de la base, també el de major capacitat. Es va aixecar a finals del segle XVIII, entre 1784 i 1805, per encàrrec del rector Rafael López Lago, vora la casa rectoral d'Araño. Està construït en maçoneria de pedra, amb tornarratos corregut i cambra tancada amb carreus horitzontals, i remata els seus dos capçals amb una creu flanquejada per pinacles. En el seu entorn se celebra el festival Hórreo Vivo, dedicat a la música en gallec i a la posada en valor del patrimoni etnogràfic del lloc.
Activitat
Cita estiuenca del port rianxeiro en què el musclo de batea se serveix al vapor, en vinagreta, en escabetx, en empanada, en croquetes i en un guisat de mar i muntanya amb fabes i cansalada.
Fita
Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, metge, dibuixant i una de les figures centrals del galleguisme, va néixer a la rúa Cabo da Vila de Rianxo i va ser batejat l'endemà, el 30 de gener de 1886, a l'església de Santa Comba.
Fita
El rei Ramir II, que va regnar entre el 931 i el 951, va lliurar la vila de Rianxo i les seves possessions a la seu de Santiago, que a través del capítol compostel·là va exercir durant segles la jurisdicció senyorial sobre aquesta riba de la ria d'Arousa.
Activitat
Celebrada en dates properes al Santiago, el 25 de juliol, exalta la xouba, la sardina petita de la ria d'Arousa, rostida a la brasa però també en escabetx, en empanada o acompanyada de cachelos, pa i vi del país.
Monument
El castelo da Lúa és un jaciment arqueològic amb les restes d'un castell medieval al lloc do Pazo, parròquia de Santa Comba, a Rianxo (A Coruña), al costat de la platja de la Torre. Erigit probablement al segle XIII per Paio Gómez Chariño, va passar després al Temple i després a l'arxidiòcesi compostel·lana; enderrocat pels irmandiños cap al 1465 i reedificat per Sueiro Gómez de Sotomayor, besnét de Chariño, va tornar a caure el 1480 davant el governador reial Fernando de Acuña. Les seves ruïnes van ser presó fins al 1532, quan van passar a l'arquebisbe Alonso II de Fonseca; ja en ruïnes cap al 1600, les seves pedres es van fer servir el 1740 al campanar de Santa Comba de Rianxo. Excavacions de 2001-2007 van revelar la seva planta trapezoïdal, amb muralles, fossat i torre de l'homenatge.